Els pagesos ebrencs entren a la Diagonal i les columnes de tractors són rebudes amb aplaudiments

Alguns pagesos s'han mostrat sorpresos per la rebuda i han demanat a la gent que traslladen este suport als fets, evitant comprar a les grans cadenes que no els paguen un preu just

La rebuda als pagesos arribats d'arreu de Catalunya, amb aplaudiments i mostres de suport.
La rebuda als pagesos arribats d'arreu de Catalunya, amb aplaudiments i mostres de suport. | ACN (Maria Asmarat)
07 de febrer del 2024
Actualitzat el 08 de febrer a les 11:58h
A primera hora de la tarda els pagesos arribats des de les Terres de l’Ebre han fet entrada a la Diagonal de Barcelona, on han confluït milers d'agricultors i ramaders vinguts  diferents llocs de Catalunya al voltant de dos milers de tractors, segons xifres d’Unió de Pagesos. Les retencions que s’han produït en la circulació d’esta via principal a la capital catalana no han estat un escull per a que els ciutadans que passejaven per la Diagonal donessen la benvinguda als agricultors amb aplaudiments, crits de suport a la pagesia i punys en alt. Era la manera de mostrar-los que secunden les reclamacions socials que planteja en esta protesta el sector agrari. Els agricultors i ramaders, per la seua banda, transitaven fent ús del clàxon i responent a l’escalf amb gestos de suport.

Alguns pagesos s'han mostrat sorpresos per la rebuda i han demanat a la gent que traslladen este suport als fets, evitant comprar a les grans cadenes que no els paguen un preu just pels seus productes.

Una mobilització que va esclatar als carrers este dimarts contra la burocràcia, els elevats costos de producció o la competència deslleial d’altres països. Els pagesos han aparcat centenars de tractors a la Diagonal i la Gran Via i per anar a peu cap a la representació de la Comissió Europea, la delegació del govern espanyol i el Palau de la Generalitat.

Els agricultors i ramaders esperen que amb esta mobilització es puga reivindicar la feina del sector primari, al marge d'aconseguir canvis importants per part de l'administració per revertir la situació. 'Revolució pagesa', 'pagesia o mort', 'prou burocràcia', 'no al quadern digital' o 'més ajudes a la ramaderia' han estat alguns dels missatges més repetits.

Els pagesos es dividien entre l'optimisme per una mobilització històrica i l'escepticisme sobre quines seran les mesures polítiques que vindran a continuació. Els mobilitzats han destacat que la "mateixa pagesia està tan farta i amoïnada" que s'han organitzat internament sense la convocatòria de sindicats, que s'han sumat després a la marxa.

Precisament, a banda dels costos de producció desmesurats i els greus efectes de la sequera, una de les gotes que ha fet vessar el got ha sigut l'obligatorietat de presentar un quadern de camp digital, una exigència de la Unió Europea que el sector considera que el govern espanyol ha "centrifugat" el cost d'esta digitalització als productors. En este document han de quedar unificats els registres existents d'informació agrària i és indispensable per accedir als ajuts europeus.

Una de les demandes que la pagesia ha fet als mitjans de comunicació este dimecres és la dimissió del conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. Entre altres coses, han criticat que han rebut els ajuts tard, "més tard que qualsevol altra comunitat autònoma", han precisat. El que més els dol, però, han dit, és que és Mascort és algú vingut dels despatxos: "Necessitem una persona que sàpiga distingir el blat de l’ordi", han sentenciat.

Dignificar l'ofici

Un grup de pagesos vinguts de l'Ebre, en declaracions a Betevé, ha fixat l'objectiu que esperen de la reunió que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, mantindrà amb representants del sector esta tarda: "Dignificar l'ofici de pagès". Segons han explicat ells mateixos, la situació és tal que no poden ni continuar vivint. "En els últims anys hem perdut el 60% de la població activa agrària. No ens ho podem permetre, ni un menys", ha sentenciat un agricultor, que també ha assegurat que no descarten passar la nit a Mercabarna. "Com més grossa la féssem, millor”.