L'Ajuntament de Tortosa rebutjarà de forma conjunta i contundent la proposta de "transvasament de l'Ebre entre Tarragona i Olèrdola" plantejada recentment per diferents col·legis professionals. "Estem davant d'una declaració institucional que s'aprovarà per unanimitat on diem clarament que la interconnexió de xarxes no és la solució als problemes hídrics de Catalunya i des de Tortosa ens hi oposarem", ha subratllat l'alcalde, Jordi Jordan, de Movem Tortosa, marca territorial dels Comuns.
L'argumentari elaborat per la PDE recorda que la interconnexió és una proposta que ja ve apareixent de forma "recurrent" des del Pla Hidrològic Nacional del 2000 per "assegurar la disponibilitat barata per al desenvolupament del Pla Director Urbanístic Metropolità on es preveuen 217.000 nous habitatges". És a dir, res a veure amb una escassetat d'aigua del sistema Ter-Llobregat que, sostenen, una interconnexió de les xarxes no tindria "capacitat per resoldre".
No només des del punt de vista, únicament, de model de desenvolupament. També tècnicament. Precisen, perquè el seu temps d'execució seria "molt elevat" i que les mesures "extraordinàries i urgents" previstes per la Llei 9/2023 aprovada pel Govern estarien finalitzades "molt abans" i permetrien dotar la zona de recurs suficient. Des del punt de vista jurídica, remarquen que la seua execució implicaria que l'aigua de l'Ebre superaria el límit de la província de Tarragona, obligant a redactar una nova llei per modificar la vigent 18/81 del minitransvasament.
La declaració, a més, reclama als governs català i espanyol estudiar una nova ubicació per a la dessaladora del Foix, entre Cunit i Cubelles, que per la seua situació "estratègica" podria facilitar la interconnexió de xarxes però, en canvi, se situa "lluny" dels punts de consum de la concentració metropolitana de 5 milions d'habitatnts. També consideren que el "puntual" transport marítim d'aigua té un "elevat cost econòmic" i una "baixa capacitat" a l'hora d'aportar recurs de forma "recurrent".
Finalment, el text qüestiona l'eficiència de les mesures implantades durant la sequera del 2008, amb dessaladores al Prat i Tordera o millores de regeneració, perquè no han estat suficients per fer front a un increment de població de 2 milions de persones a l'àrea que abastix el sistema Ter-Llobregat. Avisen que este "desenvolupament territorial concentrat en un àmbit deficitari de recursos" generarà problemes d'escassetat "cíclics i recurrents" agreujats per les sequeres i, per tot plegat, aposen per la necessitat de "replantejar el model de desenvolupament" i apostar per l'equilibri territorial.
Sumar ajuntaments i consells
La proposta que es votarà al ple de dilluns a la tarda comptarà amb el suport tant del govern municipal de Movem-PSC i ERC, així com dels grups de Junts i la CUP. "Crec que és important que com a capital de l'Ebre aprovem la declaració institucional i que ho fem de forma consensuada. A partir d'esta primera moció i lideratge esperem que es puguen sumar els altres ajuntaments i consells comarcals perquè la veu del territori arribe a Barcelona per demostrar el nostre sentiment i posició", ha afegit Jordan.
"Cal que a Catalunya hi haja la consciència que no acceptarem gat per llebre i no acceptarem una interconnexió de xarxes perquè l'aigua de l'Ebre arribe a Barcelona", ha reiterat l'alcalde, qui ha recordat els "problemes" de manca d'aigua que patix el territori durant els últims temps i, especialment, el tram final de l'Ebre, amb un cabal molt reduït. En este sentit, ha reclamat la necessitat de garantir un "cabal ecològic" amb aigua i sediments per garantir la preservació del delta de l'Ebre.
Una demanda, segons la regidora d'Hisenda i diputada d'ERC al Parlament, Maria Jesús Viña, que el Govern hauria assumit públicament amb les declaracions fetes en este sentit pel conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. Viña ha recordat també que els grups parlamentaris dels partits que donen suport al govern municipal ja van donar suport a una moció dels comuns -Junts es va abstenir- rebutjant la interconnexió de xarxes.