Els ossos ‘intrusos’ de Camposines, traslladats al cementeri de la Fatarella

La plaça major de la Fatarella, on es van trobar els ossos. Foto: Cedida

La rocambolesca història d’unes restes òssies del segle XVIII o fins i tot anteriors –segons l’estudi antropològic fet en el seu dia- que van acabar paradoxalment dipositades per la direcció general de Memòria Democràtica al Memorial de les Camposines l’any 2011 sembla haver arribat al final. La direcció general de Memòria i Pau i l'Ajuntament han informat a aguaita.cat que les despulles, localitzades durant unes obres el 2009 a la plaça de la Fatarella, han estat traslladades fa poc més de quinze dies, concretament el 29 de juliol, al cementeri del municipi de la Terra Alta. Després que este diari fes sortir a la llum pública l’inoportú indret on havien fet cap els ossos trobats en una intervenció per arranjar la plaça, s’ha corregit la decisió, que la direcció general assegura que va ser “provisional”, d’enviar les restes a les Camposines sense que res tinguessen a veure amb la batalla de l’Ebre, tal com certificava l’estudi antropològic encarregat. Este fet havia aixecat controvèrsia perquè augurava que l’ossera memorial erigida per dignificar les restes dels soldats caiguts a la batalla de l’Ebre es podia acabar convertir en un dipòsit on hi fan cap restes humanes sense discriminar l’origen i, això encara ara, sense identificar.

Les restes han estat traslladades a un nínxol municipal del cementeri, cinc anys després de la troballa. Foto: Cedida

“Feliçment, aquest cas ja ha arribat al final amb la inhumació de les restes al cementeri, el 29 de juliol passat”, ha assegurat a aguaita.cat el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Miquel Puig. Segons ha afegit, el trasllat s’ha fet “seguint el procediment establert i entregant les despulles a l’Ajuntament, que se n’ha encarregat de dipositar-les en un nínxol de propietat municipal”. Es tracta d’un destí més oportú per a uns ossos que van ser datats en una època bastant indeterminada, que se centrava en els segles XVII o XVIII, encara fins i tot es remuntava a la baixa edat mitjana. En tot cas, Puig ha afirmat que desconeix els motius pels quals la direcció general de Memòria Democràtica els havia dipositat “provisionalment” a les Camposines, tres anys enrere. “No sé quin va ser el raonament, però la meua hipòtesi és que es devia pensar que era un lloc prou digne per estar guardades mentre es determinava el destí final”, ha afirmat Puig.

Però el disgust no s'ha acabat

El disgust que este episodi havia ocasionat entre els familiars dels desapareguts en la batalla de l’Ebre, però, no ha conclòs amb el trasllat de l’intrús. Marc Antoni Malagarriga-Picas, un dels impulsors del banc d’ADN creat per identificar les víctimes de la guerra civil, apunta directament al fons del problema: “Camposines no hauria de servir com a dipòsit de restes sine die sinó com a dipòsit temporal per poder complir una exigència de l’ONU, que passa per la seua identificació”. És per això que, després de la creació del banc d’ADN que ja recull les mostres d’una cinquantena de famílies de desapareguts, reclamen “que estes restes de les Camposines siguen de les primeres d'entrar en el necessari procés de comparatives, fent inicialment les proves d’ADN per compilar dades per comparar”. Si es fa, remarquen, també es podria determinar si el memorial de les víctimes de la batalla de l’Ebre guarda despulles que no corresponen a l’episodi bèl·lic, “perquè no sabem si s’han pogut filtrar més casos com el de la Fatarella”, exposa. “Tenint l’ossera memorial com la tenim ara no fa més que reproduir, en miniatura, el model del Valle de los Caídos”, lamenta.

I encara resta un altre aspecte que no veu tothom tancat respecte al cas dels ossos de la Fatarella. L’associació Lo Riu recorda, en este sentit, que ningú va comunicar la troballa de les restes tal com és legalment preceptiu per poder dur a terme la intervenció arqueològica corresponent. “Volem saber si s’ha donat part al departament de Cultura de la troballa per saber si estem davant d’un cas de delicte arqueològic”, ha afirmat Àlex Sambró, de l'associació Lo Riu. Cal recordar en este sentit que Francisco Serrano, responsable de l’empresa que va trobar les restes òssies durant la remodelació de la plaça major, Es Ferreret Reformes, va denunciar públicament el febrer passat haver rebut l’amenaça de no cobrar, per part del consistori municipal, si es paralitzava l’obra per fer una intervenció arqueològica. L’alcalde actual, Jesús Ruana, es va comprometre a arribar al fons de la qüestió, però de moment, no entra a parlar de la responsabilitat de l’anterior govern municipal. Ruana, que encara no era l'alcalde quan van succeir els fets, afirma que ara no pot respondre ell per una situació que es va donar "per un petit problema entre l'anterior Ajuntament i la persona encarregada de fer les obres a la plaça". Considera que ara ja ha passat el temps: "De fet d'ossos ja se'n va trobar una altra vegada fa molts anys", ha conclòs.

Amb tot, Sambró lamenta i titlla de “manca de respecte” el fet que no s’haja donat resposta, per part de l’Ajuntament, a la carta enviada el març passat per Francesc Xavier Hernández Cardona, catedràtic de la Universitat de Barcelona, oferint el seu equip per dur a terme un estudi antropològic de les restes. Igualment critica la manca d’actuació de la Comissió de Patrimoni de les Terres de l’Ebre, la resposta de la qual, després de comunicar-se-li els fets, va respondre el passat mes de juny que “la distància en el temps, en aquest cas, rebaixa la força d’un posicionament i més enllà d’un lògic desacord i denúncia pública d’un fet execrable (ja passat) res més es pot fer”. La comissió sosté que la circumstància per la qual els fets han passat fa cinc anys ens allunya de la nostra actuació” i recorda que va nàixer amb la “voluntat d’evitar possibles o evidents agressions al patrimoni (...) tot intentant donar tocs d’atenció a les administracions i/o particular titulars a fi d’evitar tot l’evitable”.