31
de gener
del
2024
Actualitzat
el
01
de febrer
a les
9:47h
L'InstitutCatalàdelaSalut (ICS) ha desenvolupat quatrealgoritmesd'intel·ligènciaartificial propis que han permès millorar el diagnòstic del càncerdemama. Això s'ha fet a partir de la quantificació de quatre biomarcadors (HER2, Ki67, receptorsd'estrògens i receptors de progesterona).
Esta tecnologia s'ha aplicat ja a prop de 600possiblescasos de càncer de mama al conjunt de la xarxa d'hospitals de l'ICS. A més, es treballa per desenvolupar també algoritmes per al diagnòstic del càncer de pulmó a partir del 2024. El metge adjunt al servei d'Anatomia Patològica de Vall d'Hebron, JordiTemprana, explica que el sistema facilita que el recompte de biomarcadors siga més ràpid, més segur i que els diagnòstics siguen reproduïbles.
Estos avenços s'han fet en el marc del projecteDigipàtics, que l'ICS va començar a desplegar el 2021. A través d'este s'han digitalitzat més de dos milions de vidres amb preparacions histològiques (mostres microscòpiques de teixits i cèl·lules) i ja es disposa d'una gran base de dades de casos per a la recerca i la docència. A partir d'aquests s'han desenvolupat algoritmes d'intel·ligència artificial per afinar els diagnòstics de determinades patologies.
Esta tecnologia s'ha aplicat ja a prop de 600possiblescasos de càncer de mama al conjunt de la xarxa d'hospitals de l'ICS. A més, es treballa per desenvolupar també algoritmes per al diagnòstic del càncer de pulmó a partir del 2024. El metge adjunt al servei d'Anatomia Patològica de Vall d'Hebron, JordiTemprana, explica que el sistema facilita que el recompte de biomarcadors siga més ràpid, més segur i que els diagnòstics siguen reproduïbles.
Estos avenços s'han fet en el marc del projecteDigipàtics, que l'ICS va començar a desplegar el 2021. A través d'este s'han digitalitzat més de dos milions de vidres amb preparacions histològiques (mostres microscòpiques de teixits i cèl·lules) i ja es disposa d'una gran base de dades de casos per a la recerca i la docència. A partir d'aquests s'han desenvolupat algoritmes d'intel·ligència artificial per afinar els diagnòstics de determinades patologies.
Les mostres pertanyen als serveis d'Anatomia Patològica dels set hospitals de l'organització que disposen d’aquesta especialitat: l'Arnau de Vilanova, el d Bellvitge, el Doctor Trueta de Girona, el Germans Trias i Pujol de Badalona, el Joan XXIII, el Verge de laCinta i Vall d’Hebron.
Això ha permès posar en marxa la xarxa d'anatomia patològica més gran d’Europa, ja que ara els 168 professionals de patologia d'aquests centres poden compartir casos, diagnòstics i coneixements en temps real.
Això ha permès posar en marxa la xarxa d'anatomia patològica més gran d’Europa, ja que ara els 168 professionals de patologia d'aquests centres poden compartir casos, diagnòstics i coneixements en temps real.
Temprana ha destacat l'"equitat" en el diagnòstic i la "major precisió" que ofereix la digitalització. La imatge s'ofereix amb un nivell de precisió cel·lular.
Vall d'Hebron va ser pioner el 2021 en el desplegament del Digipàtics. A través d'aquest projecte ja s'han distribuït 24 escàners d'altra precisió entre els set hospitals i hi ha capacitat per escanejar un milió de mostres que es generen cada any a la xarxa d'hospitals de l'ICS. La previsió és que aquesta xifra creixi de forma constant durant els propers anys.
L'objectiu del projecte és la transformació digital del serveis d'anatomia patològica. Es digitalitzen tant les mostres histològiques com les imatges amb qualitat diagnòstica. Aquest procés permet la substitució efectiva dels microscopis per pantalles d’alta resolució i facilita que tots els hospitals de la xarxa puguin compartir imatges d’alta precisió.