23
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
14:21h
La primera reunió de la Tauladel'Aigua de les Terresdel'Ebre ha posat a treballar una vintenad'entitatssocioeconòmiques del territori per fer una diagnosi de la gestiódel'aigua i elevar estes "especificitats" a la TaulaNacionaldel'Aigua. Davant d'un context d'emergènciaclimàtica en què una sequera com l'actual serà recurrent i habitual, el territori reclama que es tingue en compte "la diversitat" ebrenca i les característiques en les polítiqueshídriques del país. De fet, la Taula del'Aiguadel'Ebre proposarà mesures per reduir el consum un 25%. D'altra banda, es treballarà amb la ConfederacióHidrogràficadel'Ebre (CHE) per "harmonitzar" la gestió de l'alerta per sequera amb la de l'AgènciaCatalanadel'Aigua (ACA).
Dinouentitats ebrenques, sindicals, ambientals i socials, s'han reunit este dilluns amb la delegaciódelGovern a les Terresdel'Ebre, encapçalada pel directorterritoriald'AccióClimàtica, JesúsGómez. La trobada ha engegat la Taula de l'Aigua, que està oberta a més participació sectorial i social. Després de la primera presa de contacte, faran dues reunions. La segona, en el primer trimestre de l'any que ve, compartiran la diagnosi i les propostes de cada entitat, i en la tercera, al segon trimestre de 2024, en validaran les conclusions.
La voluntat és que la Taula Nacional de l'Aigua tinga en compte la diagnosi que faci el territori de l'Ebre a l'hora d'aplicar canvis normatius, nous plantejaments i actuacions – també de pressupostos -. "Les Terres de l'Ebre han d'aportar les seues pròpies característiques", ha reivindicat Gómez.
Dinouentitats ebrenques, sindicals, ambientals i socials, s'han reunit este dilluns amb la delegaciódelGovern a les Terresdel'Ebre, encapçalada pel directorterritoriald'AccióClimàtica, JesúsGómez. La trobada ha engegat la Taula de l'Aigua, que està oberta a més participació sectorial i social. Després de la primera presa de contacte, faran dues reunions. La segona, en el primer trimestre de l'any que ve, compartiran la diagnosi i les propostes de cada entitat, i en la tercera, al segon trimestre de 2024, en validaran les conclusions.
La voluntat és que la Taula Nacional de l'Aigua tinga en compte la diagnosi que faci el territori de l'Ebre a l'hora d'aplicar canvis normatius, nous plantejaments i actuacions – també de pressupostos -. "Les Terres de l'Ebre han d'aportar les seues pròpies característiques", ha reivindicat Gómez.
Gestió hídrica dividida
El director ebrenc d'Acció Climàtica ha recordat que les conqueshidrològiques estan dividides a Catalunya entre la concadel'Ebre i les internes i que també cal minimitzar les "diferències" de funcionament administratiu entre la CHE i l'ACA. Hi ha municipis ebrencs a banda i banda i es regeixen per directrius diferents i nivells d'alertes diferents, més restrictives i amb una visió més a llarg termini en el cas de l'ACA."La ciutadania no entén que en un lloc puguin omplir la piscina i a deu quilòmetres, no", ha recriminat Jesús Gómez. Un altre exemple de les diferències de planificació que ha posat el director territorial és la situació que va patir el sectordel'arròs. Es va iniciar la campanya amb la previsió que no hi haurà restriccions i se'ls va reduir a la meitat dies abans de començar a sembrar. Així i tot, Gómez ha remarcat que el país s'ha adaptat "millor" que durant la sequera del 2008, però que cal preparar un escenari futur on ja es coneix que hi haurà uns règims hídrics més baixos.