La Tasca Bohèmia de Tortosa guanya el Joc de Cartes al millor restaurant informal del Baix Ebre

El veterà restaurant del Rastre aconseguix el primer lloc del popular programa de restauració de TV3

Mari de la Tasca Bohèmia i el seu conegut marit Toni porten 42 anys entre fogons al Rastre, a Tortosa
Mari de la Tasca Bohèmia i el seu conegut marit Toni porten 42 anys entre fogons al Rastre, a Tortosa | TV3
Sílvia Altadill
01 de desembre del 2022
Actualitzat a les 17:05h
Una nit molt emocionant davant la pantalla. La gent del BaixEbre pendent de quin seria el restaurant informal guanyador del Baix Ebre del JocdeCartes, el popular programa de restauració de TV3. S'enfrontaven quatre restaurants dos de Tortosa, un de Deltebre i un de l'Ametlla de Mar.
 
LoRaconetdeFermin a Deltebre on la Iolanda arriba acompanyada de la seua gran mestra als fogons, la seua mare. Arrossos del terreny i una amabilitat i bon tracte de la seua propietària. Un racó amable on fer parada quan un va a Deltebre i ben segur que amb una clientela fixa assegurada que se senten com a casa.
 

Iolanda de Lo Raconet de Fermin tastant els plats amb la seua mare Foto: TV3

 
La mítica TascaBohèmia, al Rastre, a Tortosa on la Mari i el seu marit Toni s'encarreguen d'aquest restaurant des de fa quaranta-dos anys. Menjar exquisit, bones tapes i un espai on cada tortosí hi té una història o un raconet de la Tasca Bohèmia al seu cor. Amb la qualitat de les seues tapes, tenia la victòria gairebé assegurada abans de veure el programa. Quaranta-dos anys on la cuina i la bondat dels seus dos propietaris sempre han anat agafats de la mà i han fet tornar a la gent cada dia i cada cap de setmana des de fa anys. Un homenatge que feia molts anys que La Tasca Bohèmia mereixia.
 

La Mari de La Tasca Bohèmia recull el diploma guanyador i els 5.000 euros com a guanyadors del Joc de Cartes Foto: TV3
 

El Restaurant "LosBanys" amb un menjar en uns banys romans. Si són del segle XII, sí. El Gerard té la sort d'haver obert el restaurant en un espai únic. Un local que tothom voldria tenir, on la petjada de la història, conjuga amb un ambient modern on fer vinets i tapes els caps de setmana i un menú diari amb bona cuina de mercat, malgrat les dificultats de la restauració en el seu dia a dia des dels moments difícils després de la pandèmia.
 

Gerard, propietari de Foto: TV3
 

Per últim, LaTasca deSantJordi L'Ametlla de Mar. Una jove Susanna ha convertit el seu restaurant en la seua pròpia llar gràcies a la traça i la calor familiar que ha portat a este espai. Obert des de fa un mes en el moment de la gravació del programa ens ha convençut amb la seua justa manera de votar i amb la sinceritat amb què Susanna ha afrontat el programa, sense tirar a la baixa en les seues votacions tot sabent que els seus companys havien tret tota l'artilleria pesant al moment de valorar el seu local i els seus plats. Ella coneix els seus punts forts i els que li cal millorar per a ser un referent a la Cala. Segur que ho aconsegueix i arriba molt lluny.
 

Susanna i la seua germana són l'ànima de La Tasca de Sant Jordi de l'Ametlla de Mar Foto: TV3
 

Els restauradors han estat molt competitius entre ells i han votat molt a la baixa. En alguns moments les gavinetades es notaven a l'ambient. 
 
Al final, però els vots del Marc han equilibrat la balança tot i que confirmant la victòria de la TascaBohèmia, ningú mereixia ser suspés. 
 
La Mari de la Bohèmia fins o tot s'emocionava en adonar-se que potser havia estat massa dura en les votacions i el Gerard dels Banys se'ls hi ha fet bola a les altres dos restauradores de Deltebre i L'Ametlla de Mar amb el seu caràcter exigent i massa primmirat, en paraules de Iolanda" el típic tortosinet". 
 
Finalment, tots han entrat en raó i han acceptat els resultats i el que cal millorar i el que ja fan bé.
 
Als espectadors ens hauria agradat un programa més amable i sense tanta competència a la baixa, ja que cadascun dels restaurants mereix estar al lloc on estan i no amb unes notes a la baixa, ja que com demostren en el seu dia a dia, els ebrencs i les ebrenques tenim quatre bons restaurants on anar a menjar i una flor no fa primavera. Al cap i a la fi, és televisió i tots tenen el seu mèrit i mereixen un reconeixement a la seua faena.