Les Terres de l’Ebre han guanyat 2.789 habitants l’últim any, una xifra minsa en comparació amb altres àmbits territorials del país. De fet, la demarcació de Tarragona ha crescut en conjunt 17.491 habitants, és la segona província que més creix després de Barcelona, per tant el comportament demogràfic entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre és clarament dispar. Però és que dins del propi territori el creixement de població és també molt diferent entre les 4 comarques ebrenques. Així, mentre que el Baix Ebre i el Montsià creixen en 1.338 i 1.279 habitants respectivament, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta només sumen 108 i 64 habitants cadascuna.
Segons les dades fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya, el Baix Ebre arriba als 80.974 habitants, una xifra que confirma la tendència a l’alça que registra la comarca des del 2019 (l’any 2012 va arribar a les 83.125 persones). Esta comarca obté majoritàriament la pujada gràcies a la capital, Tortosa (34.639, +749). Un fet similar es produïx al Montsià (70.023, +1.279), amb 463 veïns més a Amposta (22.270).
El Baix Ebre és la quarta comarca de la demarcació de Tarragona que més creix després del Tarragonès (6.610 habitants més, en total 270.038); el Baix Camp, que gràcies a sumar 3.836 habitants més ja en té 201.361; i el Baix Penedès, amb un increment de 3.342 veïns, fins als 115.802.
El desenvolupament demogràfic de l’últim any a les dos comarques interiors de l’Ebre és de lluita per la supervivència. Especialment la Terra Alta, última en el rànquing i que només creix en 64 habitants, fins als 11.472. D'estos, 40 corresponen a la capital, Gandesa, que arriba als 3.140. (Una situació similar es dona al Priorat, segona comarca de la demarcació on menys creix el padró, sumant 77 veïns fins a 9.315). Proporcionalment, també és rellevant -en comparació amb la resta de comarques- el poc increment existent a la Ribera d'Ebre. En este cas, la pujada és de 108 veïns, fins als 22.028, i la seua capital (Móra d'Ebre) en té la quarta part (5.649, +64). Per contra, el segon municipi en nombre de veïns, Flix, en perd 83 (3.343).
Així, si ens centrem en les capitals. Tortosa guanya població els últims tres anys, puja en 749 empadronats l’últim i arriba als 34.639, una xifra encara llunyana a la del 2008, quan tenia inscrites al padró 35.734 persones.
Amposta sí que arriba al seu rècord, amb 463 veïns més, fins als 22.270. L’anterior rècord era del 2013, amb 21.511 habitants. Després d’este pic en va començar a perdre fins al 2017, i des de llavors va a l’alça.
Móra d’Ebre suma només 64 habitants, fins als 5.649, encara sense assolir els 5.795 que tenia l’any 2010, mentre que com dèiem, Gandesa arriba als 3140 empadronats, 40 més que fa un any, i també encara a distància dels 3.236 que tenia l’any 2009.
Pel que fa a la resta de poblacions ebrenques, la Ràpita es manté en el tercer lloc com a ciutat més gran de l'Ebre i de fet seguix en tercera posició també en creixement, ja que suma 279 persones al padró i arriba a les 15.046. Deltebre és la quarta, amb 11.818 persones, 162 més l’últim any. De fet, però, en guanya més Alcanar, que viu un creixement percentualment a destacar, amb 215 habitants més, per arribar als 9.827. Roquetes la seguix, amb 109 persones més, i arriba a les 8.302. Tot seguit l’Ametlla de Mar, amb 116 empadronats més, fins als 7.325 habitants. Ulldecona en guanya 176, una xifra també considerable en relació als habitants, de manera que passa a 6.417. És similar el comportament a la Sénia, que guanya 148 inscrits i arriba als 5.623, i també l’Aldea, amb 113 veïns més, fins als 4.445. L’Ampolla té un increment més mesurat, de 40 persones, fins als 3.603, equiparable per exemple a Móra la Nova, amb 3.244 habitants (46 més). Sant Jaume d’Enveja fins i tot perd habitants, 6, i es queda amb 3.661. Batea, la segona població de la Terra Alta, guanya 6 persones, fins a les 1.869.
La resta de la demarcació
Tarragona ha crescut més que cap altra població a tota la demarcació. Ara bé, este fet coincideix amb la inflació dels preus de l'habitatge, tant de compra com de lloguer, i que ha reanimat l'atractiu de les localitats del Camp de Tarragona per als antics residents de la primera corona metropolitana de Barcelona.
La segona ciutat a créixer més ha estat Reus, que amb 1.738 habitants més se situa en els 108.479. La capital del Baix Camp supera així tres anys d'estancament i suma un nou rècord històric, amb 709 veïns més que la seva segona millor marca, al 2008. I si bé en termes absoluts és la tercera, les accelerades de Calafell i de Salou són proporcionalment les més rellevants: no només han aconseguit totes dues trencar la barrera dels 30.000 veïns sinó que ho han fet amb pujades de 1.529 i de 1.196, respectivament, fins als 30.631 i els 30.224.
Tal com ja és costum en els darrers anys, lideren el creixement generalitzat a tota la costa, amb un segon lloc destacat per a Cambrils, que ja té 36.496 veïns empadronats, 821 més al 2023. Es tracta d'un fenomen que es repetix a Cunit (15.278, +656), al Vendrell (39.601, +529), a Vila-seca (23.176, +495), a Torredembarra (17.670, +414), a Mont-roig del Camp (13.493, +391), a Roda de Berà (7.829, +238), a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (6.984, +234), i en menor mesura a Creixell (4.084, +103) i a Altafulla (5.693, +84).
Dels 8 milions ja de catalans, la demarcació de Tarragona n'acumula 847.566. Només per darrere de Barcelona, que ja en té 5.805.500 després d'afegir-n'hi prop de 80.000 en un any, la província tarragonina és la segona en aquest creixement, amb 17.491 més, i continua en una alça aparentment imparable. En tercer i quart lloc hi ha Girona (809.266) i Lleida (446.793), que també sumen més població però no suficient com per escalar posicions.