27
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
11:08h
MariaJesúsViñaiAriño, diputada ebrenca al ParlamentdeCatalunya i ponentrelatora de la Lleicatalanadememòriademocràtica, ha donat a conèixer les esmenes registrades pel grup republicà al projectedellei que s’està tramitant.
Una de les esmenes més destacades és la que fixa que “en el termini d'un any, a partir de l'entrada en vigor de la llei catalana de memòria, es facen tots els tràmits i tasques necessàries per culminar la retirada del monument franquista del mig del riu Ebre”.
En este sentit, la regidorarepublicana i tinentad’alcalde de l’AjuntamentdeTortosa, MarLleixà, ha afirmat que “estem convençuts i esperançats” amb l’aplicació d’esta nova Llei i la incorporació concreta, al seu articulat, de la retirada del monument. “Segurament és la manera més eficaç per superar els obstacles que es puguin presentar, i, per tant, desencallar el bloqueig derivat del procés judicial que va aturar la retirada del monument”, ha dit.
La diputadaMariaJesúsViña, ha fet referència a una altra esmena rellevant, com és la d’ “ampliar els supòsits de les víctimes de la repressiófranquista”, i que de manera explícita, “es reconegue el poble gitano i romaní com a víctimes de la persecució, la discriminació i atemptats contra la seua identitat. I també, l’opressió que el franquisme va imposar a moltes dones per raó de gènere, d'orientació o identitat sexual”. A més, es vol afegir com a víctimes de la repressió cultural, les comunitats lingüístiques catalanes i araneses.
Una de les esmenes més destacades és la que fixa que “en el termini d'un any, a partir de l'entrada en vigor de la llei catalana de memòria, es facen tots els tràmits i tasques necessàries per culminar la retirada del monument franquista del mig del riu Ebre”.
En este sentit, la regidorarepublicana i tinentad’alcalde de l’AjuntamentdeTortosa, MarLleixà, ha afirmat que “estem convençuts i esperançats” amb l’aplicació d’esta nova Llei i la incorporació concreta, al seu articulat, de la retirada del monument. “Segurament és la manera més eficaç per superar els obstacles que es puguin presentar, i, per tant, desencallar el bloqueig derivat del procés judicial que va aturar la retirada del monument”, ha dit.
La diputadaMariaJesúsViña, ha fet referència a una altra esmena rellevant, com és la d’ “ampliar els supòsits de les víctimes de la repressiófranquista”, i que de manera explícita, “es reconegue el poble gitano i romaní com a víctimes de la persecució, la discriminació i atemptats contra la seua identitat. I també, l’opressió que el franquisme va imposar a moltes dones per raó de gènere, d'orientació o identitat sexual”. A més, es vol afegir com a víctimes de la repressió cultural, les comunitats lingüístiques catalanes i araneses.
Esquerra Republicana també ha emfatitzat “incorporar la memòriademocràtica com a assignatura al currículumeducatiu de les escoles; amb rigor històric, pluralitat i perspectiva de gènere”. Per Viña, l’educació és un element bàsic per evitar la repetició.
Altres esmenesproposades se centren a introduir a la llei l’habilitació un serveid'atenció a les víctimes, per reclamar a l'Estat espanyol reparacions o demandes davant de les persones, físiques o jurídiques, que van perpetrar violacions de drets humans o d'explotació de treballs forçats; i també, que la direcció del MemorialDemocràtic siga nomenada pel Govern de la Generalitat a través de concurspúblic, amb una durada de quatre anys, renovable quatre anys més. Finalment, també es demana reparar la memòria a les institucions que les autoritats franquistes van suprimir, i que puguin ser restituïdes i recuperar la seua personalitat jurídica.
AlbertSalvadó, president de la Federaciódel’Ebred’Esquerra, ha reivindicat que el gran avenç que hi ha hagut en la recuperació de la memòria democràtica a les Terres de l’Ebre, el reconeixement i la reparació; té molt a veure amb la feina feta per la gent d’Esquerra Republicana, tant des del partit, com des dels Ajuntaments i el Govern de la Generalitat. “Ens sentim molt orgullosos” ha afirmat.