02
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
21:48h
Mig centenar de persones s'han posat a la pell de soldats republicans, falangistes i civils a la Fatarella en la recreació històrica de l'entrada de les tropes republicanes el juliol de 1938. La proposta ha reviscut la retirada de l'exèrcit franquista, instal·lat a la vila durant tres mesos, i la confusió de dos batallons republicans, que van atacar-se abans d'arribar al poble. L'acte, que no es feia des de 2017, s'emmarca en el 85è aniversari de la batalla de l'Ebre. El president de l'Associació Lo Riu, Àlex Sambró, ha reivindicat l'exercici de memòria per no repetir "les barbaritats d'una guerra". D'altra banda, este dissabte s'han col·locat llambordes Stolpersteine en honor a sis veïns deportats als camps d'extermini nazi.
Per unes hores, la població de la Fatarella ha tornat a viure la jornada del 25 de juliol de 1938. És la data en què es va produir la retirada de les tropes nacionals, davant l'avís que soldats republicans s'acostaven al municipi. En una situació d'inferioritat d'efectius, el bàndol nacional va ordenar l'abandonament de la vila. L'arribada dels republicans però, no va ser tranquil·la; la nit anterior, un batalló de brigadistes i una divisió republicana van confondre's amb l'enemic i es van atacar mútuament. Amb la primera llum del dia, van ser conscients de l'error i van entrar a la Fatarella, on van instal·lar-se durant els 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre.
Tot plegat s'ha pogut rememorar este diumenge a la plaça major de la Fatarella, punt on s'han concentrat fins a nou grups de recreació històrica de Catalunya i de l'Aragó. Una cinquantena de persones han interpretat soldats dels dos bàndols per mostrar d'una banda, com era la convivència entre civils i militars i de l'altra, representar amb armes de fogueig l'atac entre brigadistes republicans.
Per tal que els fets que s'han relatat este diumenge s'ajusten a la realitat, la recerca feta fins al moment ha estat clau, tal com ha destacat Sambró. Així, enguany s'ha pogut documentar l'espai on es va ubicar el punt de comandament del Batallón de Gerona, així com la seu de la Falange a la Fatarella. A la plaça major també s'hi ha pogut veure un hospital de campanya, i els espais on van viure els soldats del Batallón de Numancia número 4 i els mercenaris marroquins fidels a les tropes nacionals.
L'Associació Lo Riu reivindica la recreació històrica de l'inici de la batalla de l'Ebre com un exercici de memòria històrica coincidint amb el 85è aniversari d'este episodi de la Guerra Civil espanyola i en un moment en què els discursos d'extrema dreta tornen a ser presents a l'esfera pública. "Ens trobem que quan hi ha ajuntaments que canvien cap a tendències ideològiques més de dretes, solen suprimir els actes de memòria històrica", ha lamentat Esteve Corbella, membre del grup de recreació Primera Línia. La seua agrupació és una de les nou que este diumenge han interpretat soldats nacionals. En el seu cas concret, s'ha posat a la pell del cap de la Falange al municipi.
Per unes hores, la població de la Fatarella ha tornat a viure la jornada del 25 de juliol de 1938. És la data en què es va produir la retirada de les tropes nacionals, davant l'avís que soldats republicans s'acostaven al municipi. En una situació d'inferioritat d'efectius, el bàndol nacional va ordenar l'abandonament de la vila. L'arribada dels republicans però, no va ser tranquil·la; la nit anterior, un batalló de brigadistes i una divisió republicana van confondre's amb l'enemic i es van atacar mútuament. Amb la primera llum del dia, van ser conscients de l'error i van entrar a la Fatarella, on van instal·lar-se durant els 115 dies que va durar la batalla de l'Ebre.
Tot plegat s'ha pogut rememorar este diumenge a la plaça major de la Fatarella, punt on s'han concentrat fins a nou grups de recreació històrica de Catalunya i de l'Aragó. Una cinquantena de persones han interpretat soldats dels dos bàndols per mostrar d'una banda, com era la convivència entre civils i militars i de l'altra, representar amb armes de fogueig l'atac entre brigadistes republicans.
En el 85è aniversari de la batalla de l'Ebre
Segons el president de l'Associació Lo Riu, Àlex Sambró, la recreació d'este diumenge és una representació fidedigna dels fets ocorreguts en este municipi de la Terra Alta, que té com a voluntat recordar este capítol de la història. "Creiem que estos actes s'han de fer per recordar, no oblidar, per transmetre a les generacions futures el que va passar i fer memòria. En definitiva, perquè no torne a passar una guerra i les barbaritats que s'hi fan", ha remarcat Sambró.Per tal que els fets que s'han relatat este diumenge s'ajusten a la realitat, la recerca feta fins al moment ha estat clau, tal com ha destacat Sambró. Així, enguany s'ha pogut documentar l'espai on es va ubicar el punt de comandament del Batallón de Gerona, així com la seu de la Falange a la Fatarella. A la plaça major també s'hi ha pogut veure un hospital de campanya, i els espais on van viure els soldats del Batallón de Numancia número 4 i els mercenaris marroquins fidels a les tropes nacionals.
L'Associació Lo Riu reivindica la recreació històrica de l'inici de la batalla de l'Ebre com un exercici de memòria històrica coincidint amb el 85è aniversari d'este episodi de la Guerra Civil espanyola i en un moment en què els discursos d'extrema dreta tornen a ser presents a l'esfera pública. "Ens trobem que quan hi ha ajuntaments que canvien cap a tendències ideològiques més de dretes, solen suprimir els actes de memòria històrica", ha lamentat Esteve Corbella, membre del grup de recreació Primera Línia. La seua agrupació és una de les nou que este diumenge han interpretat soldats nacionals. En el seu cas concret, s'ha posat a la pell del cap de la Falange al municipi.