Fa dos anys i mig que el rapitenc Albert Salvadó és delegat del Govern a l'Ebre i en els últims mesos, la peça del teler s'ha fet més complicada de teixir. Aigua i bous, dos temes mai resolts del tot i sempre difícils de tractar, s'han posat al mig de l'agenda. N'hi ha altres, econòmics i socials, de gran calat, però són estos dos els que auguren un 2024 especialment intens.
En esta entrevista parlem amb el republicà dels temes que marcaran el proper any, entre ells, també, el nou hospital, l'Autoritat Territorial de Mobilitat, el polígon Catalunya Sud o el fons nuclear.
Esta setmana la Plataforma en Defensa de l'Ebre ha demanat al govern que dixe d'alimentar la confrontació territorial amb la gestió de l'aigua. Com a representant del Govern a l'Ebre, admet que este confrontament entre territoris s'està alimentant?
Jo crec que no. El que sí que és cert és que quan tenim dos conques hidrogràfiques al país, una que patix més que l'altra, i la que més patix és la que ha de proveir aigua de boca a pràcticament el 80% del país, segurament entrarem en un escenari de tensió territorial. Crec que uns tindran restriccions i altres no i hi ha el risc que hi haja tensions i induisquen a confondre temes com la solidaritat.
Diu que alguns no tindran restriccions, però ja en tenen. Per exemple, els arrossaires amb l'aigua de reg. I en este sentit, què li semblen les declaracions de la presidenta de la CHE sobre la necessitat de canviar el reg?
Sí, sí, em referia a restriccions d'aigua de boca. Aquí a Ebre ja fa temps que tenim restriccions, per exemple, no tenim el cabal ambiental que necessitem al final del riu. I no podrem mobilitzar sediments si no hi ha prou aigua per a arrossegar-los fins a la desembocadura. Com dius, els nostres pagesos del delta, amb producció d'arròs bàsicament però també de la ribera, fa mesos que patixen restriccions i enguany les collites han tingut davallades molt importants. Per tant, a l'Ebre ja fa temps que patim restriccions. No es pot traslladar la idea que a l'Ebre ens sobra aigua perquè no és cert.
No li sembla que el fet de plantejar de nou l'enviament d'aigua als vaixells és una cosa anacrònica que demostra que els deures no s'han fet?
Si no s'haguessen fet els deures o si avui no hi hagués un govern únicament d'Esquerra Republicana estic convençut que, després de trenta-tres mesos de sequera, hi hauria una interconnexió de xarxes damunt la taula. El fet que avui la primera mesura que es posa com a extrema en hipotètics escenaris que encara no s'han donat siga un possible transport eventual d'aigua amb vaixell a la zona de Barcelona, crec que és conseqüència, en primer lloc, que Esquerra República és un partit essencialment antitransvasista i, per tant, no contempla el transvasament d'aigua entre conques per solucionar el dèficit hídric de la població i, segon, que s'han fet inversions importants en potabilitzadores i dessalinitzadores en els darrers anys, que permeten cobrir l'àrea metropolitana majoritàriament amb fonts que no són preses. Això ens permet suportar una sequera d'esta durada i que l'àrea metropolitana siga autosuficient tot i patir més del doble de la sequera del 2008.
"Si avui no hi hagués un govern únicament d'Esquerra Republicana estic convençut que hi hauria una interconnexió de xarxes damunt la taula"
Però no ho és prou d'autosuficient per a una sequera cada cop més continuada. Per tant, si la interconnexió de xarxes, com deia, és una línia vermella que no es passarà, quines solucions estructurals cal plantejar?
Com a govern, lògicament ens plantejarem actuacions com ara noves potabilitzadores i dessaladores. Les potabilitzadores són més ràpides de construir. Les dessalinitzadores no seran una solució fins d'aquí a dos, tres, quatre anys, per tant, no serviran per resoldre el problema actual, d'aquí plora la criatura. Si s'haguessen acabat ja totes les obres per autoabastir l'àrea metropolitana d'una manera estructural, i no en funció de la climatologia, avui no tindríem este problema tan important. I si no plou hi haurà més mesures, com el transport de vaixells, que és caríssim. El que no podem fer és resoldre un problema conjuntural amb mesures com podria ser una interconnexió, que tindria caràcter estructural. A problemes conjunturals, solucions conjunturals.
Però clar, també hi ha poders fàctics econòmics, que pugnen per esta interconnexió des de fa anys. Què s'ha de fer davant d'estes pressions?
Sabem que una de les grans amenaces que tenim com a país pel que fa a solucionar el nostre model hídric són lobbies que fa dècades que pressionen per mercadejar amb l'aigua i aquí el govern ha de ser resistent a la pressió. I també espero que els diferents partits polítics de l'àmbit parlamentari donen suport a solucions que no passen per la interconnexió de les conques, la qual cosa suposa una simplificació del model. Implica que l'únic ús de l'aigua és el de boca, i no és tan senzill, perquè l'aigua, com aquí sabem, té altres usos, que són més importants que el de boca, com l'agrari, el ramader o l'ecològic.
Salvadó, al seu despatx de la delegació.
I si parla de l'ús industrial, creu que és possible repensar el minitransvasament a Tarragona per tal d'anar tallant la dependència de l'Ebre?. Perquè també podrien recórrer a dessalinitzadores, potabilitzadores o fins i tot a recuperar l'aigua que es filtra.
Sí, de fet, hi ha moltes mesures, des del govern s'estan incentivant, posant molts recursos econòmics perquè les diferents xarxes municipals puguen augmentar el seu rendiment. Avui, les pèrdues d'aigua als municipis són inacceptables quan estem en un moment d'escassetat d'aigua i que ben segur els anys vinents encara accentuaran el problema. Per tant, el primer que hem de fer és augmentar la inversió i el rendiment de les xarxes municipals. D'altra banda, sobre el tema del Consorci d'Aigües de Tarragona és una evidència que les Terres de l'Ebre des de fa molts anys, quasi quaranta, no som propietaris de la nostra aigua. La nostra aigua la va enviar a Tarragona l'àmbit de governança que és majoritàriament del Camp de Tarragona. Per tant, a l'Ebre, tot i que tenim un president del CAT que és l'Ebre, però és un càrrec més representatiu que executiu, al final, l'aigua que s'està plantejant enviar a Barcelona és aigua del riu Ebre, però nosaltres, els ebrencs, no en tenim sobirania. Esta és la trampa de tot plegat, quan manaven uns altres que segurament van ser els primers còmplices per vendre l'aigua de l'Ebre. El CAT és reversible des del meu punt de vista. Al final el CAT és un transvasament, es porta l'aigua d'una conca a una altra i, per tant, la tendència hauria de ser una reducció sensata i progressiva del CAT.
Canviem de tema, però no sortim de la polèmica. El Parlament ha validat la tramitació de la llei que pot prohibir algunes modalitats i la posició d'Esquerra no és unitària. Aquí també hi ha confrontació?
Crec que Esquerra respectarà l'acord de fa 20 anys. L'únic territori del país que ha abordat el benestar animal ha estat l'Ebre. A principis dels anys 2000 es va muntar una taula amb els animalistes, els taurins, els veterinaris i el govern, i el 2005 vam arribar a un acord entre totes les parts, el manual de bones pràctiques. Som l'únic territori del món on es fan correbous i posem el benestar animal al centre de la regulació. El manual va propiciar la llei 34/2010 al Parlament, perquè hi havia una diputada ebrenca, Marta Cid, que va aconseguir portar-la. I la llei que van fer els diputats no va ser ni de lluny tan estricta com nosaltres ho havíem estat des del territori. Així que si algú ha agafat este problema ha estat la gent de les Terres de l'Ebre. Confio que els grups parlamentaris tindran responsabilitat amb les Terres de l'Ebre i no voldran legislar des d'allà sense parlar d'un tema que afecta molt a les TE. Crec que ens van donar l'eina, que era la llei el 34-2010, i este és el marc. Per tant, si hem d'anar modificant la llei i afinar-la i actualitzar-la, crec que des del territori estem preparats a l'hora d'assumir esta responsabilitat. Però demano que es face amb molt diàleg amb el territori, i que no s'impose.
"Si hem d'anar modificant la llei que regula els correbous, afinar-la i actualitzar-la, des del territori estem preparats a l'hora d'assumir esta responsabilitat"
Hi ha marge?
Això crec. A la llei hi ha marge per a fer-ho tot, però si hi ha alguna idea força, en què es fonamenta la llei és en no prohibir, en regular i garantir el benestar de l'animal. A partir d'aquí, és evident que hi ha dos parts molt diferents, el sector animalista i el taurí, i hi ha una part central de la societat ebrenca que es mou en altres paràmetres, però ens haurem de posar d'acord i hauran de seure en una taula i estirar cap a una banda i cap a l'altra. Però recomano que no sortim del marc que ens dona la llei.
Vosté, com a delegat, promourà una taula de diàleg?
Dependrà del marge que ens done el Parlament. Jo estic traslladant als diferents grups parlamentaris poder fer una taula al territori. Però si al final el Parlament acaba prohibint, no seria acceptable des de les Terres de l'Ebre. Hem de treballar per incorporar esmenes a l'actual llei i fer-la evolucionar. I en això m'estic convençut que des de les Terres de l'Ebre i jo mateix, des de la delegació del govern, podem generar el marc adequat per treballar en esta línia.
Vosté va entrar, com a delegat, l'any 2021, de què n'està més satisfet?
El que em produïx una satisfacció personal important és l'estratègia Delta. Jo soc de la Ràpita i recordo perfectament els efectes que va tindre el temporal Glòria sobre el Trabucador i em vaig conjurar que no podíem fer com tota la vida, que el govern de la Generalitat desplaçava la responsabilitat al govern de l'estat i al revés i al final aquí passaven anys i anys i no hi havia cap compromís. El drama de tot plegat és que si ens haguessen donat unes quantes desenes de milions d'euros per a invertir la setmana que ve al Delta, no hauríem pogut fer-ho, perquè en tots estos anys la gent que havia tingut la responsabilitat no havia fet ni un projecte executiu per licitar qualsevol actuació. I nosaltres ara tenim un compromís pràcticament de 120 milions d'euros i ho estem avançant en els terminis que ens havíem plantejat. Estem ja acabant les guardes de les basses per evitar la inundació per dins. Estem a punt de licitar el camí de guarda dels Alfacs, projecte abandonat des de l'any 2008. Ja tenim acord sobre el traçat del camí de guarda del Fangar. Este 2024 molt probablement ja licitarem el projecte bàsic per actuar al frontal del Delta, que és la mare dels ous. I a partir d'este projecte bàsic ja podrem treballar en els projectes executius dels tres grans punts del frontal del Delta. I tot això fent una cosa molt difícil, que és intentar anar generant consens amb l'estat espanyol, perquè les competències són compartides i si una de les parts s'hi posa de cul no serà possible actuar sobre el Delta. Per tant, hem avançat en protegir el Delta de l'Ebre com no s'havia avançat mai.
La futura ATM ha d'atendre una necessitat històrica de millora de la mobilitat a l'àrea de l'Ebre i amb el Camp de Tarragona. Esta millora ha de contemplar la recuperació de trens com l'Euromed i Avant, a banda de més connexions, intermodalitat i millora de freqüències?
Disposar dels trens Avant o de l’aturada de l’Euromed continua competència de l’Estat. El departament de Territori hem demanat a l’Estat com a mínim la parada de l’Euromed i la negativa continua igual. La Generalitat està disposada a pagar el cost comercial a l’Estat per aturar-lo. A la propera taula bilateral al gener entre la consellera i l’Estat ho tornarem a plantejar perquè és imprescindible. L’ATM ens permet tenir la governança de tota la mobilitat que és competència de la Generalitat i ens apropa a apropa a avançar en solucions per millorar la mobilitat, també de trens, però no és la garantia que puguem disposar de parades de trens de velocitat alta.
Com serà el 2024 pel que fa a projectes de govern, incloent este?
Jo el 2024 imagino ja amb la primera fase del Xerta Sénia executant-se, amb els fons de transició nuclear d'una vegada per totes desbloquejant el despropòsit que es va fer des del grup parlamentari del PSC i de Junts fa un any, que ha impedit que els fons es gestionen com estava previst.
Per què estan bloquejats?
En qualsevol organisme ha d'haver-hi algú que lidere i que tinga la capacitat de gestió. El reglament el van tombar, perquè al modificar la llei, van modificar aspectes que estaven contemplats al reglament, per tant, el PSC i Junts van anul·lar aquell reglament de facto. Com a resultat, tornem a iniciar un nou reglament, tornem a convocar un nou òrgan de governança, i iés molt complicat prendre decisions. En conseqüència, hem fet una feina,estos mesos d'anar generant consens amb agents econòmics i amb diferents partits polítics, perquè és una responsabilitat que jo no la vull dixar de banda, perquè és massa important per a una part de les Terres de l'Ebre com perquè al final els fons nuclears servisquen per repartir-los als ajuntaments, que no generen ocupació de per sí, per tant, els fons s'han de repartir entre les empreses.
El delegat esta setmana acompanyant la consellera Capella en la seua visita a l'Ebre. Foto: Cedida
S'han perdut en guany 300 milions d'euros dels fons?
Estem parlant de 60 milions. La meitat s'han repartit entre els ajuntaments, de fet, si no han cobrat al complet, cobraran de manera imminent. L'altra part més important se'n va a la fàbrica de combustibles i bateries de Mont-roig del Camp i hi ha una altra part que s'ha anat canalitzant via els ajuts d'Acció i d'Empresa bàsicament que ja existien i s'han suplementat per l'àrea nuclear.
O siga, estos 60 milions estan arribant d'alguna forma?
Estan arribant, però és que massa desequilibradament, massa quantitats a ajuntaments de forma igualitària per a projectes que generen o no ocupació, perquè això ha estat la modificació que jo critico de la llei que van fer PSC i Junts on diuen, al 2023 ens ho repartim entre els ajuntaments. Jo crec que este no és l'objectiu del Fons.
Tenint el tancament de les nuclears a l'horitzó i 3.000 treballadors depenent ara d'esta feina, ANAV demana continuar operant. Què li sembla esta petició?
Esta és una decisió estrictament política i la competència és del Govern de l'Estat. Estem en un moment de transició energètica i es prolongue o no, el model d'energia que veurà ma filla no tindrà res a veure amb el nostre. Però és preocupant què passarà amb estes 3.000 persones que avui es guanyen la vida a les nuclears d'Ascó i Vandellòs. Per això el Govern van aprovar el Fons, l'únic objectiu era treballar en un model socioeconòmic per garantir que abans que es tanque, hi haja una transició justa. L'estat renuncia sistemàticament a afrontar esta responsabilitat, i quan mires els reactors que s'han tancat, anys després no s'ha fet este procés. Aquí vam entendre que era una irresponsabilitat esperar a tancar i confiar que l'estat fes el que ha de fer i vam aprovar el Fons 10 anys abans que tanquessen. Objectiu és generar estos 3.000 llocs de treball que es perdran. Ens interessa que quan es tanquen, l'àrea que depèn de kes nuclears no siga un desert econòmic perquè hàgem pogut generar activitat.
Parlant d'energia, les Terres de l'Ebre poden seguir acollint centrals eòliques?
La generació d'energia ha d'estar prop dels punts de consum i la generació d'energia verda ha d'estar repartida per tot el país i les Terres de l'Ebre estem contribuït per damunt de la mitjana i tocaria un repartiment més equitatiu.
Com està el Pla director urbanístic del Catalunya Sud?
És una de les tres grans actuacions industrials a Catalunya. Estem fent el Pla director urbanístic, amb 675 hectàrees de sòl industrial i el que és important per a les Terres de l'Ebre és que esta zona industrial siga intermodal perquè això voldrà dir que són molt competitius respecte a altres actuacions industrials de Catalunya, i per tant que estiga connectat per carretera, però que també estiga connectades al corredor mediterrani, als ports de Barcelona i Tarragona, i per tant que les indústries que es posen a Catalunya Sud tinguen connexió directa als ports.
Quan estarà acabat? Perquè es va anunciar al març...
Sí, vam dir divuit mesos ja estem complint terminis. Com a resultat, a principis del 2025 el pla director urbanístic estarà acabat. Estem fent-ho com teníem previst, és importantíssim per a la part sud de les Terres de l'Ebre. La connexió ferroviària amb Kronospan també l'estem treballant a bon ritme. I ara el que és important és acabar de definir les afectacions de serveis i al sòl per plantejar l'estació inermodal. No serà només la inversió, sinó també hem de garantir un operador al qual li surten els números per a gestionar-la.
I el nou hospital?
En temes hospitalaris, poso en valor l'ampliació de Verge a la Cinta, perquè després del Xerta-Sénia és la inversió més gran que han tingut les Terres de l'Ebre. Estem parlant de 40 milions d'euros. I a més són 40 milions en dos anys. Jo crec que no hi ha cap inversió que s'haja fet amb esta rapidesa. I pel que fa al nou hospital, és un projecte de territori, no és un projecte d'este govern, que també, evidentment. Estem determinats a tirar endavant el nou hospital de les Terres de l'Ebre. Però fa un any hi havia veus que deien que un nou hospital en dos o tres anys el tenim fet i un any més tard veiem que encara ni l'Ajuntament té els terrenys per ubicar el nou hospital. Per tant, és un projecte que no li hem de perdre el respecte, perquè és enormement complex. Hem d'anar tots a una. I no el podem posar en risc per dos regidors amunt o avall a Tortosa. És importantíssim que totes les forces polítiques i els agents econòmics, la universitat, l'Ajuntament de Tortosa, però també tot el món local de les Terres de l'Ebre estiguéssem aliniadíssims amb el nou hospital de les Terres de l'Ebre a Tortosa. I només ho aconseguirem, si ho fem així.
La plataforma per un nou hospital demana dos milions als proper pressupost tirar endavant projectes, de què pot servir este pas?
Cadascú fa el paper que toca, i jo crec que el paper de la Plataforma és important per continuar espentejant el nou hospital. La meua responsabilitat m'obliga a no posar-me una lupa, sinó a tindre tota la visió del projecte tècnicament, en l'àmbit de pressupost ... tècnicament no té sentit ara dos milions, però em sembla fantàstic que ho demanen i intentarem batallar perquè el pressupost contemple dos milions... que no es gastaran. Si encara no tenim terrenys, encara no tenim el pla funcional del tot acabat, els terrenys si tot va bé tardarem mesos, potser passa el 2024 i no sé si els tindrem...
El primer pas necessari ara és l'informe d'inundabilitat que ha de fer l'Ajuntament?
Jo aquí no hi entro. Com a Generalitat penso que si volem fer un hospital i estem disposats a fer-lo posarem uns terrenys aptes per a ús hospitalari. Quan l'ajuntament ens done uns terrenys aptes per a ús hospitalari nosaltres ja podrem seguir avançant en les fases posteriors. Es van comprar uns terrenys sabent que no eren aptes. I ara l'actual govern ha de gestionar un problema que ha generat l'anterior govern, perquè es van comprar uns terrenys a un lloc on no es podia fer un hospital.
"Es van comprar uns terrenys sabent que no eren aptes per al nou hospital"
És salvable però la situació, no?
Jo crec que ara és salvable amb la modificació del reglament del domini públic hidràulic, però no sé en quant temps, amb quines mesures... és salvable, però no són uns terrenys urbanísticament nets per fer un hospital, això és evident perquè si no la Generalitat ja els tindríem faria més d'un any. Eren uns terrenys aptes per al nou hospital? Claríssimament no, perquè si ho haguessen sigut l'alcaldessa anterior segur que en sels hagués cedit fa més d'un any.