24
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
16:50h
L'associació de familiars del Banc d'ADN de desapareguts de la Guerra Civil, la Xarxa catalana-balear de suport a la querella argentina contra els crims del franquisme i l'associació memorialista Lo Riu de la Fatarella recorreran a la nova Fiscalia de Memòria Democràtica. Ho faran per intentar que siga la justícia qui ordene el rescabalament i dignificació de les restes humanes de combatents que encara estan escampades per les Terres de l'Ebre, fins i tot visibles en superfície. El jutjat de Gandesa ha arxivat provisionalment la instrucció sobre el cas. Les diligències les van obrir els Mossos després que denunciessen la situació al Parlament, al setembre, on van portar algunes d'estes restes "esgarriades", així com l'exhibició d'ossos.
Marc Antoni Malagarriga-Picas, donant genètic que busca un oncle desaparegut en la Batalla del Segre de la guerra civil espanyola, i membre de l'associació de familiars del Banc d'ADN i de la Xarxa Catalana i Balear de suport a la querella argentina, s'ha reunit amb el secretari judicial del jutjat de Gandesa, este dilluns, per conèixer la situació de la instrucció sobre el cas de les restes de combatents que cal recuperar.
El secretari judicial ha comunicat que el cas s'ha arxivat. Segons Malagarriga-Picas, la justícia espanyola interpreta la llei d'amnistia "apartant els desapareguts de la guerra civil i la dictadura franquista de la via penal" i apartant a estes víctimes "una colla de drets fonamentals".
Tot i el sobreseïment, se'ls ha aconsellat que "la via més factible" per al cas i per trobar una escletxa legal és a través de la nova Fiscalia de Memòria Democràtica, una figura creada amb la darrera llei estatal, i que es va constituir a Madrid al juny. "Caldrà denunciar estos fets de les restes, amb exhibició pública sobretot, a esta Fiscalia. Haurem de demanar quin ens pertoca, si n'hi ha algun assignat per este àmbit a les Terres de l'Ebre", ha explicat Malagarriga-Picas.
"A veure si així es pot rescabalar com Déu mana, hi ha d'haver una cadena de custòdia que s'ha de respectar, estes restes han d'anar al laboratori a ser analitzades, se'ls ha d'extreure a l'ADN, com totes les restes que estan a la cua d'esta roda d'identificacions que no ha de parar mai, perquè són milers i milers els desapareguts que s'han d'identificar", ha reivindicat.
Mentre fan la consulta, prepararan la documentació i el material del qual disposen per demanar "l'actuació fiscal sobre este disbarat", ha afegit, i confien que es reobre una instrucció que van iniciar els Mossos d'Esquadra. Va ser al setembre, quan estes entitats van tornar a denunciar la situació d'abandonament i denigració en què hi ha milers de restes humanes als boscos i espais de les Terres de l'Ebre.
En una compareixença a la Comissió de Justícia, van posar, literalment, sobre la taula algunes de les restes que es troben en superfície a la zona de l'incendi que va cremar a Corbera d'Ebre l'estiu passat. Les van recollir sense dificultats de les soques dels arbres. La instrucció va anar a parar al jutjat número 15 de Barcelona, segons van poder esbrinar amb ajuda parlamentària, i fa dos setmanes, van descobrir que s'havia traslladat al jutjat de Gandesa.
També reclamen al Departament de Justícia que retiren les restes òssies que s'exhibixen en vitrines de vidre tant al Monument de la Pau de la Cota 705 de la Serra de Pàndols com a la Cova de Betlem de Corbera d'Ebre, fet que consideren "una vergonya sumaríssima" sense "explicació possible".
Encara que es tracte d'un encaix legal, el promotor de la denúncia recorda que la llei d'investigació biomèdica per malalties "prohibix explícitament" tenir mostres forenses en un banc d'ADN de malalties, com seria el cas, ja que assegura Malagarriga-Picas que el banc d'ADN dels desapareguts es guarda com un banc de malalties a l'Hospital-Institut de Salut Carlos III de Madrid, on es guarden tots els bancs d'ADN estatals. Al setembre organitzaran una jornada "amb veus autoritzades" sobre esta qüestió.
Marc Antoni Malagarriga-Picas, donant genètic que busca un oncle desaparegut en la Batalla del Segre de la guerra civil espanyola, i membre de l'associació de familiars del Banc d'ADN i de la Xarxa Catalana i Balear de suport a la querella argentina, s'ha reunit amb el secretari judicial del jutjat de Gandesa, este dilluns, per conèixer la situació de la instrucció sobre el cas de les restes de combatents que cal recuperar.
El secretari judicial ha comunicat que el cas s'ha arxivat. Segons Malagarriga-Picas, la justícia espanyola interpreta la llei d'amnistia "apartant els desapareguts de la guerra civil i la dictadura franquista de la via penal" i apartant a estes víctimes "una colla de drets fonamentals".
Tot i el sobreseïment, se'ls ha aconsellat que "la via més factible" per al cas i per trobar una escletxa legal és a través de la nova Fiscalia de Memòria Democràtica, una figura creada amb la darrera llei estatal, i que es va constituir a Madrid al juny. "Caldrà denunciar estos fets de les restes, amb exhibició pública sobretot, a esta Fiscalia. Haurem de demanar quin ens pertoca, si n'hi ha algun assignat per este àmbit a les Terres de l'Ebre", ha explicat Malagarriga-Picas.
"A veure si així es pot rescabalar com Déu mana, hi ha d'haver una cadena de custòdia que s'ha de respectar, estes restes han d'anar al laboratori a ser analitzades, se'ls ha d'extreure a l'ADN, com totes les restes que estan a la cua d'esta roda d'identificacions que no ha de parar mai, perquè són milers i milers els desapareguts que s'han d'identificar", ha reivindicat.
Mentre fan la consulta, prepararan la documentació i el material del qual disposen per demanar "l'actuació fiscal sobre este disbarat", ha afegit, i confien que es reobre una instrucció que van iniciar els Mossos d'Esquadra. Va ser al setembre, quan estes entitats van tornar a denunciar la situació d'abandonament i denigració en què hi ha milers de restes humanes als boscos i espais de les Terres de l'Ebre.
En una compareixença a la Comissió de Justícia, van posar, literalment, sobre la taula algunes de les restes que es troben en superfície a la zona de l'incendi que va cremar a Corbera d'Ebre l'estiu passat. Les van recollir sense dificultats de les soques dels arbres. La instrucció va anar a parar al jutjat número 15 de Barcelona, segons van poder esbrinar amb ajuda parlamentària, i fa dos setmanes, van descobrir que s'havia traslladat al jutjat de Gandesa.
També reclamen al Departament de Justícia que retiren les restes òssies que s'exhibixen en vitrines de vidre tant al Monument de la Pau de la Cota 705 de la Serra de Pàndols com a la Cova de Betlem de Corbera d'Ebre, fet que consideren "una vergonya sumaríssima" sense "explicació possible".
Qüestionament biomèdic
Finalment, un altre aspecte que recriminen estes associacions és que el Banc d'ADN de familiars de les víctimes de desaparició forçosa face un "doble ús" del material genètic. "La paradoxa és que el nostre ADN està en el programa d'identificació genètica de la Generalitat i hem descobert que està inclòs en una col·lecció genètica de malalties", ha assegurat Malagarriga-Picas.Encara que es tracte d'un encaix legal, el promotor de la denúncia recorda que la llei d'investigació biomèdica per malalties "prohibix explícitament" tenir mostres forenses en un banc d'ADN de malalties, com seria el cas, ja que assegura Malagarriga-Picas que el banc d'ADN dels desapareguts es guarda com un banc de malalties a l'Hospital-Institut de Salut Carlos III de Madrid, on es guarden tots els bancs d'ADN estatals. Al setembre organitzaran una jornada "amb veus autoritzades" sobre esta qüestió.