Ressorgix per un dia la ruta de la «marxa» ebrenca, 30 anys després

Va existir una época en què la "marxa" no semblava tenir fi. Era sortir de casa un dijous al vespre cap al món intrigant de la nit amb un bitllet de tornada obert, per demà, o l’altre, o l’altre, per viure intensament un despertar musical que colpejava els cors al ritme sincopat del tecno i a cop d’electrònica convidava a abandonar la lletargia llarga de la la dictadura. El centre d’Espanya es va avançar amb la movida, tintada de moviment contracultural protagonitzat més aviat pels fills de la burgesia, i ja a les acaballes va sorgir a la costa Mediterrània l’hereva de la movida valenciana, que en este cas de la ma dels fills de la classe treballadora dinamitaria el concepte d’oci nocturn. A les Terres de l’Ebre molts joves es van sumar a la ruta del Bakalao valenciana, però també al territori, a cavall del riu Sénia, va sorgir en paral·lel una ruta pròpia, “la nostra ruta”, amb clubs i discoteques que reunien milers de persones. Els que ho van viure, entre finals dels vuitanta i principis dels noranta- mantenen els noms d’aquells locals gravats a foc a la pell, que encara s’eriça quan sonen aquells acords tecno que sortien dels plats d’unes figures tan indispensables com idolatrades: els discjoqueis. Disjoqueis, això sí, de pedra picada.

"Estem parlant del que va ser un fenòmen musical, popular i social, que comportava quedar amb els amics posa-li que en dijous o divendres a un lloc per exemple a Amposta -aleshores no hi havia mòbils-, i ja no els amollaves i acabaves el dissabte o el diumenge a Traiguera, per dir-te alguna cosa", explica Jordi Alonso, un asidu de les cabines de l'època. L'èxit, explica tant ell com Agustí Samper (Sonido DJ Gallo), va ser degut a diversos factors: "D'una banda la necessitat de desfogar-se de la repressió i la dictadura, de l'altra també el buit legal que existia pel que fa a horaris, que es va voler aprofitar per obrir a qualsevol hora, perquè hi havia sales que omplien de dia per exemple, un altre factor va ser la cultura de club que teniem, i també l'estil musical de l'època, clar", comenten. Música que no trobaven amb la facilitat que ara, i un bon disjoquei la buscava, de vegades desplaçant-se a l'estranger, per trobar aquell vinil, aquella cançó que havia escoltat a València... per ser més innovador i aconseguir una còpia de les poques que de vegades hi havia al mercat. "Alguns aconseguiem una còpia pirata, importada, puntera... la música va ser clau, no només el sexe, drogues i rock&roll que molts han volgut destacar per desprestigiar aquell fenòmen", afirma Samper. A més de ser punter, un bon discjoquei havia de tenir coneixements musicals per saber com combinar bé les cançons i saber harmonitzar la sessió en uns temps en què no existia la digitalització. "També és cert que els bons DJ eren gairebé Déus, tal qual, estaven molt ben valorats", comenten. Entre ells, asseguren, hi havia bona relació, molts es coneixien i compartien la passió per la música que defensaven, cadascú a la seua sala.  

Fins que poc a poc va arribar el final, també per diversos factors, comenten Alonso i Samper: "Es van posar restriccions pel que fa als horaris, molts controls, també hi va haver molta criminalització per part dels mitjans de comunicació, sobre l'ús de drogues... quan per exemple a la movida madrilenya això no s'ha destacat tant, ha tingut un tracte més benevolent, i a banda el canvi de generació, que ens vam anar fent grans i els joves, perquè tot és cíclic, van optar per altres estils musicals".

Aquelles sales, algunes ara en runa, altres reconvertides en solars o magatzems, i unes poques supervivents, i aquells disjoqueis, amb els signes del pas de 30 anys per damunt de les seues vides, s’han confabulat per segon any consecutiu per retrobar-se i rememorar aquella ruta ebrenca. Com a resultat, el festival Re-Vive, que tindrà lloc a Amposta este dissabte 19 de novembre. Dotze hores de música ininterrompuda, des de les 18 hores fins a les 06 hores de la matinada, al passeig del canal Marítim, per tornar a sentir peces que van fer ballar tota una generació. Als plats, tant o més emocionats per el públic que no s'ho voldrà perdre, hi haurà Dani Jove (Karibú), Xavi Fornés i Joan Cabanes (D.K.W. Traiguera), Roge (Long Play i Iguana), Sonido DJ Gallo (Long Play), Toño i Pepito (Matèria), Jaume Vidal i Ramonet (Metrònom); Raül Sech (Mina Plataform), Dani Connection (Plató i Desvial), Jordi Caballé i Jordi Cacho (Parròquia), Fonset i Jordi Ruiz (Piràmide- Alcanar), Pepo WB i Coper (Sala Metro), Xavi Granell i Gregòria (The Central i La Lira), Logan (Techno i Lokal) i Gerardo (Terminal).

Dissabte recordaran com feien virgeries fent sonar els vinils. I el públic recordarà algunes de les nits més àlgides de la seua vida sense pensar que aquesta, també ho pot ser.