REPORTATGE

Viatge al centre de la brossa

Muntanyes de plàstic omplen el dipòsit controlat de Mas Barberans inaugurat fa 30 anys i es prepara una nova ampliació perquè el drama de la fracció resta té efectes i no s'atura

Piles de fracció resta, amb el Port al fons.
Piles de fracció resta, amb el Port al fons. | S.Berbís
24 de febrer del 2024
Actualitzat el 19 d'abril a les 20:57h

Entrar a l’abocador de Mas de Barberans és arribar al punt final d’un dels drames ambientals del planeta, a escala territorial. És capbussar-se en una sopa de plàstic, la mateixa que ens escandalitza als documentals que posen el focus en la contaminació dels oceans, però aquí la sopa és seca, són milions de pastilles de brou condensat. Tones de plàstic compacte, comprimit en grans bales soterrades, on s’amaga el darrer capítol d’una indústria incapaç de posar límit a la seua pròpia voracitat.

Perquè de plàstic, no només, però sí majoritàriament, està composta la fracció resta, tal  com es pot observar a simple vista passejant entre les muntanyes de residus així catalogats. Una brossa que està a punt d’omplir del tot les tres fases de l’abocador desplegades des que va entrar en activitat la instal·lació, fa trenta anys. Muntanyes de resta sota els peus, que s’engreixen al ritme que li marca al dipòsit controlat el fet d’haver de devorar 48.000 tones d’este tipus de residus cada any. És pràcticament la meitat de tota la brossa que generen les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Resta. I sobretot, plàstic. Un drama ambiental i econòmic.

Ho diuen les xifres. Les 48.000 tones de resta que entren cada any al dipòsit controlat quintupliquen el segon tipus de brossa més abundant: l’orgànica, amb 9.500 tones cada any. Pel que fa a les selectives recollides als contenidors (sense incloure Tortosa i Deltebre), s’obtenen 4.500 tones de paper i cartó a l’any; 3.700 tones d’envasoslleugers i 2.800 tones de vidre.

Les 48.000 tones de resta que entren cada any al dipòsit controlat quintupliquen el segon tipus de brossa més abundant: l’orgànica


Les deixalleries gestionen d’entre el 20 i el 25% dels residus totals (runa, voluminosos, fusta, RAEEs, REPQs, etc.). De mitjana una persona a les Terres de l'Ebre genera 595 kg de residus l’any i la taxa de recuperació a l’àmbit del Baix Ebre i del Montsià és del 50,5%.


D'orgànica a compost que s'aprofita poc

En el cas de l’orgànica, la brossa entra primer a la planta de triatge de l’abocador, on una màquina n’extreu els impropis i després de passar pels forns, fa cap a la planta de compostatge per acabar la combustió. Sense impropis, triturada i sotmesa a un procés d'elevada temperatura, la pasta orgànica que es genera a les dos comarques es diposita i se’n genera compost, un adob excel·lent per a usos de jardineria i agrícoles, per exemple, per bé que val a dir que la sortida és escassa perquè s'aprofita poc, ja que pràcticament no es va a recollir.

La població té molts deures per fer. Un és per millorar la qualitat en fracció orgànica. "Tenim un índex d'impropis del 22% quan la resta de Catalunya està sobre el 10%. Des del Consorci també es tenen uns preus en funció de la qualitat. És a dir, un municipi amb bona qualitat d'orgànica també poden tenir un cost de tractament pràcticament tendent a zero”, explica un dels tècnics del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, l’organisme que té delegat el tractament dels residus urbans de tots els municipis del Baix Ebre i el Montsià, i també la recollida –excepte Tortosa i Deltebre-.



 

Però el gran deure pendent és la resta. Mentre la indústria petroliera encara produïsca  material plàstic sense aturador, mentre no s’hi posa més fre que obligar la població a pagar per la bossa del súper o posar alguns límits a la venda d’un sol ús, els esforços se centren a conscienciar tothom per mirar de seleccionar millor la brossa i aconseguir reduir el volum del monstre de la resta. Almenys esta mesura està a les mans del consumidor, a cada casa: evitar el plàstic i a l’hora de desfer-se’n, classificar-lo bé, per sostenibilitat si, i per economia, també. Per parts.


A la tardor caldrà un dipòsit alternatiu

L’abocador del Mas va entrar en servei l’any 1993. Van ser adquirides 17 hectàrees, amb una capacitat de 744.999 m3 (128.000 m3 la primera cel·la). El vas de la primera fase es va clausurar el 2006. La segona fase està semiclausurada i el 2013 va començar a funcionar la fase tres i la previsió era que esgotés la seua capacitat en deu anys, per tant, res que no fos previsible, donada l’entrada de tones a l’abocador. 

Per disposar d’una quarta fase es van iniciar els tràmits administratius fa dos anys. El president del COPATE, Ivan Garcia, explica que “el retard en la tramitació es deu a l’encallament d’alguns informes, sobretot en mans de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre”. Dies enrere, però, la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) a donar el seu vistiplau a l’aprovació del projecte d’ampliació, amb la qual cosa es pot fer efectiva la compra dels terrenys necessaris i impulsar la redacció del projecte. La base de la licitació és de 60.500 euros i la contractació inclou la tramitació ambiental per habilitar una quarta fase a l'abocador i el nou centre de tractament de residus de les Terres de l'Ebre. 

Les veus crítiques cap a la futura ampliació ja es dixen sentir per part d'aquells que consideren que les dimensions que acabarà tenint l'equipament són excessives, i els efectes ambientals també.



Els tràmits continuen endavant, però l’ultimàtum ja té la data escrita, i no s’hi arriba a temps: el mes de setembre ja no podrà entrar més brossa a l’abocador. Però a més, d’aquí a setembre impera la necessitat de reduir al màxim l’entrada de brossa. El COPATE ha destinat 700.000 euros d’un ajut de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) per incorporar a l'abocador una trinxadora per reduir les entrades de residus voluminosos i restes vegetals amb l'objectiu d'allargar la capacitat de la fase tres.

 


Els costos es disparen

Un cop ple, a partir del setembre, caldrà traslladar tots els residus de les dos comarques a un dipòsit alternatiu i posar a licitació este servei. No cal dir que els costos es dispararan, fins i tot si s’imposa la lògica i el concurs determina que és l’abocador de Tivissa, el que està més a prop, el que rebrà la brossa del Baix Ebre i el Montsià, però hi podran concórrer operadors d’arreu.

Quan a la tardor calga enviar els residus al destí alternatiu, com a mínim es duplicarà el cost actual del transport


La resta té un cost total de tractament de 132 euros per tona (entrada a l’abocador, més cànon de l’Agència de Residus de Catalunya, que passa enguany de 72 euros la tona a 78). I aquí cal sumar-hi el transport: quan s'haja de fer ús d'un altre abocador es duplicaran les despeses actuals de transport. Ara el cost del transport de l'estació de transferència de l'Aldea fins al Mas de Barberans és de 16 euros/tona. Quan calga enviar els residus al destí alternatiu, el cost serà d'aproximadament uns 30 euros/tona. I això si amb “sort” van a Tivissa. En canvi, l'orgànica, amb preus en funció de la qualitat, té els ingressos del retorn del cànon. La selectiva amb els ingressos del punt verd, a part que no té cost de tractament, el cost de recollida i transport queda pràcticament compensat.

Així haurà de ser com a mínim durant l’any i mig que es calcula que puga estar preparada la fase 4. Davant d’esta situació, alguns Ajuntaments ja han augmentat de forma considerable la taxa d’escombraries. A tall d’exemple, la Ràpita un 48%, Amposta, un 36%, o Tortosa, un 28%. Vist el panorama, els que no ho han fet ja es poden començar a preparar per a l’any que ve.


Aprofitar el gas de la brossa soterrada

Els residus enterrats a l’abocador produeixen metà durant alguns anys. Passejant entre els turonets de brossa ja camuflada sota el terra de la fase 1 s’observa que les xemeneies que l’enviaven a l’atmosfera ja no emeten. Pel que fa a la resta de fases, es pot veure alguna tremolosa columna de gas que desenfoca l'horitzó sobre les xemeneies, però la idea és deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle, la qual cosa s’aconsegueix primer cremant el metà, i ara amb la posada en marxa una petita planta que converteix el metà en biogàs, suficient per a abastir el 80% de l’energia de la planta de lixiviats. Amb el biogàs es pot generar entre 35 i 60 kW de potència. "És pràcticament nul el metà que actualment s'envia a l'atmosfera i les inversions són totalment necessàries per aprofitar al màxim i generar l'energia que necessita la planta", afirma el president del Consorci, Ivan Garcia.

Els pressupostos del COPATE de 2024 preveuen la inversió per instal·lar plaques fotovoltaiques a la planta de triatge de la matèria orgànica, perquè l'equipament també siga autosuficient.

Ens allunyem de l'abocador i el vent ha desperdigolat algun plàstic pels terrenys adjacents. Una manera d'entrendre que cal revisar els hàbits de consum i de selecció quan ens en desprenem per no seguir portant al límit els dipòsits de deixalles a tota velocitat, i al límit també un planeta plastificat.

Arxivat a