Endesa invertix 1,4 MEUR per digitalitzar la subestació de Tortosa i millorar el servei al Baix Ebre

S'ha reformat tecnològicament el parc de mitjana tensió, la qual cosa suposa un increment de la qualitat del subministrament a quatre municipis de la comarca: Tortosa, Roquetes, L'Aldea i Tivenys

Parc de cel·les de mitjana tensió a l'interior de la infraestructura clau a la comarca del Baix Ebre
Parc de cel·les de mitjana tensió a l'interior de la infraestructura clau a la comarca del Baix Ebre | Cedida
Aguaita.cat
20 de desembre del 2022
Actualitzat a les 10:54h
Endesa ha invertit 1,4milions d’euros per renovar tecnològicament i digitalitzar el parc de mitjana tensió de la subestació de Tortosa amb l’objectiu de millorarlaqualitat i la continuïtat del serveielèctric a gairebé 19.000clients repartits entre la mateixa capital del BaixEbre i els municipis de L'Aldea, Roquetes i Tivenys. L’actuació permet deixar les infraestructures a punt per poder absorbir més demanda i impulsar, així, l’electrificació de la demanda, aspecte clau per accelerar el procés de descarbonització i lluitar per combatre el canvi climàtic.

El projecte, que s’ha perllongat durant dos anys, ha consistit en la substitució del parc convencional de la xarxa de 25 kV -que estava a la intempèrie- per unes noves cabines -16 en total- a l’interior d’un edifici, i blindades. La nova tecnologia d’última generació, té nombrosos avantatges respecte a les anteriors, la qual cosa es tradueix en un guany no només en seguretat (l’aspecte més important), sinó que facilita la configuració de les maniobres que s’hagin dur a terme a la subestació. Els nous equips estan dotats d’elements de maniobra encapsulats en un gas de característiques especialment aïllants que redueix la necessitat de manteniment. Ara, als nous parcs estan connectats als tres transformadors que té la subestació, amb una potència total instal·lada de 100 MVA.

En paral·lel, s’ha aixecat un altre edifici que correspon als serveis auxiliars de la instal·lació. El seu muntatge va precisar de mitjans mecànics de gran tonatge, i una adequada coordinació, ja que la subestació està ubicada a l’entorn urbà.

Esta reforma pertany al pla d’inversions de la Companyia a les Terres de l’Ebre, emmarcat en un ambiciós projecte per a renovar subestacions de la Companyia no només a Catalunya sinó a tot l’Estat en els propers exercicis. Amb este tipus d’intervencions, la Companyia treballa amb un triple objectiu: absorbir puntes de demanda concretes, el consum de nous clients que ho demanin i reforçar l’increment de demanda que pugui produir-se en el futur com a conseqüència de l’electrificació de l’economia, o el que és el mateix, l’augment de l’ús de l’electricitat produïda a partir d’energies renovables amb la finalitat de reduir l’ús de tecnologies que emeten CO2, la solució més eficient i rentable per aconseguir la neutralitat de carboni que vol aconseguir la Unió Europea.

Els treballs, que han suposat una inversió d’1,5 milions d’euros, aportats íntegrament per la Companyia, beneficiaran 36 municipis diferents, bàsicament del Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, L’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guardiola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Santa Maria de Merlès, Vallcebre i Vilada; però també la Coma i la Pedra, Guixers, i les Llosses (Solsonès), Gaià (Bages), Josa i Tuixén (Alt Urgell), i Lluçà (Osona). La subestació de Cercs alimenta els subministraments més singulars del Berguedà: la seva capital i altres consistoris de la comarca, l’empresa KNAUF, l’Hospital Sant Bernabé, o les pistes d’esquí de Port del Compte, entre d’altres.

El projecte ha consistit en la reforma de tots els equips de la xarxa de 25 kV de la instal·lació, tant les cabines de maniobres, com el sistemes de protecció i de comunicacions. Per poder realitzar-ho s’han planificat i executat descàrrecs programats no simultanis de les línies de mitjana tensió per evitar-ne sobrecàrregues. També s’ha actuat en els transformadors que alimenten aquestes línies. Per realitzar tota la tasca han fet falta dos anys de feina ininterrompuda. Ara, als nous parcs estan connectats als dos transformadors que té la subestació, amb una potència total instal·lada de 80 MVA.

Les noves cabines -25 en total- disposen a partir d’ara de cel·les blindades amb tecnologia d’última generació que tenen nombrosos avantatges respecte a les anteriors, la qual cosa es tradueix en un guany no només en seguretat (l’aspecte més important), sinó que facilita la configuració de les maniobres que s’hagin dur a terme a la subestació. Aquests nous equips estan dotats d’elements de maniobra encapsulats en un gas de característiques especialment aïllants que redueix la necessitat de manteniment.

Igualment, el sistema de control i protecció del parc de mitjana tensió de la subestació està integrat i telecomandat, un pas més en la digitalització, de manera que tot el funcionament s’està monitoritzat en tot moment, fet que permet l’avís de fallada abans de causar interrupció del subministrament i, per tant, possibilita anticipar-se a alimentar el servei de forma alternativa sense que els clients ho arribin a percebre.

Esta reforma pertany al pla d’inversions de la Companyia a la Catalunya central, emmarcat en un ambiciós projecte per a renovar subestacions de la Companyia no només a Catalunya sinó a tot l’Estat en els propers exercicis. Amb aquest tipus d’intervencions, la Companyia treballa amb un triple objectiu: absorbir puntes de demanda concretes, el consum de nous clients que ho demanin i reforçar l’increment de demanda que pugui produir-se en el futur com a conseqüència de l’electrificació de l’economia, o el que és el mateix, l’augment de l’ús de l’electricitat produïda a partir d’energies renovables amb la finalitat de reduir l’ús de tecnologies que emeten CO2, la solució més eficient i rentable per aconseguir la neutralitat de carboni que vol aconseguir la Unió Europea.