30
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
12:25h
La Generalitat ha identificat 722 brigadistesinternacionalsdesapareguts durant la guerra civil espanyola a Catalunya. A través de dos estudis encarregats per la direcció general de Memòria, s'han recollit dades de 212 brigadistes d'Alemanya, Àustria i els Països Baixos, per una banda, i de combatents d'altres orígens i soldats espanyols, de l'altra. La majoria va lluitar amb les BrigadesInternacionals al frontdel'Ebre, la batalla decisiva de la qual es complixen 85 anys este estiu. Les recerques han detallat també els llocs on podrien haver desaparegut moltes d'estes persones. S'emmarquen en el programaAlvah Bessie, dedicat identificar els brigadistes desapareguts a Catalunya i buscar i localitzar familiars vius.
Estos dos estudis suposen "un gran avenç documental" per poder "resoldre el buit d'informació" que hi ha sobre els brigadistes internacionals que van lluitar a Catalunya. Tot i el nombre elevat d'aquestes persones que figura associat a algunes de les fosses localitzades al país, en molts casos no n'hi ha cap registre per poder establir el lloc on van desaparèixer.
Estos dos estudis suposen "un gran avenç documental" per poder "resoldre el buit d'informació" que hi ha sobre els brigadistes internacionals que van lluitar a Catalunya. Tot i el nombre elevat d'aquestes persones que figura associat a algunes de les fosses localitzades al país, en molts casos no n'hi ha cap registre per poder establir el lloc on van desaparèixer.
Amb el programa Alvah Bessie, també es pretén arribar a les famílies dels desapareguts, ja que la majoria no tenen coneixement de la recerca que duu a terme la Generalitat, ni dels instruments disponibles per localitzar-les i identificar-ne les restes, com són el Cens de persones desaparegudes, el Pla de fosses o el Banc d'ADN.
Centenars de soldats estrangers
Dels 722 soldats identificats, la majoria formen part de les BrigadesInternacionals, un cos militar creat per iniciativa del Komintern (Internacional Comunista) per organitzar l'allistament de voluntaris a l'estranger i de canalitzar-ho en una estructura única. La meitat dels identificats van venir de fora del país (357). N'hi ha 212 procedents d'Alemanya, Àustria i els Països Baixos i en la majoria d'aquests casos, s'ha pogut situar l'escenari on probablement van desaparèixer.
"Això és molt important", ha remarcat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses. "L'objectiu era sempre determinar el lloc de desaparició dels brigadistes, la qual cosa ens aporta dades generals, però sobretot una informació molt valuosa que pot permetre contactar amb les famílies i intervenir fosses de la zona", ha afegit.
Dos primers estudis
Els dos estudis fets són 'Relació de voluntaris internacionals antifeixistes morts i desapareguts a Catalunya. Alemanya, Àustria i els Països Baixos' i 'La Brigada Thälmann al front de l'Ebre'. El primer estudi és també "un punt de partida per buscar i localitzar els familiars" i també per anar ampliant noves dades. De les 212 persones identificades en aquesta recerca, 102 són d'origen alemany, 70 d'origen austríac i 40 d'origen neerlandès. Entre els noms destaquen dues dones, una de les quals va morir fora de Catalunya, però que va ser inhumada en territori català. La relació de brigadistes s'ampliarà pròximament amb noves nacionalitats, per afegir els desapareguts procedents dels Estats Units, del Canadà, del Regne Unit i d'Irlanda.
La Brigada Thälmann
El segon estudi, 'La Brigada Thälmann al front de l'Ebre' se centra en les persones desaparegudes en aquest batalló, que va participar en la Batalla de l'Ebre entre març i setembre de 1938. S'ha pogut documentar la desaparició de brigadistes alemanys, austríacs, neerlandesos, escandinaus i d'altres nacionalitats, així com els combatents espanyols adscrits a aquesta brigada. D'alguns noms no se'n tenia coneixement.
També ha servit per tenir "informació detallada" dels moviments i acotar possibles ubicacions d'aquesta brigada al front de l'Ebre, que va tenir 660 persones associades mortes o desaparegudes en el combat o per causa de ferides rebudes. D'aquestes, com a mínim, 295 són d'origen estranger.
Inici del programa Alvah Bessie
Justícia mantindrà estes recerques en el futur per recollir noves dades i nous matisos. De fet, ja es treballa en un estudi equivalent sobre una altra de les brigades internacionals al front de l'Ebre. "Això ens permet que el Cens de persones desaparegudes salti les fronteres i continuarem treballant i ampliant la base de dades", ha recordat Aragoneses.
El programa Alvah Bessie es va presentar a l'abril de l'any passat, amb la voluntat de fer una crida internacional als familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil. El programa no limita la investigació als membres de les Brigades Internacionals, sinó que abasta totes aquelles persones d'origen estranger que van prendre part en la guerra en el bàndol antifeixista com a soldats o com a personal sanitari i es van allistar en unitats com les Milícies Antifeixistes - dels primers mesos del conflicte -, les Brigades Internacionals o bé en altres unitats de l'exèrcit republicà.
S'estima que, al llarg de la guerra civil espanyola, entre 35.000 i 40.000 persones d'origen estranger es van unir a la lluita republicana, sobretot a Catalunya i la Batalla de l'Ebre, on es calcula que al voltant de dos mil voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer. La xifra pot reduir-se o créixer segons els resultats d'aquestes recerques els pròxims anys. "Es reforça el dret a la veritat amb dades molt importants per la historiografia", ha apuntat el director general de Memòria Democràtica.
S'estima que, al llarg de la guerra civil espanyola, entre 35.000 i 40.000 persones d'origen estranger es van unir a la lluita republicana, sobretot a Catalunya i la Batalla de l'Ebre, on es calcula que al voltant de dos mil voluntaris internacionals del bàndol republicà van desaparèixer. La xifra pot reduir-se o créixer segons els resultats d'aquestes recerques els pròxims anys. "Es reforça el dret a la veritat amb dades molt importants per la historiografia", ha apuntat el director general de Memòria Democràtica.