El TSJC denega la reprogramació del judici a Salvadó per l’1-O per anar als plens del Parlament

El president d’ERC a la cambra recorda que no es pot delegar el vot per un judici, però el tribunal rebutja la petició

Lluís Salvadó i Josep Maria Jové sortint del TSJC
Lluís Salvadó i Josep Maria Jové sortint del TSJC | ACN
Aguaita.cat
13 de febrer del 2024
Actualitzat a les 14:41h
El TribunalSuperiordeJustíciadeCatalunya (TSJC) ha denegat la petició del president del grup d'ERC al Parlament, JosepMariaJové, d’adaptar les dates del judici contra ell, el presidentdelPort, JosepLluísSalvadó, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, per l’1-O, als plens de la cambra catalana. El judici està previst en 21 sessions del 10 d’abril al 29 de maig, i Jové demanava canviar vuit sessions de quatre setmanes diferents. La fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox es van oposar a la petició, segons la interlocutòria del TSJC a la qual ha tingut accés l'ACN. Jové al·lega que no renuncia a ser present a les sessions del judici en què se'l jutjarà pels delictes de desobediència, prevaricació i malversació agreujada.

I, per l'altra banda, també considera que ha de ser als plens del Parlament perquè el dret de representació política és un dret fonamental i vulnerar-lo suposaria una lesió, no només personal, sinó també democràtica i política.
 
En la petició al TSJC, la defensa de Jové també apuntava que compaginar els dos drets era possible fàcilment i que depenia d'una qüestió organitzativa del tribunal. Jové també feia evident que fins i tot el reglament del Parlament no permet la delegació de vot en un supòsit com aquest.

En la interlocutòria de resposta, però, el TSJC ha denegat la petició de Jové. Els magistrats, amb el president, JesúsMariaBarrientos, al capdavant, rebutgen reprogramar el judici. Consideren que la condició de parlamentari i la coincidència de les sessions de ple no són motiu suficient, i demanen aplicar la delegació de vot. Tant a Barrientos com al magistrat Carlos Ramos, Jové va demanar que se'ls retirés de la seva causa per falta d'imparcialitat. Abans de la interlocutòria, també es va pronunciar el fiscal del cas, que fins i tot arriba a suggerir la renúncia a l'acta.

Jové i Salvadó estan acusats dels delictes de desobediència, prevaricació i malversació, i Garriga, del delicte de desobediència greu a l’autoritat. La fiscalia demana set anys de presó i 32 anys d’inhabilitació per a Josep Maria Jové, sis anys i tres mesos de presó i 27anys i tresmesosd’inhabilitació per a LluísSalvadó i un any d’inhabilitació per a Natàlia Garriga pel referèndum de l’1 d’octubre. Els reclama també multes que van des dels 18.000 euros de Garriga, els 24.000 de Salvadó i els 30.000 de Jové. A estos dos últims, a més, els demana 754.920 euros en concepte d'indemnització a l'erari públic pel "perjudici patrimonial causat".

L’Advocacia de l’Estat, per la seua part, reclama tres anys i mig de presó i set d’inhabilitació per a Josep Maria Jové però no ha fet cap acusació contra Lluís Salvadó. Pel que fa a la consellera de Cultura, demana un any d’inhabilitació.