11
de febrer
del
2023
Actualitzat
a les
18:56h
La Plataforma en Defensa de l'Ebre ha convocat una mobilització este diumenge (12 hores), entre Sant Jaume i Deltebre, per salvar el Delta i aconseguir solucions davant l’emergència climàtica que coincidix amb els tres anys del temporal Glòria. S’espera que siga la primera gran mobilització en 7 anys.
Quins són els objectius i els arguments que ens porten a sortir de nou al carrer?
Tres anys després del Glòria, d'alguna manera pensem que les actuacions que s'han de fer han de ser molt més ràpides, aplicar-les amb més celeritat i, sobretot, que les actuacions que han previst fer i estan treballant es basen en la costa però s'està oblidant una part molt important que són els sediments riu amunt. També dins de la zona de la costa, cal fer actuacions de recuperació de la part posterior de les zones de platja. Pensem que s'ha treballat molt en el tema de sorres, que està molt bé i que ara mateix amb esta llevantada sembla que ha estat efectiu, però de cara al futur hauríem de prioritzar també el retorn dels sediments al riu per a que baixen i seguisquen havent-hi aportacions de sediments a la zona de platja itambé cal treballar en la recuperació dels espais posteriors a les zones de platja.
Ara hem tingut un temporal d’envergadura molt inferior al Glòria o al Filomena, però ha pogut aguantar prou bé la barra del Trabucador, on estem tots mirant quan hi ha un temporal una mica gran, amb estos 150.000 metres cúbics de sorra que ha portat Costes. Amb tot, és una actuació eficient per als temporals que tenim?
Bé, això ens ho diran els temporals. De moment sembla ser que ha anat bé l'actuació de portarrsorres, tal com s'ha fet sembla que ha estat una actuació bastant respectuosa amb la dinàmica natural i és la pròpia dinàmica natural quan ve la llevantada la que s'adapta i reordena estes sorres per tal que el Trabucador, -que es diu així perquè trabuca, és a dir, salta el mar d’una banda a l’altra- s’adapte. Tot el que ha passat amb esta llevantada creiem que és un camp d'aprenentatge important i ens sembla que ha sigut oportú.
Apunta la qüestió dels sediments. Fa molts anys que parlem de sediments i que s'estan fent estudis. A què creu que es deu este retard que porta en este cas l'Administració central en començar a actuar en el tema de les preses i amollar sediments...
La primera vegada que vam parlar de sediments, l'any 2008, ja deiem que el millor pla de protecció per al delta és aquell que aporta aigua i sediments per al riu. Fixa't: 2008. Bé, dins de la conca de l'Ebre hi ha una ceguera a veure l'aigua i els rius com allò que són: aigua i sediments i això fa que l'aigua i els embassaments es consideren només reservoris d'aigua per a usos d'agricultura o hidroelèctrics i no els importa per a res què passa aigües avall. I això ho veiem al delta de l'Ebre, on la Confederació fins fa no molt negava coses tan evidents com la subsidència que tenen tots els deltes. La Confederació no té cap interès en fer res i si s'ha inclòs alguna cosa en l’últim pla de Conca ha estat gràcies a la pressió de la gent, però no té cap mena d'interès, perquè això li obliga a repensar-se moltes de les polítiques de gestió de l'aigua que tenen, sobretot de gestió dels embassaments.
Però sí que és cert que hi ha hagut molts estudis, també per part del Ministeri i hi ha hagut compromís o s'ha compromès d'alguna forma a fer proves pilot...
De les proves pilot de Riba-roja d’Ebre ja se'n parla des de l'any 2018 amb el projecte Ebre Admiclin, que va ser un projecte Life on va participar a l'IRTA i el Ministeri. Des del 2018 no s'ha avançat absolutament gens en el tema de les proves pilot i ho traslladen a l'any 2027 per començar a fer coses, a pensar-ho, perquè és l'últim any dintre de l'escenari de la planificació del pla de Conca (2021-2027). Però m’hi jugo el que face falta que no hi ha cap mena de voluntat al 2027 d’iniciar cap mena de prova pilot. Si no comencem estes proves pilot que ja es podrien començar ara, no tindrem els estudis necessaris per saber com s'han de mobilitzar els sediments, com han de baixar riu avall, com s'ha de fer reposició a la plana deltaica i com fer-ho més eficient possible. I això costarà molt temps perquè no és una solució a curt termini, sinó a mitjà o llarg termini. Però a la pràctica no tenen cap mena de voluntat de fer res en el tema dels sediments.
Vostès el que demanen és un pla de gestió ja, el més urgent possible.
Que comencen a fer la prova pilot de sediments de Riba-roja ja, de fet, enguany ja comencen a fer unes coses a Mequinensa perquè tenen un problema de deposició de sediments davant del poble de Mequinensa que els tapava el camp de regates i el que faran és moure els sediments d'un quilòmetre o dos més avall, dins del mateix embassament de Riba-roja. Però què els costava fer això una mica més enllà, a peu de presa i que ja comencés i lligar-ho a les proves de mobilització. El que els costa és això: voluntat i ganes de fer-ho, perquè la Confederació no s'ho creu. I que el delta tinga un problema de subsidència ho trasllada només al canvi climàtic i la pujada del nivell del mar, i no té cap interès en fer res amb el tema dels sediments, no en té cap. Potser el ministeri pressiona una mica, però la Confederació no en té cap, ho sento i ho dic així de manera radical.
Pel que fa al pla de Conca, quina és la principal recriminació que fan?
És un pla continuista. El que tornarà a passar és que ara no passarà l'avaluació a la Comissió Europea. És una diferència amb els dos plans anteriors, els dos cicles anteriors, que l'Estat espanyol podria dir que ho intentarien resoldre però ara ja han arribat al final del camí, és a dir, els rius no estan en millor estat ecològic que l'any 2010. No ho estan, no s'han recuperat més que abans. No s'ha recuperat la contaminació difusa a les aigües subterrànies. Llavors totes aquelles masses d'aigua que havien de recuperar-se i assolir el bon estat ecològic no l’han assolit. Per part nostra, segurament en breu posarem una demanda als tribunals i tornarem a anar a la Comissió Europea a denunciar la l'incompliment sistemàtic de la directiva marc de l'aigua per part de la Confederació.
En tot cas, ja fa anys també que estan recorrent a Europa, de la qual s’espera una actuació més taxativa no?
Bé, tenim alguna notícia que no podem explicar encara perquè ens manca una mica més d’informació.
Estos dies hem tingut la visita de la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Rivera, que ha mantingut diverses reunions però no ens consta que ho haja fet amb la PDE o altres entitats ambientalistes...
Sembla ser que la ministra no té cap mena d'interès a parlar amb les entitats ambientalistes, ni amb la Plataforma ni amb altres d’àmbit fins i tot estatal com Seo/Birdlife però només podem dir que qui perd a l’hora de conèixer la realitat del carrer i no la oficial o l’econòmica és ella. Ja ho coneixem, pot ser si la ministra conegués el posicionament de les entitats ambientals, tindria un altre parer. Jo recordo l'any 2000 que el president Pujol estava molt enganyat i coneixia la realitat del territori en base a que la classe política del territori li va dir unes coses que no estaven en la mateixa línia que la societat del territori. Per tant, si no es volen reunir amb els moviments socials del territori o ambientals, qui acaben perdent són ells, no nosaltres.
Sí que s’ha reunit amb el Moviment de Lluita pel Delta de l’Ebre
Em sembla bé, tothom té dret a defensar les seues posicions i reunir-se amb qui crega convenient. Nosaltres com a PDE no som ningú per questionar altres col.lectius.
Quines són les principals divergències ara mateix sobre la protecció del Delta entre Molde i la PDE per tal que la gent tinga clara l’estratègia de cadascú?
Nosaltres en el tema de la costa no hi estem en desacord. El que creiem és que paral·lelament a tot el que es puga fer a la costa s'ha de fer incidència en el tema dels sediments, perquè el problema de fons és la manca de sediments, que ja no baixen pel riu. Si no recuperem esta dinàmica sedimentària, totes les actuacions que s'estan fent a la costa acabaran generant-nos unes expectatives de resoldre el problema però no el resoldrà i això generarà frustració. Per això creiem que la qüestió de les sorres ha de ser complementària a la mobilització de sediments i a les actuacions a la banda de darrera de les zones de platja, perquè és la manera de protegir les activitats econòmiques que hi han després. Això pot semblar una divergència, però jo crec que no ho és, simplement que ara la prioritat d'uns està centrada només en les sorres i nosaltres pensem que les sorres han d’estar a la mateixa alçada que els sediments. I com que en este moment el tema dels sediments ningú l’està defensant, nosaltres estem fent més incidència en este aspecte. Si no estés defensant ningú el moviment de sorres potser agafaríem aquella bandera, però com que ja veiem que esta ben defensat i treballat a nivell oficial, hem d'anar amb aquella part que està més dèbil i és el que estem fent en este moment. Potser es pot entendre com a divergència, però per a mi no ho és, és complementarietat.
I pel que fa a l’atermenament, Molde s’oposa frontalment a la idea del Ministeri de fer expropiacions per permetre l’avançament de la línia del mar. I la PDE?
Sobre això hi ha una part administrativa que és la de revisar, almenys des del meu punt de vista i sense fer de jurista ni ser un experta, però hi han moltes fites que ja estan fora de lloc i per tant s'han de reubicar, però crec que això no hauria de portar implícit una expropiació del terreny. Entenc jo que és la part administrativa la que cal tornar a delimitar perquè està malament, perquè el mar se l'ha acabat menjant, i una altra cosa és l'expropiació. Dintre de les actuacions que es fan, nosaltres el que sí que veiem és que tots els moviments de sorra, si després no hi ha una petita franja d'espai, que potser sí que representa perdre uns metres de terra i cultiu, però si no hi és esta petita franja que té capacitat d'esmorteir l'impacte de l'onatge, o siga un espai de dunes o espais de salobrars, la part que queda darrere queda molt vulnerable. Aquí podíem tenir un punt de discussió, d'acord, però no és el nostre objectiu que a la gent se li expropien terrenys, sinó protegir precisament estos espais, perquè a vegades més val perdre un pam per no perdre’n quatre. En definitiva, és el que diu el món científic i el que s’està fent en altres parts del món. Perquè parlem molt del model holandès, però no és només ficar dragues a la mar i moure sorra perquè en tenen molta i tenen sobretot molts diners per a fer-ho, és també traçar espais per a la recuperació de platges i per esmorteir l'impacte de l'onatge.
Amb estratègies potser diverses, segurament l’objectiu és compartit i així arribem a esta manifestació de demà diumenge
Sí, esta no és una manifestació excloent, perquè totes les visions que es puguen aportar de com protegir el delta són necessàries i són complementàries i per tant convidem tothom, tant els que veuen clar el discurs de la plataforma com aquells que potser no el veuen tant clar perquè creuen que són interessants altres punts. Nosaltres convidem tothom perquè, en definitiva, tot això suma per crear consciència del territori i aconseguir que este territori tinga la capacitat de fer la pressió suficient per fer avançar a les institucions.
Quins són els objectius i els arguments que ens porten a sortir de nou al carrer?
Tres anys després del Glòria, d'alguna manera pensem que les actuacions que s'han de fer han de ser molt més ràpides, aplicar-les amb més celeritat i, sobretot, que les actuacions que han previst fer i estan treballant es basen en la costa però s'està oblidant una part molt important que són els sediments riu amunt. També dins de la zona de la costa, cal fer actuacions de recuperació de la part posterior de les zones de platja. Pensem que s'ha treballat molt en el tema de sorres, que està molt bé i que ara mateix amb esta llevantada sembla que ha estat efectiu, però de cara al futur hauríem de prioritzar també el retorn dels sediments al riu per a que baixen i seguisquen havent-hi aportacions de sediments a la zona de platja itambé cal treballar en la recuperació dels espais posteriors a les zones de platja.
Ara hem tingut un temporal d’envergadura molt inferior al Glòria o al Filomena, però ha pogut aguantar prou bé la barra del Trabucador, on estem tots mirant quan hi ha un temporal una mica gran, amb estos 150.000 metres cúbics de sorra que ha portat Costes. Amb tot, és una actuació eficient per als temporals que tenim?
Bé, això ens ho diran els temporals. De moment sembla ser que ha anat bé l'actuació de portarrsorres, tal com s'ha fet sembla que ha estat una actuació bastant respectuosa amb la dinàmica natural i és la pròpia dinàmica natural quan ve la llevantada la que s'adapta i reordena estes sorres per tal que el Trabucador, -que es diu així perquè trabuca, és a dir, salta el mar d’una banda a l’altra- s’adapte. Tot el que ha passat amb esta llevantada creiem que és un camp d'aprenentatge important i ens sembla que ha sigut oportú.
Apunta la qüestió dels sediments. Fa molts anys que parlem de sediments i que s'estan fent estudis. A què creu que es deu este retard que porta en este cas l'Administració central en començar a actuar en el tema de les preses i amollar sediments...
La primera vegada que vam parlar de sediments, l'any 2008, ja deiem que el millor pla de protecció per al delta és aquell que aporta aigua i sediments per al riu. Fixa't: 2008. Bé, dins de la conca de l'Ebre hi ha una ceguera a veure l'aigua i els rius com allò que són: aigua i sediments i això fa que l'aigua i els embassaments es consideren només reservoris d'aigua per a usos d'agricultura o hidroelèctrics i no els importa per a res què passa aigües avall. I això ho veiem al delta de l'Ebre, on la Confederació fins fa no molt negava coses tan evidents com la subsidència que tenen tots els deltes. La Confederació no té cap interès en fer res i si s'ha inclòs alguna cosa en l’últim pla de Conca ha estat gràcies a la pressió de la gent, però no té cap mena d'interès, perquè això li obliga a repensar-se moltes de les polítiques de gestió de l'aigua que tenen, sobretot de gestió dels embassaments.
Però sí que és cert que hi ha hagut molts estudis, també per part del Ministeri i hi ha hagut compromís o s'ha compromès d'alguna forma a fer proves pilot...
De les proves pilot de Riba-roja d’Ebre ja se'n parla des de l'any 2018 amb el projecte Ebre Admiclin, que va ser un projecte Life on va participar a l'IRTA i el Ministeri. Des del 2018 no s'ha avançat absolutament gens en el tema de les proves pilot i ho traslladen a l'any 2027 per començar a fer coses, a pensar-ho, perquè és l'últim any dintre de l'escenari de la planificació del pla de Conca (2021-2027). Però m’hi jugo el que face falta que no hi ha cap mena de voluntat al 2027 d’iniciar cap mena de prova pilot. Si no comencem estes proves pilot que ja es podrien començar ara, no tindrem els estudis necessaris per saber com s'han de mobilitzar els sediments, com han de baixar riu avall, com s'ha de fer reposició a la plana deltaica i com fer-ho més eficient possible. I això costarà molt temps perquè no és una solució a curt termini, sinó a mitjà o llarg termini. Però a la pràctica no tenen cap mena de voluntat de fer res en el tema dels sediments.
Vostès el que demanen és un pla de gestió ja, el més urgent possible.
Que comencen a fer la prova pilot de sediments de Riba-roja ja, de fet, enguany ja comencen a fer unes coses a Mequinensa perquè tenen un problema de deposició de sediments davant del poble de Mequinensa que els tapava el camp de regates i el que faran és moure els sediments d'un quilòmetre o dos més avall, dins del mateix embassament de Riba-roja. Però què els costava fer això una mica més enllà, a peu de presa i que ja comencés i lligar-ho a les proves de mobilització. El que els costa és això: voluntat i ganes de fer-ho, perquè la Confederació no s'ho creu. I que el delta tinga un problema de subsidència ho trasllada només al canvi climàtic i la pujada del nivell del mar, i no té cap interès en fer res amb el tema dels sediments, no en té cap. Potser el ministeri pressiona una mica, però la Confederació no en té cap, ho sento i ho dic així de manera radical.
Pel que fa al pla de Conca, quina és la principal recriminació que fan?
És un pla continuista. El que tornarà a passar és que ara no passarà l'avaluació a la Comissió Europea. És una diferència amb els dos plans anteriors, els dos cicles anteriors, que l'Estat espanyol podria dir que ho intentarien resoldre però ara ja han arribat al final del camí, és a dir, els rius no estan en millor estat ecològic que l'any 2010. No ho estan, no s'han recuperat més que abans. No s'ha recuperat la contaminació difusa a les aigües subterrànies. Llavors totes aquelles masses d'aigua que havien de recuperar-se i assolir el bon estat ecològic no l’han assolit. Per part nostra, segurament en breu posarem una demanda als tribunals i tornarem a anar a la Comissió Europea a denunciar la l'incompliment sistemàtic de la directiva marc de l'aigua per part de la Confederació.
En tot cas, ja fa anys també que estan recorrent a Europa, de la qual s’espera una actuació més taxativa no?
Bé, tenim alguna notícia que no podem explicar encara perquè ens manca una mica més d’informació.
Estos dies hem tingut la visita de la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Rivera, que ha mantingut diverses reunions però no ens consta que ho haja fet amb la PDE o altres entitats ambientalistes...
Sembla ser que la ministra no té cap mena d'interès a parlar amb les entitats ambientalistes, ni amb la Plataforma ni amb altres d’àmbit fins i tot estatal com Seo/Birdlife però només podem dir que qui perd a l’hora de conèixer la realitat del carrer i no la oficial o l’econòmica és ella. Ja ho coneixem, pot ser si la ministra conegués el posicionament de les entitats ambientals, tindria un altre parer. Jo recordo l'any 2000 que el president Pujol estava molt enganyat i coneixia la realitat del territori en base a que la classe política del territori li va dir unes coses que no estaven en la mateixa línia que la societat del territori. Per tant, si no es volen reunir amb els moviments socials del territori o ambientals, qui acaben perdent són ells, no nosaltres.
Sí que s’ha reunit amb el Moviment de Lluita pel Delta de l’Ebre
Em sembla bé, tothom té dret a defensar les seues posicions i reunir-se amb qui crega convenient. Nosaltres com a PDE no som ningú per questionar altres col.lectius.
Quines són les principals divergències ara mateix sobre la protecció del Delta entre Molde i la PDE per tal que la gent tinga clara l’estratègia de cadascú?
Nosaltres en el tema de la costa no hi estem en desacord. El que creiem és que paral·lelament a tot el que es puga fer a la costa s'ha de fer incidència en el tema dels sediments, perquè el problema de fons és la manca de sediments, que ja no baixen pel riu. Si no recuperem esta dinàmica sedimentària, totes les actuacions que s'estan fent a la costa acabaran generant-nos unes expectatives de resoldre el problema però no el resoldrà i això generarà frustració. Per això creiem que la qüestió de les sorres ha de ser complementària a la mobilització de sediments i a les actuacions a la banda de darrera de les zones de platja, perquè és la manera de protegir les activitats econòmiques que hi han després. Això pot semblar una divergència, però jo crec que no ho és, simplement que ara la prioritat d'uns està centrada només en les sorres i nosaltres pensem que les sorres han d’estar a la mateixa alçada que els sediments. I com que en este moment el tema dels sediments ningú l’està defensant, nosaltres estem fent més incidència en este aspecte. Si no estés defensant ningú el moviment de sorres potser agafaríem aquella bandera, però com que ja veiem que esta ben defensat i treballat a nivell oficial, hem d'anar amb aquella part que està més dèbil i és el que estem fent en este moment. Potser es pot entendre com a divergència, però per a mi no ho és, és complementarietat.
I pel que fa a l’atermenament, Molde s’oposa frontalment a la idea del Ministeri de fer expropiacions per permetre l’avançament de la línia del mar. I la PDE?
Sobre això hi ha una part administrativa que és la de revisar, almenys des del meu punt de vista i sense fer de jurista ni ser un experta, però hi han moltes fites que ja estan fora de lloc i per tant s'han de reubicar, però crec que això no hauria de portar implícit una expropiació del terreny. Entenc jo que és la part administrativa la que cal tornar a delimitar perquè està malament, perquè el mar se l'ha acabat menjant, i una altra cosa és l'expropiació. Dintre de les actuacions que es fan, nosaltres el que sí que veiem és que tots els moviments de sorra, si després no hi ha una petita franja d'espai, que potser sí que representa perdre uns metres de terra i cultiu, però si no hi és esta petita franja que té capacitat d'esmorteir l'impacte de l'onatge, o siga un espai de dunes o espais de salobrars, la part que queda darrere queda molt vulnerable. Aquí podíem tenir un punt de discussió, d'acord, però no és el nostre objectiu que a la gent se li expropien terrenys, sinó protegir precisament estos espais, perquè a vegades més val perdre un pam per no perdre’n quatre. En definitiva, és el que diu el món científic i el que s’està fent en altres parts del món. Perquè parlem molt del model holandès, però no és només ficar dragues a la mar i moure sorra perquè en tenen molta i tenen sobretot molts diners per a fer-ho, és també traçar espais per a la recuperació de platges i per esmorteir l'impacte de l'onatge.
Amb estratègies potser diverses, segurament l’objectiu és compartit i així arribem a esta manifestació de demà diumenge
Sí, esta no és una manifestació excloent, perquè totes les visions que es puguen aportar de com protegir el delta són necessàries i són complementàries i per tant convidem tothom, tant els que veuen clar el discurs de la plataforma com aquells que potser no el veuen tant clar perquè creuen que són interessants altres punts. Nosaltres convidem tothom perquè, en definitiva, tot això suma per crear consciència del territori i aconseguir que este territori tinga la capacitat de fer la pressió suficient per fer avançar a les institucions.