La guionista d’Alcanar Andrea Queralt Lange, nominada als premis Gaudí

Que Sobre todo de noche és una de les pel·lícules més aclamades de l’any per la crítica havia de tenir la seua plasmació en l’àmbit dels reconeixements cinematogràfics, i així ha estat, ara de moment amb la nominació del film entre els candidats a rebre el premi Gaudí de l’Acadèmia de Cinema Català. Ho ha estat en la categoria de Millor guió original, i això implica la nominació de la guionista d’Alcanar Andrea Queralt Lange, qui el signa juntament amb Isa Campo i el director, Víctor Iriarte.

Esta candidatura amb essència canareva es disputarà el premi amb Elena Martín i Clara Roquet, per Creatura; Estibaliz Urresola Solaguren, per 20.000 especies de abejas, i Juan Sebastián Vásquez i Alejandro Rojas per Upon Entry (L'Arribada).

El palmarès es donarà a conèixer el diumenge 4 de febrer de 2024 en una gala que tindrà lloc al CCIB (Centre de Convencions Internacional de Barcelona) i que presentaran les humoristes Oye Sherman i Ana Polo, creadores del popular pòdcast Oye Polo.

En total seran 28 produccions catalanes les que disputaran els XVI Premis Gaudí. Els guardons tenen vint-i-cinc categories. Amb una xifra de candidatures rècord a la història dels Gaudí de setanta títols de producció catalana (trenta-set llargmetratges de ficció, setze documentals, cinc pel·lícules d'animació, dues per a televisió i deu curtmetratges), als que cal sumar una desena de films europeus, un total de trenta-tres títols (vint-i-vuit produccions catalanes més cinc europees) han passat a la segona volta de votacions, que es manté oberta fins al 29 de gener de 2024. La presència majoritària de dones finalistes, una tendència apuntada des de fa dos edicions, continua en ascens, i assoleix enguany tres punts més que el 2023, amb un 57%, per davant del 43% d’homes finalistes.

Les millors pel·lícules del 2023

A la categoria de Millor pel·lícula competiran quatre produccions en llengua catalana: Creatura, d'Elena Martín, partix com a gran favorita amb quinze nominacions, després de ser premiada a la Quinzaine des Cinéastes al Festival de Canes. El segon film dirigit per Martin proposa una valenta mirada a la sexualitat femenina, a l'autodescobriment, les frustracions, el plaer i la culpa. I ho fa a partir de la història d'una dona en tres moments vitals diferents: la infantesa, l'adolescència i l'adultesa. Amb tretze nominacions la seguix de prop Saben aquell, el retrat íntim signat per David Trueba sobre el mític Eugenio, centrat en la relació que l'humorista va tenir amb la Conchita, la seua primera esposa. El film, una història d'amor i de renúncies, posa el focus en el canvi radical de vida d'un home que, de la nit al dia, i sense cap vocació, es va veure inesperadament convertit en una celebritat, suggerint els impossibles equilibris entre les rialles que regalava i la tristor que el consumia per dins. A Els encantats, Elena Trapé reflexiona sobre la maternitat i els nous inicis, a partir de la peripècia d'una dona sobrepassada i perduda que viu els efectes de la custòdia compartida, i, separada de la seua filla per primera vegada, decidix passar uns dies al poble. I, finalment, La imatge permanent, primer llargmetratge de Laura Ferrés Moreno, sacseja el cinema social més convencional amb una història que bascula entre l'artifici i el naturalisme, mostrant el xoc de personalitats entre una directora de càsting que treballa buscant cares per campanyes de publicitat i una carismàtica dona amb qui podria tenir un vincle arrelat en un passat traumàtic. Hibridant ficció amb elements propis del documental, La imatge permanent arriba als Premis Gaudí després de la seua presentació a Locarno i de guanyar l'Espiga d'Or al Festival de Valladolid.