10
d'agost
del
2023
Actualitzat
a la
13:52h
Els primers nius de tortugacareta de la temporada s'han començat a descloure esta setmana. Concretament, un niu a Begur i part dels ous dels nous del Deltadel'Ebre. Esta ha estat una temporada de rècord de nidificació d'esta espècie a la costacatalana amb un total de vuitnius. El darrer, amb una posta de 87 ous, s’ha detectat precisament este dijous al delta de l’Ebre. El de Begur, en canvi, és el primer niu detectat a la Costa Brava. Tenia 130 ous, 40 dels quals, seguint el protocol d’actuació, van ser traslladats a la Fundació per a la Conservació i Recuperació d'Animals Marins (CRAM) i del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya per assegurar-ne la viabilitat. La resta es van deixar al niu.
Fins ara, n’han desclòs una vintena de manera natural entre aquesta matinada i la passada. Un total d’onze tortuguetes han anat directes a mar i la resta han estat traslladades a les instal·lacions del CRAM, ja que part de les cries es trobaven en un estat molt immadur i romandran uns dies en aquest centre per acabar de desenvolupar-se. A més, fins ara, dels ous en incubació artificial, n’han nascut 26 i en breu les cries també seran amollades a mar.
Al deltadel’Ebre, han desclòs fins ara un total de 70ous i es preveu que els pròxims dies hi hagi més naixements. El Delta de l’Ebre ha estat l’indret de Catalunya on més nius s’han concentrat i es consolida com un dels punts de nidificació més important de la costa mediterrània. Enguany, s’hi han localitzat cinc nius amb un total de 373 ous, i cal tenir en compte que la temporada encara no es dona per tancada i podria arribar alguna tortuga més a nidificar-hi.
Pel que fa als ous del delta que estaven en incubació artificial, n’han nascut13. En els propers dies, les cries seran amollades a mar.
Fins ara, n’han desclòs una vintena de manera natural entre aquesta matinada i la passada. Un total d’onze tortuguetes han anat directes a mar i la resta han estat traslladades a les instal·lacions del CRAM, ja que part de les cries es trobaven en un estat molt immadur i romandran uns dies en aquest centre per acabar de desenvolupar-se. A més, fins ara, dels ous en incubació artificial, n’han nascut 26 i en breu les cries també seran amollades a mar.
Al deltadel’Ebre, han desclòs fins ara un total de 70ous i es preveu que els pròxims dies hi hagi més naixements. El Delta de l’Ebre ha estat l’indret de Catalunya on més nius s’han concentrat i es consolida com un dels punts de nidificació més important de la costa mediterrània. Enguany, s’hi han localitzat cinc nius amb un total de 373 ous, i cal tenir en compte que la temporada encara no es dona per tancada i podria arribar alguna tortuga més a nidificar-hi.
Pel que fa als ous del delta que estaven en incubació artificial, n’han nascut13. En els propers dies, les cries seran amollades a mar.
Altres punts de la costa catalana on s’han localitzat nius han estat el Vendrell i Malgrat de Mar. El del Vendrell presentava 119 ous i el de Malgrat, un total de 130 ous, dels quals 90 s’han mantingut a la platja i la resta s’han incubat de manera artificial al CRAM i al CRARC.
L’operativa de seguiment de cria de la tortuga careta està coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Hi prenen part el Centre BETA de la UVic-UCC, el CRAM, el Cos d’Agents Rurals i el Parc Natural del Delta de l’Ebre, i hi col·laboren el CRARC i els ajuntaments on es localitzen els nius, entre altres organitzacions. També hi participen nombroses voluntàries i voluntaris que ajuden a la custòdia i vigilància dels nius.
El Departament d’Acció Climàtica remarca que l’arribada de tortugues careta per nidificar a les platges catalanes és un fenomen que segurament anirà a més, i, per això, incideix en la necessitat que cal normalitzar-ne la presència. En aquest sentit, recorda que qualsevol persona que vegi una tortuga o un possible rastre truqui al 112. Així mateix, es demana que no se les fotografie amb flaix ni tampoc se les moleste. I que cal mantenir-se a la zona a certa distància sense molestar-les fins que arriben les autoritats.
La temporada de cria de la tortuga careta arrenca a començaments del mes de juny i s'allarga fins a finals d’octubre. Les femelles solen fer els nius entre mitjan juny i finals d’agost, i les cries comencen a emergir a partir de començaments d’agost fins a mitjan o finals d’octubre. La nidificació de tortugues careta a la Mediterrània occidental va començar fa més de 10 anys, cosa que indica un canvi de comportament motivat probablement pel canvi climàtic. Històricament, hi havia hagut presència d’exemplars de juvenils i subadults que s’hi alimentaven, però fins llavors no havien vingut femelles a pondre.
L’operativa de seguiment de cria de la tortuga careta està coordinat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Hi prenen part el Centre BETA de la UVic-UCC, el CRAM, el Cos d’Agents Rurals i el Parc Natural del Delta de l’Ebre, i hi col·laboren el CRARC i els ajuntaments on es localitzen els nius, entre altres organitzacions. També hi participen nombroses voluntàries i voluntaris que ajuden a la custòdia i vigilància dels nius.
El Departament d’Acció Climàtica remarca que l’arribada de tortugues careta per nidificar a les platges catalanes és un fenomen que segurament anirà a més, i, per això, incideix en la necessitat que cal normalitzar-ne la presència. En aquest sentit, recorda que qualsevol persona que vegi una tortuga o un possible rastre truqui al 112. Així mateix, es demana que no se les fotografie amb flaix ni tampoc se les moleste. I que cal mantenir-se a la zona a certa distància sense molestar-les fins que arriben les autoritats.
La temporada de cria de la tortuga careta arrenca a començaments del mes de juny i s'allarga fins a finals d’octubre. Les femelles solen fer els nius entre mitjan juny i finals d’agost, i les cries comencen a emergir a partir de començaments d’agost fins a mitjan o finals d’octubre. La nidificació de tortugues careta a la Mediterrània occidental va començar fa més de 10 anys, cosa que indica un canvi de comportament motivat probablement pel canvi climàtic. Històricament, hi havia hagut presència d’exemplars de juvenils i subadults que s’hi alimentaven, però fins llavors no havien vingut femelles a pondre.