Mas de Barberans supera in extremis el primer episodi «inaudit» de sequera en ple hivern

L'Ajuntament ha hagut d'implementar mesures en les últimes setmanes mentre planifica solucions d'aigua de boca a més llarg termini en cas de necessitat

Una panoràmica del poble.
Una panoràmica del poble. | Cedida
Sílvia Berbís
14 de febrer del 2024
Actualitzat a les 19:38h
Salvats per la campana. Mas de Barberans ha viscut un dels primer episodis alarmants de sequera de l’any, “inaudit” en ple hivern, segons ha reconegut la seua alcaldessa, Daniela Lleixà. Una situació “crítica”, apunta, que no podien imaginar en anys passats. I és que pels volts de Sant Antoni el dipòsit d’abastiment municipal, que s’omple de les fonts que hi arriben canalitzades del Port, es va quedar sota mínims, amb menys d’una quarta part d’aigua de la seua capacitat. Davant el risc d’esgotar les reserves si no es prenien decisions urgents, l’Ajuntament va adoptar mesures d’emergència, com va ser comprar aigua potable en cisternes per reomplir part del dipòsit i garantir l’aigua de boca al poble, tancar les fonts i emprendre una campanya de conscienciació ciutadana apel·lant al màxim estalvi possible.

"La veritat és que la gent està molt conscienciada i hem aconseguir nivells de consum realment baixos comparats en altres municipis, de manera que en esta època com a màxim podem consumir 30.000 litres al dia”. L’estalvi ciutadà, l’aportació en cisternes i la poca pluja que ha caigut en dos episodis durant l’últim mes ha permès superar l’alarma, però ara l’Ajuntament es planteja què pot passar en endavant si la sequera persistix en els propers mesos, especialment a l’estiu, quan les necessitats d’aigua es tripliquen.

“Ens hem plantejat solucions a més llarg termini perquè teníem clar quan vam entrar a governar que el problema estava a la porta i podia arribar”, apunta Lleixà. Una d’estes solucions estructurals passa per posar en activitat un pou situat a uns 2,5 quilòmetres del municipi que es va construir l’any 2002 i d’aleshores ençà ha restat inoperatiu i sense canalitzar. L’Ajuntament, explica l’alcaldessa, va encarregar la redacció d’un projecte per saber el cost de poder fer portar aigua d’este pou al municipi i a finals del mes passat va demanar una subvenció a l’Agència Catalana de l’Aigua per mirar d’obtenir una subvenció que cobrisca bona part de la inversió, del tot inassumible sense ajut, donat que frega arriba a 500.000 euros, gairebé la meitat del pressupost de tot l’any. “Sabem que trobar solucions a les necessitats dels municipis davant la situació que a molts llocs estem passant està sobre la taula del Govern i pensem que és sensible i farà tot esforç per atendre els efectes de la nova realitat hídrica que tenim al país”, assegura l’alcaldessa.

De moment, mentre es puguen implementar les solucions a llarg termini, confien d’anar tirant amb els recursos actuals, amb el dipòsit principal i dos basses per a reg, a més de l’antiga piscina que podria servir per atendre necessitats urgents. També esperen que arriben pluges en els propers mesos. “Ens hem de conscienciar que obrir l’aixeta i que baixe aigua és un privilegi, cal este canvi de mentalitat davant d’un recurs finit, perquè fa uns anys era totalment impensable que haguessem de portar aigua al poble al gener”, conclou.