Preocupació i ensurts per l’expansió del gavià argentat

Cada vegada són més les contalles de veïns que expliquen les malifetes d'esta au, que des de fa un temps cria als terrats de Sant Carles de la Ràpita

Sílvia Berbís
26 d'agost del 2014
Imatge d'un exemplar entre les antenes dels terrats, este estiu.
Imatge d'un exemplar entre les antenes dels terrats, este estiu. | Mireia Salvadó
Imatge d'un exemplar entre les antenes dels terrats, este estiu. Foto: Mireia Salvadó

El gavià argentat de potes grogues està guanyant poder entre la important avifauna del delta de l'Ebre. “Es tracta d'un animal que fa temps que ha canviat de costums i s'ha tornat un depredador”, afirma el director dels serveis territorials de Medi Natural a les Terres de l’Ebre, Pere Vidal. Els seus nous hàbits estan afectant la cria de flamencs, com va explicar el departament d'Agricultura fa uns dies, però també exercixen pressió sobre la població de gavina corsa, una altra de les aus més emblemàtiques i protegides del delta de l’Ebre, i per acabar de buscar-se mala fama, li ha agafat la dèria per instal·lar-se, en l’època de reproducció, als terrats de Sant Carles de la Ràpita, on, per defensar els nius, simula atacs fent vols en picat en direcció als veïns que intenten atançar-s'hi.


Foto: Mireia Salvadó

“No es tracta d'atacs reals, sinó que els simulen, però evidentment aquesta actitud pot ocasionar cert recel”, reconeix el biòleg del Parc Natural, Toni Curcó. Cada vegada són més les contalles de les malifetes que protagonitza el gavià, especialment entre abril i juliol, quan cria a la zona urbana. Per exemple, hi ha qui explica que ataca les caixes de peix de les barques quan els pescadors es despisten una mica mentre tornen a port, o fins i tot furguen entre les bosses d’algun banyista despistat a les platges si detecten que hi ha menjar.

Foto: Mireia Salvadó

A més d’estos hàbits urbans, està ocupant nous espais, com les salines de la Trinitat, l'única zona de reproducció del flamenc a Catalunya, fet que ha 
propiciat enguany que només 533 s’hagen reproduït. I la gavina corsa, que des dels 
anys 80 ha aconseguit constituir a la punta de la Banya la seua principal reserva mundial, està havent de desplaçar la seua zona tradicional de cria per l’acció del gavià i també la de predadors terrestres com la guineu. Amb tot, Curcó apunta que “no és qüestió de demonitzar esta espècie salvatge que és molt adaptable i va ocupant territoris, simplement hem de controlar que l'afectació sobre altres espècies protegides no es dispare”. Per efectuar este control, patrulles del Cos d’Agents Rurals efectuen operacions de caça selectiva dels exemplars que observen més agressius en la punta de la Banya i també en llocs que freqüenten per alimentar-se i on no resulta tan molest per a altres espècies la seua actuació, com a entorn a l'abocador de Mas de Barberans.