15
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
9:31h
Mig centenar de torres, talaies i talaiots dels PaïsosCatalanss'hanencès simultàniament amb bengales de fum per denunciar el dramamigratori del Mediterrani. Una de les torres participants ha estat la de la Carrovad'Amposta, una fortificació que ha canviat la funció original de guàrdia per la sensibilització.
La iniciativa, coordinada per l'InstitutRamonMuntaner, pretén donar un "toc d'alerta" per tractar qüestions com la integració i l'acollida dels immigrants, a la vegada que reivindica el patrimoni cultural i històric.
A les Terresdel'Ebre, Tortosa s'afegeix enguany a la iniciativa en una data que coincideix amb la caiguda de la ciutat en mans dels franquistes. L'acte vincula la defensa dels dretshumans amb la memòriahistòrica.
L'acció d'encesa simultània de torres, talaies i talaiots és una iniciativa nascuda el 2016 a Mallorca, que s'ha anat escampant arreu dels Països Catalans. En el cas de Catalunya, l'Institut Ramon Muntaner (IRMU) coordina la iniciativa, que té un doble objectiu; d'una banda, la sensibilització de la ciutadania envers el drama humanitari del Mediterrani i de l'altra, el reconeixement i posada en valor del patrimoni històric i cultural.
La directora de l'IRMU, M. CarmeJiménez, ha reivindicat el canvi de rol de les fortificacions, per deixar de tenir una funció defensiva per convertir-se en "fars de llum" per a les persones que emigren. "El fet que un cop l'any fem aquesta acció difícilment canviarà tot el que està passant, però és un moment per fer un toc d'alerta i conscienciar-nos per treballar temes migratoris des del vessant polític i social, com és el cas de la integració o l'acollida d'immigrants", ha apuntat.
La implicació d'entitats de diferents àmbits també és un dels aspectes que destaca l'organització d'esta iniciativa.
Pel que fa a la TorredelaCarrovad'Amposta, un cop més han estat els membres de la ColladeDiablesLoMinotaure d'encendre les dos bengales de fumvermell que han recreat la comunicació amb la fortificació veïna de Campredó, que també s'ha afegit a la proposta. Han complementat el programa d'activitats el CordeLaLiraAmpostina i la CoralAquae de la UnióFilharmònica, que han interpretat el cant 'ViatgeaÍtaca'.
En un origen, la Torre de la Carrova va viure el seu moment més gloriós a l'edat mitjana, quan va tenir una funció de control sobre el riu Ebre. Tant esta com la resta de fortificacions repartides a la línia marítima permetien garantir la protecció del territori. Tot i això, amb el pas dels anys, la societat ha anat adaptant l'ús de les edificacions a les necessitats de cada moment. N'és un exemple aquesta torre ampostina, que també va servir per gestionar una explotació agropecuària. Actualment està declaradabéculturald'interèsnacional.
La iniciativa, coordinada per l'InstitutRamonMuntaner, pretén donar un "toc d'alerta" per tractar qüestions com la integració i l'acollida dels immigrants, a la vegada que reivindica el patrimoni cultural i històric.
A les Terresdel'Ebre, Tortosa s'afegeix enguany a la iniciativa en una data que coincideix amb la caiguda de la ciutat en mans dels franquistes. L'acte vincula la defensa dels dretshumans amb la memòriahistòrica.
L'acció d'encesa simultània de torres, talaies i talaiots és una iniciativa nascuda el 2016 a Mallorca, que s'ha anat escampant arreu dels Països Catalans. En el cas de Catalunya, l'Institut Ramon Muntaner (IRMU) coordina la iniciativa, que té un doble objectiu; d'una banda, la sensibilització de la ciutadania envers el drama humanitari del Mediterrani i de l'altra, el reconeixement i posada en valor del patrimoni històric i cultural.
La directora de l'IRMU, M. CarmeJiménez, ha reivindicat el canvi de rol de les fortificacions, per deixar de tenir una funció defensiva per convertir-se en "fars de llum" per a les persones que emigren. "El fet que un cop l'any fem aquesta acció difícilment canviarà tot el que està passant, però és un moment per fer un toc d'alerta i conscienciar-nos per treballar temes migratoris des del vessant polític i social, com és el cas de la integració o l'acollida d'immigrants", ha apuntat.
La implicació d'entitats de diferents àmbits també és un dels aspectes que destaca l'organització d'esta iniciativa.
Pel que fa a la TorredelaCarrovad'Amposta, un cop més han estat els membres de la ColladeDiablesLoMinotaure d'encendre les dos bengales de fumvermell que han recreat la comunicació amb la fortificació veïna de Campredó, que també s'ha afegit a la proposta. Han complementat el programa d'activitats el CordeLaLiraAmpostina i la CoralAquae de la UnióFilharmònica, que han interpretat el cant 'ViatgeaÍtaca'.
En un origen, la Torre de la Carrova va viure el seu moment més gloriós a l'edat mitjana, quan va tenir una funció de control sobre el riu Ebre. Tant esta com la resta de fortificacions repartides a la línia marítima permetien garantir la protecció del territori. Tot i això, amb el pas dels anys, la societat ha anat adaptant l'ús de les edificacions a les necessitats de cada moment. N'és un exemple aquesta torre ampostina, que també va servir per gestionar una explotació agropecuària. Actualment està declaradabéculturald'interèsnacional.
Més d'una vintena de torres catalanes
En el cas ebrenc, enguany s'han sumat altres municipis i fortificacions, com és el cas de Tortosa o la TorredelsMoros de laRàpita. A la capital del Baix Ebre, el calendari ha fet que l'encesa coincidisca amb la data en què les tropes franquistes van prendre la ciutat. Una coincidència que s'ha vinculat amb l'acte de sensibilització i memòria històrica. Al conjunt dels Països Catalans han estat una quarantena els municipis que s'han adherit a la iniciativa,dissabte a la tarda en diverses localitzacions, com ara Batea, Tortosa, Vila-rodona i laSénia.
A més, enguany s'han sumat torres, talaies i talaiots de la Catalunya Nord (Prats de Molló), el País Valencià (Rossell, Carrícola, Dénia, Pedreguer, Saix, Agost, Teulada, Petrer, Elda, Novelda, Monòver i El Pinós) i l'Aragó (Areny de Noguera, Montanyana, Viacamp-Lliterà, Lluçars i Benavarri), que han elevat la xifra d'estes fortificacions a mig centenar.
A més, enguany s'han sumat torres, talaies i talaiots de la Catalunya Nord (Prats de Molló), el País Valencià (Rossell, Carrícola, Dénia, Pedreguer, Saix, Agost, Teulada, Petrer, Elda, Novelda, Monòver i El Pinós) i l'Aragó (Areny de Noguera, Montanyana, Viacamp-Lliterà, Lluçars i Benavarri), que han elevat la xifra d'estes fortificacions a mig centenar.