1 de 10

Es perd part de la collita de musclos del Delta i mor la cria a causa de les temperatures extremes

El canvi climàtic posa en perill la producció de peix i marisc del Delta, mentre els productors declaren portar anys demanant una solució al govern, que no els escolta

Els musclos de la Badia del Fangar i la cria de musclo han mort per les altes temperatures | Cedida pel col·lectiu de productors de musclos
per Aguaita.cat, Terres de l'Ebre | 11 d'agost de 2022 a les 19:30 |
La calor extrema, provocada pel canvi climàtic, posa en gran perill la producció de musclos, marisc i peix del Delta de l'Ebre. De moment s'ha perdut una gran part de la collita de musclos, i el que és més alarmant per als productors, també s'ha mort la cria. La temperatura de l'aigua que abans arribava a uns 28 i 29 graus màxims, està arribant a 30 graus, disminuint així la concentració d'oxigen a l'aigua, i debilitant el musclo fins a la seua mort. Segons ens explica Miquel Carles, productor de musclos de la Badia del Fangar i expresident de la Federació de Productors de Marisc del Delta, el problema ve des de fa deu anys, quan van començar a augmentar les temperatures provocant l'extinció d'estos mol·luscs a la Badia dels Alfacs, on des de fa una dècada es moren per defecte tots els anys. A la Badia del Fangar de l'Ampolla, fins al moment, no es morien tant, o si morien ho feien a mitjans o finals d'agost, i un percentatge molt petit; la cria mai moria. Però amb les temperatures extremes d'enguany s'han mort ambdues.



Miquel Carles declara que part de la problemàtica té a veure amb la falta de renovació de l'aigua per la gran quantitat d'arena que hi ha a la punta de la Badia dels Alfacs i la del Fangar, i que la solució dependria d'executar una obra que destapés la Badia, ja realitzada en països veïns com Itàlia. Però els productors porten anys reclamant l'obra al govern autonòmic i central, que es mantenen al marge sense fer-hi res. El productor estima que entre la pèrdua de musclos i peix s'han pogut deixar de guanyar 6 o 7 milions d'euros, i recorda que hi ha molts llocs de treball en joc, i que s'acabarà extingint un percentatge molt gran de marisc que hi ha al territori. 

"Això és molt fort perquè no hem pogut vendre la collita que hem perdut i necessitem 1,5 milions d'euros per comprar les cries que necessitem per produir la collita de l'any que ve", explica Miquel Carles. "Als Alfacs ja fa anys que es mor el musclo, però a la Badia del Fangar fins ara no moria. Ara ja es mor la cria, es mor el musclo i es mor tot". Carles ressalta que els efectes col·laterals de la problemàtica no afecten només als musclos, "s'ha de tenir en compte el marisc, que també es mor, però no s'aprecia perquè es queda baix l'arena. Els pescadors professionals es veuen també afectats, perquè en estar l'aigua calenta els peixos se'n van i no n'agarren. I l'atractiu turístic que té per als pescadors esportius, una Badia on ha mort tot això, amb l'aigua plena de meduses, que canvia de color i fa olor... La imatge no és massa positiva, tot és negatiu", conclou el productor ebrenc.


En total el sector calcula que es necessitaran dos milions i mig de kilograms de cria de mol·lusc, exportats de fora el territori, per abastir la collita de l'any vinent. "S'ha d'anar a buscar a llocs que n'hi ha molta, Itàlia, Grècia... És un problema, perquè l'hem de portar de fora, i tot això són gastos, a banda que la cria no és l'autòctona d'aquí, que està més acostumada a aguantar la calor, creix més, més bona, fica més carn... Unes condicions que quan les portes de fora no tenen", exposa Carles.

La falta de renovació de l'aigua
La qüestió de la mort del musclo no és només deguda a les altes temperatures, també a la falta de renovació d'aigua a la Badia dels Alfacs i a la Badia del Fangar. Allí, l'aigua no es renova per culpa de l'arena que es diposita a la punta de la badia, que s'ha allargat uns 2 km. Esta arena obstruïx el pas de l'aigua i frena la seua renovació. Sobren 20 milions de metres cúbics d'arena, que és la que fa falta a la platja de la Marquesa i a la de Riumar. "Tota aquella sorra d'allí baix s'ha desplaçat i tanca la Badia, l'asfixia", explica Miquel Carles, que també afirma que existix una obra que pot incrementar la renovació d'aigua i resoldre el problema, però no se'ls escolta. 

L'obra per destapar la Badia: "Ni fan ni deixen fer"
Els productors fa anys que reclamen a l'administració, concretament al Departament de Pesca de Barcelona una solució que passe per imitar els models i les obres que han servit per tractar casos similars a països veïns, com Itàlia o França. "Fa molts d'anys que reclamem una solució a l'administració, i es passen la vida fent estudis, estudien una cosa, després l'altra... Però no han fet mai res, cosa que als altres països sí. Entre un govern i l'altre no es fiquen mai d'acord, però els que paguen les conseqüències sempre són els mateixos, el sector primari. És que ni fan ni deixen fer, perquè si almenys a natros ens ho deixessin fer, recolliríem diners entre tots i faríem les obres per a destapar la Badia".

El productor ens explica que tot i les altes temperatures a les quals s'està arribant, amb l'obra per la renovació de l'aigua, la sensació canviaria i l'oxigen augmentaria, millorant les condicions generals. D'altra banda, defensen que es tracta d'una obra que no només beneficia als productors de musclos, sinó a tots els treballadors col·lectivament, mariscadors, pescadors i pescadors esportius, ja que al final tot es tracta d'una cadena atròfica, en la qual la falta de marisc pot provocar també la mort del peix. 

I quins són els motius per part de l'administració per no dur a terme l'obra? "Els motius que donen és que s'hauria de fer un estudi del litoral, un de com està l'arena... Un munt d'històries tercermundistes, perquè l'arena és com és, i seguix sent com és, tan sols s'ha desplaçat. Natros el que preguntem és, perquè posen tants problemes, mentre a Itàlia, França i Holanda, els moviments d'arena estan a l'ordre del dia per beneficiar al sector primari i que tot funcione?". Miquel Carles recalca que "estem parlant de molts de llocs de treball, perquè possiblement esta mortalitat que hi ha hagut ara entre musclos, peix i altres, igual ens n'anem a 6 o 7 milions d'euros i no ho pareix. Estos 6 o 7 milions d'euros al sector no es queden, i la gent se n'haurà d'anar a un altre lloc o buscar-se la vida, per un altre costat, la qual cosa debilita i frena l'activitat del sector primari; perquè has de començar de zero, i no tothom està preparat per a una despesa tan gran per comprar la cria. I possiblement al musclo que fem al Delta, el musclo de Catalunya, hi haguen deficiències i en cada viatge se'n faci menys, les collites siguen més curtes i hagui menys quantitat".

"Al marisc del Delta de l'Ebre l'estan deixant morir"
Miquel Carles, que recorda que el de la producció de musclos i la pesca es tracta d'un sector primari totalment sostenible, on no hi ha pesticides, ni tractaments, "aquí només hi ha tres coses: el mateix mar i el riu que fabrica el menjar, i d'este menjar s'alimenten els musclos i les ostres. Així de simple. Una cosa més sostenible que esta no la conec, i per a una cosa que hi ha sostenible la deixaran perdre, perquè al marisc del Delta l'estan deixant morir. I fomentaran temes que no són tan sostenibles com estos". 

Els ajuntaments del territori s'han posicionat al costat del sector dels productors de musclo i dels pescadors, i lluiten també per evitar la regressió del Delta, i fomentar la regeneració de les badies, però no disposen de la potestat per executar l'obra, una potència que correspon al govern central i el govern autonòmic. "L'un per l'altre, la casa sin barrer. Quan no posa l'excusa un la posa el segon, i aquí responsabilitat ningú l'assumeix. I resulta que natros som els afectats, sempre passa el mateix. Les persones que decidixen això fan perdre moltíssims milions d'euros. Quina responsabilitat política tenen? Quina responsabilitat professional tenen? Zero. Al contrari, igual és un psicòpata que li pega per dir que no, sense saber ni el perquè", afirma Carles, que està a favor de què s'exigeixin responsabilitats polítiques i professionals als responsables.



 

 

Participació