13
d'octubre
del
2023
Actualitzat
a les
9:27h
L'alcaldedeMórad'Ebre, RubénBiarnés, va començar el seu mandat complint les promeses que va fer durant els seus primers cent dies, els deu plans estratègics que va posar en marxa. A partir d'aquí va sorgir un espai de discussió amb joves i grans per identificar necessitats, com la mancad'habitatge o de places en el CentredeDia. La construcció del CAP24hores i el nouheliport és el repte més immediat del nou govern de la ciutat, que està integrat per sis regidors de Junts i el de la CUP. Biarnés lidera l'oposició comarcal contra la MATdeBegues, però aposta en recursosenergètics i hídrics i millora les infraestructures per atraurenovesempreses. També reivindica la reobertura de l'OficinadelaSeguretatSocial i una novacaserna de la GuàrdiaCivil.
Rubén Biarnés es va presentar a les eleccions amb una bateria de deu propostes que es comprometia a complir en els cent primers dies de govern. Era la primera vegada que es presentava com a cap de llista de Junts, i ho feia després d'un any a l'alcaldia. Va prendre el relleu a JoanPiñol el juny de 2022, per la renúncia d'este per motius personals. Tot i perdre la majoria absoluta, Junts governa la capital de la Ribera d'Ebre amb els seus sis regidors i el regidor de la CUP. "Aquest és un govern estable i de molt bona entesa, amb un equip sòlid, potent i fort, i sobretot il·lusionat", ha defensat l'alcalde.
El seu full de propostes per als primers mesos a l'alcaldia incloïa qüestions "que havien quedat al tinter" o que Biarnés "tenia molt clares que volia fer immediatament", explica. Nous punts de recàrrega de vehicles elèctrics, una agenda cultural i un cicle de nits d'estiu, millores en la zona esportiva i els parcs, un casal jove i un espai lúdic, nova climatització d'equipaments, pantalles de promoció per al comerç o un Senat Júnior i un de Sènior. "L'equip teníem clar que havíem d'escoltar més a la gent jove i a la gent gran i conèixer les seves necessitats, que siguin consellers i assessors nostres", comenta. Els dos organismes es van posar en marxa abans de les festes majors de l'agost.
L'alcalde s'ha mostrat molt satisfet amb les inversions que està rebent l'Hospital Comarcal. Divendres el conseller de Salut inaugurada la nova zona de quiròfans. Sobre el debat i el projecte de construir un nou hospital de referència de les Terres de l'Ebre a Tortosa, Rubén Biarnés defensa que encara que el projecte es materialitzi, evitar convertir la resta d'hospitals territorials "en ramificacions". "No volem perdre els serveis que tenim a l'Hospital de Móra d'Ebre i tot el que es pugui oferir des d'aquí, s'ha de mantenir perquè no ens haguem de desplaçar cap a Reus ni Tortosa", ha reivindicat.
El problema, augura, serà la falta de personal sanitari i exigeix que s'hi comence a treballar sense esperar que la situació s'agreuge. "Sabem els sanitaris que ens faran falta, però no ampliem els estudis d'infermeria i medicina, i aquests futurs professionals no arribaran al territori i a tot arreu. En lloc d'esperar i haver d'anar a buscar el personal a fora del país, Biarnés reclama que es formi més gent i que es dissenyin incentius de discriminació positiva per als territoris com les Terres de l'Ebre.
Rubén Biarnés es va presentar a les eleccions amb una bateria de deu propostes que es comprometia a complir en els cent primers dies de govern. Era la primera vegada que es presentava com a cap de llista de Junts, i ho feia després d'un any a l'alcaldia. Va prendre el relleu a JoanPiñol el juny de 2022, per la renúncia d'este per motius personals. Tot i perdre la majoria absoluta, Junts governa la capital de la Ribera d'Ebre amb els seus sis regidors i el regidor de la CUP. "Aquest és un govern estable i de molt bona entesa, amb un equip sòlid, potent i fort, i sobretot il·lusionat", ha defensat l'alcalde.
El seu full de propostes per als primers mesos a l'alcaldia incloïa qüestions "que havien quedat al tinter" o que Biarnés "tenia molt clares que volia fer immediatament", explica. Nous punts de recàrrega de vehicles elèctrics, una agenda cultural i un cicle de nits d'estiu, millores en la zona esportiva i els parcs, un casal jove i un espai lúdic, nova climatització d'equipaments, pantalles de promoció per al comerç o un Senat Júnior i un de Sènior. "L'equip teníem clar que havíem d'escoltar més a la gent jove i a la gent gran i conèixer les seves necessitats, que siguin consellers i assessors nostres", comenta. Els dos organismes es van posar en marxa abans de les festes majors de l'agost.
Habitatge i gent gran activa
D'estes primeres converses ja s'han detectat dos pilars essencials que el jovent reclama per quedar-se a la ciutat: feina i habitatge. En esta línia el consistori es proposa buscar el suport de la Generalitat, a través de Joventut, per destinar recursos i polítiques a millorar el parcd'habitatge de lloguer per als més joves, i no tan joves, a Mórad'Ebre.En canvi, per a la gent gran la principal preocupació i són els serveis i el sistema sanitari. Reclamen a l'Ajuntament més places de centresdedia, més activitats i més propostes per mantenir-se actius. "Amb la regidora ja ens hem posat a treballar", assegura Biarnés.
Un CAP en lloc d'un consultori
Móra d'Ebre ha lluitat per tenir un Centred'AtencióPrimària24hores, amb tots els serveis, que es començarà a fer l'any que ve. "La capital de comarca té un consultori local", ha lamentat l'alcalde, i els usuaris s'han de desplaçar-se a la població veïna de MóralaNova, com en el cas de les dones embarassades perquè és on assisteixen les llevadores. "No és normal que amb 6.000 habitants, a les vuit de la tarda el consultori estigui tancat i t'hagis de traslladar a un altre poble per un mal d'orella". Aquesta situació, com reconeix, acaba provocant un mal ús de les Urgències hospitalàries i un col·lapse innecessari del servei.
Este dimecres està previst que la Comissiód'UrbanismedelesTerresdel'Ebre (CUTE) aprove definitivament la cessió dels terrenys on es construirà el nouCAP, a tocar de l'Institut Julio Antonio i prop de l'Hospital Comarcal. El pla funcional del nou equipament sanitari "també està en marxa". L'edifici tindrà un gran espai d'aparcament i serà d'una sola planta. Biarnés ha agraït la implicació de Salut per fer realitat "aquesta reivindicació" de la capital de la Ribera d'Ebre. "No dic que no es continuï oferint els serveis a Móra la Nova, que també, el que reivindico és que a Móra d'Ebre els tinguem tots" ha insistit.
Este dimecres està previst que la Comissiód'UrbanismedelesTerresdel'Ebre (CUTE) aprove definitivament la cessió dels terrenys on es construirà el nouCAP, a tocar de l'Institut Julio Antonio i prop de l'Hospital Comarcal. El pla funcional del nou equipament sanitari "també està en marxa". L'edifici tindrà un gran espai d'aparcament i serà d'una sola planta. Biarnés ha agraït la implicació de Salut per fer realitat "aquesta reivindicació" de la capital de la Ribera d'Ebre. "No dic que no es continuï oferint els serveis a Móra la Nova, que també, el que reivindico és que a Móra d'Ebre els tinguem tots" ha insistit.
Heliport nou i vol nocturn
També amb Salut es treballa per a l'adaptació de l'heliport (H24) perquè els helicòpters del SEM hi continuen operant, per ser un emplaçament estratègic. Juntament amb Territori i Interior es va "desbloquejar" la situació al maig i, com apunta el batlle, s'està ultimant un estudi de les alternatives per veure com ampliar-lo, amb un nou hangar, i adaptar-lo a la normativa vigent i amb vol nocturn – que ara no té -.
L'Ajuntament de Móra d'Ebre cediria un solar pròxim a l'actual heliport després que es considerés "massa elevat" el cost de fer un heliport en superfície sobre l'edifici d'Urgències. "Està garantit que hi haurà heliport però hem de veure com ho fem perquè la planificació urbanística de Móra d'Ebre preveu un creixement en aquesta zona i s'han d'avaluar possibles afectacions", ha detallat Biarnés.
L'Ajuntament de Móra d'Ebre cediria un solar pròxim a l'actual heliport després que es considerés "massa elevat" el cost de fer un heliport en superfície sobre l'edifici d'Urgències. "Està garantit que hi haurà heliport però hem de veure com ho fem perquè la planificació urbanística de Móra d'Ebre preveu un creixement en aquesta zona i s'han d'avaluar possibles afectacions", ha detallat Biarnés.
Xarxa sanitària territorial
L'alcalde s'ha mostrat molt satisfet amb les inversions que està rebent l'Hospital Comarcal. Divendres el conseller de Salut inaugurada la nova zona de quiròfans. Sobre el debat i el projecte de construir un nou hospital de referència de les Terres de l'Ebre a Tortosa, Rubén Biarnés defensa que encara que el projecte es materialitzi, evitar convertir la resta d'hospitals territorials "en ramificacions". "No volem perdre els serveis que tenim a l'Hospital de Móra d'Ebre i tot el que es pugui oferir des d'aquí, s'ha de mantenir perquè no ens haguem de desplaçar cap a Reus ni Tortosa", ha reivindicat.
El problema, augura, serà la falta de personal sanitari i exigeix que s'hi comence a treballar sense esperar que la situació s'agreuge. "Sabem els sanitaris que ens faran falta, però no ampliem els estudis d'infermeria i medicina, i aquests futurs professionals no arribaran al territori i a tot arreu. En lloc d'esperar i haver d'anar a buscar el personal a fora del país, Biarnés reclama que es formi més gent i que es dissenyin incentius de discriminació positiva per als territoris com les Terres de l'Ebre.
Bel·ligerants amb contra la MAT
Móra d'Ebre ha sigut un dels municipis que s'ha oposat més frontalment a la futura MAT de Begues. La línia de molta tensió ha de creuar el seu terme municipal i també el d'Ascó i Garcia, si es construeix, i Biarnés recrimina la falta de determinació del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre contra aquesta infraestructura.
L'alcalde detalla que creuaran la comarca 38 de les grans torres previstes, un 10% del total de la MAT. "És una aberració i hem de denunciar tots junts", ha demanat. També critica que es plantegi com una línia d'evacuació de l'energia generada al gran parc eòlic i solar de Terol quan realment és una línia de transport, que caldria soterrar. "Altre cop ens trepitgen el territori i no ens beneficiem de res", lamenta.
Talls de llum
De fet, la ciutat ha patit tot l'estiu nombrosos talls de llum quan la Ribera d'Ebre i el Baix Camp, amb les nuclears, "produeixen el 86% de l'energia que consumeix Catalunya". La companyia elèctrica ha fet una modernització de la xarxa, que ha quedat envellida i limitada després de quaranta anys de funcionament. Aquests mesos d'octubre i novembre faran la quarta intervenció per sectors per millorar el servei. L'any que ve està prevista una inversió més important per instal·lar dos nous transformadors.
Esperant per fer créixer el sòl industrial
Móra d'Ebre també ha demanat a l'Incasòl l'ampliació del polígon industrial, davant la possibilitat d'atreure noves implantacions industrials amb l'incentiu dels Fons Nuclears. La resposta de l'organisme va ser que cal prioritzar primer el desenvolupament dels polígons del Molló (Móra la Nova) i Flix, "que són prioritaris" ara mateix.
Biarnés comprèn la situació i defensa que l'impacte d'aquest creixement esperat també és comarcal, com va passar en el seu dia amb la central nuclear, però manté sobre la taula la petició per quan se'n pugui tornar a parlar. La proposta a l'Incasòl és una fase 3 d'ampliació de La Verdeguera que duplicaria la superfície industrial actual a la capital de la Ribera d'Ebre, on pràcticament no hi ha terrenys disponibles.
Biarnés comprèn la situació i defensa que l'impacte d'aquest creixement esperat també és comarcal, com va passar en el seu dia amb la central nuclear, però manté sobre la taula la petició per quan se'n pugui tornar a parlar. La proposta a l'Incasòl és una fase 3 d'ampliació de La Verdeguera que duplicaria la superfície industrial actual a la capital de la Ribera d'Ebre, on pràcticament no hi ha terrenys disponibles.
El batlle té clar que el futur de la capital i la comarca passa per la indústria, amb l'atractiu del recurs de l'aigua que no poden oferir altres territoris, i complementant-la amb sectors fins ara oblidats com l'agricultura i el turisme. Biarnés reivindica que la fórmula tampoc funcionarà si no es milloren les infraestructures, començant per la C-44 per arribar a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (enllaç de l'A-7 i l'AP-7) i apostant pel desdoblament de la C-12 (fins a Lleida) i l'N-420 (fins a Reus i Tarragona). També reivindica la millora de la via ferroviària (R15) que els últims anys s'ha estat desmantellant.
Retorn de la Seguretat Social
La petició que també hi ha sobre la taula de l'Estat és la reobertura de l'Oficina de la Seguretat Social de Móra d'Ebre que dona cobertura a la comarca, la Terra Alta i el Priorat i que es va tancar durant la pandèmia. Després de dues visites a la subdelegació de Tarragona, s'ha arrencat el compromís de buscar un nou local on ressituar el servei, propi o extern. Móra d'Ebre també vol una nova caserna de la Guàrdia Civil abans que desplacin la comissaria a Gandesa o Falset. "Aquests serveis no els pot perdre la capital de comarca", ha exigit Biarnés.