El vinebrà Jordi Just ha estat president de la Cambra de Comerç de Reus i ha dut a terme una excel·lent tasca a la demarcació cameral i especialment a les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Com a president de l’entitat ens ha visitat ben sovint, l’hem vist a molts actes als nostres pobles, hem observat com ha lluitat per temes concrets i esperem que les nostres comarques de les Terres de l’Ebre en puguen treure profit.
Sent de Vinebre, riberenc de l’Ebre, com va fer cap a Reus?
Anava a estudiar a de Reus el batxillerat, amb el tren conegut per Caspolino, Acabats els estudis, amb el pare, veníem al mercat al mercat cada dilluns. Vinebre i Reus sempre han tingut una vinculació molt estreta. Posteriorment hi vaig venir a treballar i m'hi vaig casar. Els meus fills han nascut aquí. Tot i això, jo segueixo dient que sóc de Vinebre.
Quina va ser la seua trajectòria abans d’establir-se a Reus?
Vaig treballar de pagès i de granger a les propietats de casa. En morir la mare, em van oferir feina a Reus i m’hi vaig instal·lar vinculat a la pagesia sense desvincular-me de Vinebre i treballant a Reus vaig ser alcalde de Vinebre i president de la cooperativa de Fruticultors Associats de la Ribera d'Ebre (FARE).
Com és que la Ribera i la Terra Alta depenen de la Cambra de Reus i no de Tortosa?
Els mercat del vi sempre ha estat lligat a Reus. Hi anaven a parar els alcohols per exportar-los a Amèrica, elaborar-ne els vermuts i altres licors. Els comerciants ja s’hi reunien des de fa segles i els preus de mercat d’estes comarques ja s’establien a la Llotja de Reus, igual els del blat, com olives, avellanes o ametlles. Reus queda més allunyada que Tortosa però l’hem vist molts cops pel nostres pobles i l’hem seguit en algunes de les seues gestions.
Quines han estat les seues gestions que ens poden beneficiar?.
Em sento reusenc, sóc de Vinebre i m'agraden els garnatxes de Gandesa, les terrisses de Miravet, el pantà de Riba-Roja, la Via Verda, el Montsant, Poblet ... Això és territori. He anat on m'han demanat, siga per un pregó de festes, o assistint a qualsevol poble de les comarques de la demarcació cameral; de la Terra Alta guardo un bon record de la Festa de l’Aiguardent de Prat de Comte, el poble més petit d’aquella comarca.
Seguirà la Cambra la Reus promovent els interessos econòmics d’estes comarques amb una nova presidència?
No en tinc cap mena de dubte! El president és el que marca el rumb de la institució, però no és una figura única. Hi ha un comitè executiu, un plenari format per 33 persones. Al nou plenari hi entren representants de la Terra Alta i la Ribera que han de fer força pel territori. Vam iniciar l’autovia de l’actual N-420, amb l’ajuda de les Cambres afectades i estic convençut que la nova executiva continuarà treballant en este sentit i promocionant l’economia.
Com veu el futur de la Ribera quan les nuclears tanquen?
Crec que les nuclears trigaran en tancar-se. Però crec que la Ribera, la Terra Alta i el Priorat tenen una riquesa incalculable. Tenen l’or que és l'oli, uns vins exquisits i unes fruites fantàstiques. La prova la tenim a la Terra Alta. Els darrers 20 anys els vins s’han transformat. Ara es difícil trobar un vi que no estiga catalogat d’excel·lent, igual que al Priorat o el Montsant. Preveient el tancament de les centrals d’Ascó i Vandellòs, els Fons Nuclears han de servir per crear riquesa, animar l’economia i s’haurien d’invertir als pobles que les rodegen en este sentit. El futur de la Ribera i la Terra Alta serà el que vulga la seua gent. Cal treballar per enfortir l’economia i la riquesa. Son comarques que tenen grans potencials i si els Fons s’empren per crear empreses, millorar les existents, recuperar l’agricultura i la resta d’activitats econòmiques, s’hauran aconseguit el objectius.
Com veu vostè el canvi de nuclears per energies renovables, quan som els que ja en produïm més Catalunya i continuen projectant-se noves instal·lacions?
Cal que tinguem energies renovables. Este és el futur, junt amb l'hidrogen verd. Quan era president de FARE vaig reclamar que la llum fos gratuïta per augmentar el nombre de comunitats de regants. No ho vaig aconseguir. Ara estem igual. Els pobles que produïm energia l'haurien de pagar a un cost més reduït. L'energia té un cost i després hi posem els impostos. Com poden pagar els mateixos impostos els productors que els consumidors? En canvi, quan hi ha una nevada o una ventada, els nostres pobles es queden sense llum per disposar de conduccions obsoletes. Si com a productors d’energia gaudissen d’un preu d’electricitat més econòmic, la gent tornaria als pobles i es generaria riquesa i animaria l’economia. És clar que el futur el tenim amb l'energia renovable; si no en tenim a quilòmetre zero, no tindrem llibertat ni independència energètica. Però no s’ha de pagar el mateix on hi ha centenars de molins que a les comarques que consumixen i no en volen cap al seu territori.
I sobre el transport d’energia, d’alta tensió que des d’Aragó i del territori marxen per alimentar les industries de les àrees metropolitanes, què me’n pot dir?
Bé, els diners que ens arriben dels fons nuclears ho fan amb un 50% dels impostos. L'altre 50% se'n van a Barcelona. Ens trinxen el territori amb unes línies d'alta tensió per anar a Barcelona sense rebre beneficis, com disposar de xarxa potent i reduir el preu elèctric. Tot i això, si no tenim instal·lacions, les haurem de produir fora i llavors dependrem de la energia d'altres comunitats. Però el territori ha de rebre compensacions per reactivar l’economia.
El nou president continuarà treballant per la Ribera i la Terra Alta amb la mateixa intensitat que vostè?
Jo crec que sí. A més tindrà gent que l'ajudarà. Cal potenciar el meu lema, que vaig començar fa 4 anys i mig i que acabo també esmentat: Tots som Cambra.
Voldria afegir alguna cosa més?
Jo vull dir que ens creem unes fronteres que no ens porten enlloc. Les fronteres del Baix Camp i del Camp de Tarragona no ens porten a cap lloc. Hem d’actuar de forma global. No vull que hi hagen problemes per venir de la Ribera a Reus, per anar de Reus a Barcelona o per viatjar de Reus a Madrid, París o Brussel·les. Cal obrir les expectatives i tenir més amplitud del territori. Ningú des d'un despatx ens pot dir d'on som i a qui pertanyem. Som d'allà on volem, d'allà on ens fem i som la gent que tenim llibertat per anar a tot arreu; que per això som persones!