La sequera a Catalunya és cíclica, però l'actual és cada vegada més extrema. Les solucions que es plantegen per abastir d'aigua a Barcelona el pròxim 2024 si no plou prou abans de disposar de la dessalinitzadora del Foix, el 2027, i l'ampliació de la Tordera,el 2030, són també repetitives, com l'aigua d'una sínia sense sortida.
Ara, com fa quinze anys, apareixen sobre la taula de solucions els vaixells carregats d'aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona, del riu Ebre en última instància, segons proposa el Govern, i la interconnexió de xarxes, l'opció que reclamen els col·legis professionals d’Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms i Economistes, també xuclant d'un riu cada vegada més esquifit i incapaç. Per a l'Ebre, res de nou.
Però per descomptat, també és cíclica l'oposició ebrenca a acceptar que en el que portem de segle encara no hi haja alternatives a punt, ni canvis estructurals del model, per a dixar de ser el malalt al qual sempre apel·len els altres pacients quan necessiten sang. A l'Ebre li costa suor i llàgrimes fer entendre que no és que li sobre aigua, li'n fa falta.
"De cara a fora és molt complicat fer entendre que l'Ebre no pot cedir aigua perquè clar, estem parlant d'abastir la zona més poblada del país si els problemes arriben a l'aixeta", explica un pagés del Delta, testimoni d'este reportatge, disposat a ser tan didàctic com face falta perquè no s'interprete l'oposició com a insolidaritat. És més senzill: "No es pot traslladar la idea que a l'Ebre ens sobra aigua perquè no és cert", apunta en el mateix sentit el delegat del Govern, Albert Salvadó.
Manifestació al febrer, al cor del Delta. Foto: S.Berbís
Al capdavant de la defensa de l'Ebre, per capacitat de mobilització i pels anys de picar pedra compilant arguments hi han les entitats ambientalistes ebrenques, encapçalades per la Plataforma en Defensa de l'Ebre i seguida per desenes arreu del país i de l'Estat, que fa dècades que alerten i es mobilitzen tantes vegades com face falta per clamar contra el declivi ambiental associat a l'escassetat hídrica de la conca, especialment per al Delta de l'Ebre.
L'última manifestació al febrer, i així, durant 23 anys. Una alerta ambiental que patix any rere any la població del Delta. "L'Ebre és un riu decreixent, i ho serà més ja no amb el canvi climàtic sinó amb tota la planificació que noves detraccions al llarg de la conca, i això té ja efectes directes sobre Delta, ambientals, sobre les pesqueries, sobre l'entrada de la falca salina, a les badies", assegura la portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Susanna Abella.
Però com a punt de partida en comú, a les Terres de l'Ebre es defensa una base no sempre entesa des d'altres territoris: Hi ha un riu que hi passa, sí, però no té prou aigua per a atendre les necessitats, ni ambientals, ni productives, ni tan sols entorn de la seua conca. "Al Delta de l’Ebre darrerament anem a disgust i amenaça per any: Glòria, restriccions al cicle de l’aigua, i ara el tan parlat transvasament (encobert o no). Es veu que tenir totes les figures de protecció autonòmiques, estatals, europees i mundials no servix de res enfront de la golosia humana", recrimina el president del parc natural del Delta de l'Ebre, Dani Forcadell.
Enguany, els regants del Delta han patit restriccions per tirar endavant la campanya de l'arròs. "Este estiu els que vam pagar la sequera vam ser nosaltres i no l'aigua de boca", apunta el president dels Regants de l'esquerra de l'Ebre, Xavier Casanova. I és que la disponibilitat d'aigua per regar els va quedar limitada a la meitat este estiu.
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va xifrar la minva de la producció d'arròs en el 13,8%, respecte a l'any passat. De les 122.252 tones de 2022 s'ha passat a 105.381 tones enguany. Un 22,47% menys d'arròs que la mitjana dels últims quatre anys (135.919 tones). Per a la FCAC, els arrossaires del delta han viscut «la pitjor collita» de les últimes dècades. "I si no arriba a ploure una mica, hagués sigut catastròfic", lamenta Casanova.
Un arrossaire mesura la salinitat del sòl en un camp d'arròs assecat per manca d'aigua dolça. Foto: ACN (Anna Ferràs)
"No és un tema merament d'economia, va més enllà, aquí entren variables d'equilibri territorial, de què el Delta de l'Ebre sense prou aigua, directament mor, i també de falta de respecte cap a un territori que és tractat com de segona", afirma Forcadell.
El valor de l'aigua de l'Ebre no és únicament productiu, també alimenta tot un ecosistema natural cada cop més fràgil, que viu un retrocés accelerat. Ho explicava la mateixa ACA al seu bloc fa tres anys: "El delta de l'Ebre és una zona humida molt vulnerable, degut principalment a la manca d'aportacions d'aigua i de sediments en el tram final del riu detectades des de fa cent anys. Es fa palés una disminució en este període d'un 30% de les aportacions naturals d'aigua, tot agreujat pels efectes del canvi climàtic que ja comencem a notar". Al delta hi viuen 61.000 persones i "les pitjors previsions indiquen que de cara a l'any 2100 el 60% del delta podria quedar totalment inundat". El pronòstic del pacient apunta a sentència greu.
Un toc cíclic a la mateixa porta
Per comprovar com és de cíclica la situació, podem retrocedir quinze anys. A les 4 de la matinada del dimarts 12 de maig del 2008, un buc amb bandera panamenya, el Sichem Defender, salpava del port de Tarragona carregat amb 19.000 metres cúbics d'aigua potable. Minuts abans de les 9 entrava al port de Barcelona este primer carregament amb l'aigua necessària per a cobrir les necessitats diàries de 170.000 persones. La previsió era fer 63 viatges al mes, els següents amb aigua del riu Ebre transvasada a través del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), amb la qual s'atendria el 6% del consum de totes les poblacions del sistema Ter-Llobregat, inclosa la capital catalana.
Canonada principal del CAT. Foto: S.Berbís
L'opció del vaixell va ser la primera mesura a aplicar-se en la dura sequera del 2008, però sobre la taula havien estat alternatives com el transport en tren, el transvasament des del Segre, vetat pel govern de Zapatero, el transvasament del Roine que defensava CiU a l'oposició, i la interconnexió de xarxes, que un mes abans acordava el govern català tripartit i el central. La solució ebrenca als problemes hídrics de l'àrea metropolitana va tornar a aixecar el moviment social antitransvasista ebrenc, que vuit anys abans, i durant quatre anys molt intensos, –fins a la derogació per part del PSOE-, havia estat en lluita contra el Pla Hidrològic Nacional i el gran transvasament del riu Ebre cap a Barcelona i el Llevant espanyol plantejat pel PP.
En aquell moment en què es mobilitzaven vaixells i s'analitzaven nous transvasaments, el sistema d'on s'abastix l'àrea metropolitana tenia unes reserves d'aigua als embassaments que no arribaven al 20,3% de la seua capacitat. Era la sequera més greu registrada a Catalunya en setanta anys, amb quinze mesos seguits sense ploure ni a les capçaleres de les conques internes ni a les conques catalanes de l'Ebre.
Dels últims vint anys ençà, Catalunya ha viscut cinc episodis de sequera. Toca a un cada quatre anys. I si és per batre rècords, el d'ara, més. És el més sever que ha patit Catalunya en l'últim segle, amb trenta-set mesos seguits amb menys pluja de la mitjana.
Així que, quinze anys després d'aquells dos viatges en vaixell (es van interrompre perquè, de cop, va començar a ploure sense parar), cal plantejar noves mesures d'emergència per encarar el nou episodi de sequera extrema, almenys fins que estiga acabada la dessalinitzadora del Foix, el 2027, i l'ampliació de la Tordera, el 2030. Els escenaris d'ara es dibuixen per si Catalunya entra en fase d’emergència, a la qual s'entra de manera automàtica quan la capacitat dels embassaments baixa per sota del 16%.
La interconnexió, una línia vermella
El Govern opta pels vaixells, una solució molt cara. L'aigua costaria entre el doble i 5 vegades del que costa normalment. S'utilitzaria l'aigua que el CAT no consumix de la concessió disponible blindada per la llei 18/81, que són 4 m3/seg.
El canal de la dreta de l'Ebre, a Amposta. Foto: Sílvia Berbís
El consum mitjà anual dels consorciats és de 3,0 metres cúbics, amb un pic de consum a l'estiu, però al gener baixa. Tècnicament, no se superaria la concessió, però sí que toparia amb un altre punt de l'articulat jurídic, on diu que l'aigua cedida al CAT "podrà destinar-se a l'abastiment urbà i indústria dels municipis de la província de Tarragona".
"La llei dixa ben clar que el destí és Tarragona i no contempla anar més enllà", advertix el president dels Regants de l'Esquerra de l'Ebre, Xavier Casanova. Este marc normatiu, però, ja s'ha superat anteriorment. "El Consorci ni som promotors ni tenim potestat per tirar endavant este projecte. Sí que haurien d'acreditar esta sol·licitud de consum per enviar aigua en vaixells i caldria situar-se en el marc normatiu de la sequera del 2008", assegura el president del CAT, Joan Alginet.
L'oposició a la interconnexió de xarxes és una postura majoritària a l'Ebre. "Una línia vermella", diu el delegat del Govern, Albert Salvadó. "És una simplificació del model. Implica que l'únic ús de l'aigua és el de boca, i no és tan senzill, perquè l'aigua, com aquí sabem, té altres usos, que són més importants que el de boca, com l'agrari, el ramader o l'ecològic".
El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, s'ha pronunciat públicament en el mateix sentit contra el plantejament d'interconnexió defensat pels col·legis d’Enginyers Industrials, Enginyers de Camins, Canals i Ports, Enginyers Agrònoms i Economistes: "Este Govern ha dit en nombroses ocasions que el transvasament de l’Ebre no està sobre la taula. El model d'interconnexió no és el model d’este país", ha proclamat. Opten per vaixells. Una extracció amb xeringa abans que un by pass per sempre. Un mal menor.
Aigua de boca o per continuar creixent insosteniblement
Però hi ha qui també qüestiona que l'ús final d'un transvasament a Barcelona -prenga el nom que vulguen- siga per atendre les necessitats de boca, almenys un cop superat l'episodi de sequera actual. En este sentit, la portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre Susanna Abella recorda que el pla de gestió de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) fins al 2039 contempla un augment del consum d'aigua del 25% a partir de la construcció de 200.000 nous habitatges, el complex Hard Rock a Tarragona, que podria incrementar un 20% el consum del CAT, o nous equipaments.
"Nosaltres pensem que l'únic objectiu dels enginyers i economistes a l'hora de plantejar la interconnexió és poder disposar de recursos per fer els 217.000 habitatges previstos en el Pla Urbanístic Metropolità de l'àrea de Barcelona", ha criticat la PDE. Per a l'entitat, connectar la xarxa Ter-Llobregat amb la del CAT és un projecte "immoral" i que accentuaria encara més el "desequilibri territorial".
La desembocadura de l’Ebre des de l'aire. Foto: Sofia Cabanes
El que reivindica és "un replantejament del model de creixement i de la gestió de l'aigua". En este sentit, la PDE ha traslladat al Govern català la necessitat de tenir en compte altres algunes mesures per ajudar a pal·liar els efectes de la sequera per altres vies alternatives, com la recuperació de les aigües contaminades per purins de la Catalunya Central o fer una moratòria dels nous plans de desenvolupament urbanístic i agrícola. Així mateix, han sol·licitat que el Govern prioritze la "reparació de fuites" i incrementar els nivells de regeneració d'aigua.
En el mateix sentit es pronuncia Alginet: "Hem de fer dos reflexions, una en clau de planificació de país i l'altra sobre la gestió de l'aigua, perquè no és sostenible que tinguem una mitjana del 50% de pèrdua d'aigua per les canonades, i també estem desaprofitant l'aigua de les depuradores que podria revertir en usos agraris o regs urbans per exemple. Cal plantejar com a escenari la necessitat de prescindir de l'aigua de l'Ebre i optar per altres vies".
El president dels Regants de l'Esquerra reivindica també este canvi de visió: "El que passa en el context climàtic actual és un error de planificació no esponjar demogràficament Catalunya i no tenir una visió de país integral. Tenen l'obligació de treure gent de Barcelona, perquè on no hi ha aigua no es pot viure. Nosaltres també voldríem l'AVE i més universitats, perquè l'excepcionalitat estarà cada vegada més present".