va rebre l'any passat el primer premiEscola, AgriculturaiAlimentacióEcològica del Departamentd'AccióClimàtica. El projecte es remunta a 2015 i s'ha convertit en un espai de benestar, d'aprenentatge i de col·laboració amb les famílies, sobretot amb els iaios, en un municipi de sòlida tradició agrícola i hortícola. L'Aldea és un dels principals exportadors de verdura i fruita. El projecte educa futurs consumidors responsables i possibles emprenedors per a un relleu en l'agroindústria ebrenca.
El Nil serà "tractorista" i com la Roser tenen clar que cultivaran el seu propi hort. "Així triaré la fruita i la verdura, però no hi plantaré bròquil perquè no m'agrada", diu ella.
Alguns dels alumnes d'infantil i primària del centre 21 d'Abril de l'Aldea han passat una estona retirant herbes, traslladant insectes a un petit hotel que han fet de fusta, o llegint contes sobre la verdura entorn del seu hort ecològic. L'horta ocupa un destacat racó del pati de l'escola i al mig, un espantaocells vigila i protegeix les verdures que han plantat els infants.
Premis d'Acció Climàtica
L'Institut Escola Àngela Bransuela de Mataró, amb un projecte sobre la cadena alimentària, i l'Institut Almatà de Balaguer, per un projecte de bosc comestible, s'han emportat els segons premis. La guanyadora del premi 2023 ha sigut l'Escola Sobirans d'Arenys de Munt, també amb un projecte d'hort ecològic i de treball amb productors locals.
L'horta de l'Aldea, dins l'escola
MireiaEscurri és la mestraresponsable de l'hortecològic de l'escola de l'Aldea. El projecte va nàixer observant les particularitats del municipi, "un poble immers en el sector primari", destacat productor i exportador de fruita i verdura. L'alumnat està vinculat amb famílies que, de manera més directa o indirecta, es dediquen a l'agricultura. "Els xiquets havien de tenir a l'escola aquest aprenentatge i aquest espai per lligar-ho amb les seues famílies i el poble", ha apuntat la docent.
La implicació, sobretot els iaios i iaies, en esta iniciativa ha estat clau. Després de rebre molts consells i detectar l'interès dels avis pel projecte, els mestres els van convidar a participar-hi. Venen cada setmana i ajuden els xiquets a fer les tasques, a plantar, regar, collir, treure males herbes, a comprar planter a la botiga de poble, i a vendre la verdura.
A l'escola no poden utilitzar pesticides i la motivació per la producció ecològica ha empès l'equip docent a treballar de forma transversal l'agroecologia i els productes de proximitat en diferents matèries. Escurri reconeix que el premi el fa "molt contents i celebren haver-lo rebut perquè és "per als xiquets, la gent pagesa i per un poble que és agrari".
Petits pagesos
Els alumnes saben perfectament que han de fer quan arriben a l'hort i s'ajuden els uns als altres. Només els més petits van guiats de mestres o companys. Produir verdura els ha despertat l'interès per tastar-ne algunes que potser a casa hauria costat que les mengessin. "Jo he descobert els naps", reconeix el Nil. Quan siguin grans continuaran amb aquesta feina, per dedicar-s'hi professionalment o per cultivar els seus propis aliments, excepte el bròquil, que a la Roser no li agrada gens.