04
de desembre
del
2023
Actualitzat
a les
18:42h
La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, que aplega un centenar de plataformes d'arreu de Catalunya, ha anunciat que el proper 6 de desembre faran una dotzena de talls intermitents arreu del país per exigir una "transició energètica justa". Els organitzadors han dit que seran talls "amables" on s'informarà als conductors de quina manera s'estan implantant els projectes d'energia renovable a través del repartiment d'uns díptics. Es faran talls "de nord a sud" en indrets com Copons (Anoia) o el Pla de Santa Maria (Alt Camp). Montserrat Coberó, integrant de la Xarxa, ha reclamat que es face una transició energètica més "solidària i sostenible" i ha exigit que "no es malmeta el territori de forma irreversible".
Més d'un centenar de plataformes d'arreu del país que integren la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa han convocat els talls de carretera per dimecres 6 de desembre després d'haver fet ja diverses protestes amb l'objectiu de "fer reflexionar al conjunt de la ciutadania que l'actual model de transició energètica no és el més correcte, ni eficient, ni sostenible, ni tampoc responsable". Així ho ha explicat Coberó, que ha dit que també han traslladat les seues peticions als governants.
Coberó ha denunciat que "el model actual no és gens sostenible", ja que "està més pensat per facilitar la implantació i el negoci de les multinacionals energètiques a través de les macrocentrals, que no pas pensant en el bé del present i futur de la ciutadania". "El nostre objectiu és assolir una sobirania energètica real", ha apuntat l'activista, tot denunciant que l'actual model de transició energètica "facilita moltíssim a les multinacionals instal·lar les seues centrals en qualsevol punt del territori que considerin convenient en funció dels seus marges de benefici".
De fet, des de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa han recordat que hi ha diversos estudis que apunten que a Catalunya hi hauria unes 38.000 hectàrees de sòls "degradats o antropitzats" on s'hi podrien instal·lar les centrals d'energies renovables i "serien suficients per abastir d'electricitat els vuit milions de catalans". Coberó ha posat d'exemple que es podria cobrir de plaques l'AP7, així com també espais periurbans, antics abocadors clausurats o pedreres abandonades. Si es fes tot això, apunta, "no s'hauria de malmetre el patrimoni natural ni els conreus".
Per explicar tot este argumentari a la ciutadania, la Xarxa ha editats uns fulletons informatius que repartiran a la ciutadania i als conductors durant els talls de carreteres que faran el proper 6 de desembre. "Creiem que és la manera d'arribar a un gran públic i fer difusió", han explicat. També han dixat clar que seran talls de carretera "amables" i que no es buscarà cap confrontació.
Durant la roda de premsa de presentació de l'acció de protesta, també s'ha explicat la situació en què es troben algunes comarques de Catalunya com ara l'Anoia, en què els activistes denuncien que hi ha diverses màquines que han entrat a fer prospeccions en camps on hi ha projectats parcs solars sense haver demanat cap permís als ajuntaments ni tenir l'aprovació definitiva del projecte.
També s'ha posat sobre la taula les "traves" amb què es troben moltes vegades a l'hora de presentar al·legacions als projectes. Coberó ha explicat, per exemple, que a la comarca de la Segarra la Generalitat va obrir el període per presentar al·legacions de tres projectes simultanis i, al mateix temps, el Ministeri en va tramitar dos més. D'esta manera, "la ciutadania només disposava de 30 dies per presentar al·legacions a cinc projectes de més de mil pàgines cadascun". També han criticat que qui respon les al·legacions no és la Generalitat ni el Ministeri sinó "la mateixa empresa promotora". "És molt greu que estos projectes tinguen tan poca fiscalització per part de l'administració", critica Coberó.
Finalment, les entitats també s'han mostrat especialment crítiques en com s'està fent la tramitació del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). Critiquen que, mentre no hi ha este document en marxa, la Generalitat "està aprovant un munt de macroprojectes arreu del territori". "S'han posat a fer el document quan ja han donat via lliure a molts projectes i s'ha permès que se'n presentessen moltíssims més", denuncien. A més, també critiquen que este document s'està elaborant sense tenir en compte la participació ciutadana.
Més d'un centenar de plataformes d'arreu del país que integren la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa han convocat els talls de carretera per dimecres 6 de desembre després d'haver fet ja diverses protestes amb l'objectiu de "fer reflexionar al conjunt de la ciutadania que l'actual model de transició energètica no és el més correcte, ni eficient, ni sostenible, ni tampoc responsable". Així ho ha explicat Coberó, que ha dit que també han traslladat les seues peticions als governants.
Coberó ha denunciat que "el model actual no és gens sostenible", ja que "està més pensat per facilitar la implantació i el negoci de les multinacionals energètiques a través de les macrocentrals, que no pas pensant en el bé del present i futur de la ciutadania". "El nostre objectiu és assolir una sobirania energètica real", ha apuntat l'activista, tot denunciant que l'actual model de transició energètica "facilita moltíssim a les multinacionals instal·lar les seues centrals en qualsevol punt del territori que considerin convenient en funció dels seus marges de benefici".
De fet, des de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa han recordat que hi ha diversos estudis que apunten que a Catalunya hi hauria unes 38.000 hectàrees de sòls "degradats o antropitzats" on s'hi podrien instal·lar les centrals d'energies renovables i "serien suficients per abastir d'electricitat els vuit milions de catalans". Coberó ha posat d'exemple que es podria cobrir de plaques l'AP7, així com també espais periurbans, antics abocadors clausurats o pedreres abandonades. Si es fes tot això, apunta, "no s'hauria de malmetre el patrimoni natural ni els conreus".
Per explicar tot este argumentari a la ciutadania, la Xarxa ha editats uns fulletons informatius que repartiran a la ciutadania i als conductors durant els talls de carreteres que faran el proper 6 de desembre. "Creiem que és la manera d'arribar a un gran públic i fer difusió", han explicat. També han dixat clar que seran talls de carretera "amables" i que no es buscarà cap confrontació.
Durant la roda de premsa de presentació de l'acció de protesta, també s'ha explicat la situació en què es troben algunes comarques de Catalunya com ara l'Anoia, en què els activistes denuncien que hi ha diverses màquines que han entrat a fer prospeccions en camps on hi ha projectats parcs solars sense haver demanat cap permís als ajuntaments ni tenir l'aprovació definitiva del projecte.
També s'ha posat sobre la taula les "traves" amb què es troben moltes vegades a l'hora de presentar al·legacions als projectes. Coberó ha explicat, per exemple, que a la comarca de la Segarra la Generalitat va obrir el període per presentar al·legacions de tres projectes simultanis i, al mateix temps, el Ministeri en va tramitar dos més. D'esta manera, "la ciutadania només disposava de 30 dies per presentar al·legacions a cinc projectes de més de mil pàgines cadascun". També han criticat que qui respon les al·legacions no és la Generalitat ni el Ministeri sinó "la mateixa empresa promotora". "És molt greu que estos projectes tinguen tan poca fiscalització per part de l'administració", critica Coberó.
Finalment, les entitats també s'han mostrat especialment crítiques en com s'està fent la tramitació del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). Critiquen que, mentre no hi ha este document en marxa, la Generalitat "està aprovant un munt de macroprojectes arreu del territori". "S'han posat a fer el document quan ja han donat via lliure a molts projectes i s'ha permès que se'n presentessen moltíssims més", denuncien. A més, també critiquen que este document s'està elaborant sense tenir en compte la participació ciutadana.