El que no sabia, i mira que fa anys que la conec, és que la Júlia també és vegetariana. Bé, això tampoc no és res excepcional en els temps que corren, perquè actualment de vegetarians n'hi ha a punta pala i estan molt de moda el tofu o el seitan. Les condicions en què viuen els animals a les granges d'engreix, les hormones del creixement amb què els alimenten i les crisis alimentàries de les vaques i els pollastres bojos han gestat una allau de nous adeptes al vegetarianisme, els últims temps. I engolir peix també fa una mica de basarda després de veure com de contaminades estan totes les mars d'aquests móns. Així que, per què m'ha de fascinar tant, que la Júlia siga vegetariana? La resposta és senzilla o complicada. No ho sé. El que m'ha captivat és que la Júlia, que ja té més de cinquanta tacos, ha sigut sempre vegetariana, des que va nàixer, i no ha provat ni ganes tampoc un tros de carn en la seua vida. I no ho ha fet perquè, paradoxes de la vida, tenia un tiet iaio anarquista que, abans de la guerra, es va fer vegetarià, i això que la seua família regentava una carnisseria a Tivenys i ell mateix va treballar d'escorxador quan feia la mili. Es deia José Montardit i quan la Guerra Civil va estar al capdavant de la collectiva del poble, fet que li va ocasionar molts problemes després de la Guerra i va estar tancat molt temps a la presó.
Es veu que dins l'anarquisme estaven molt de moda les tesis naturistes i vegetarianes. I que, a més, una senyora de Xerta, que es deia Pepita la Júlia no en té gaires referències més va posar en contacte son tiet amb el metge Nicola Capo, establert a Barcelona i fundador, el 1925, de l'Escola d'Ensenyança Trofològica Naturista Pentalfa. Capo va defensar l'adveniment de la República i la revista Pentalfa que del 1926 al 1937 editava la seua escola, es va declarar antifeixista i va demanar l'ajuda naturista internacional per a la causa de la República. A més, el 1937, el Sanatori Naturista de Pentalfa a Mont-roig s'abastia des d'una finca decomissada per la CNT.
En resum, que no en tenia ni idea, d'aquesta vinculació anarquisme vegetarianisme, i m'ha impactat que més de setanta anys després de la Guerra Civil encara hi hagi una família de les Terres de l'Ebre que es mantinga vegetariana perquè un dels seus avantpassats va ser anarquista. Quantes més en deuen haver, per aquestes vores de riu? Quanta gent més va ser capaç de convèncer, la Pepita de Xerta? Potser l'anarquisme del tiet de la Júlia va quedar tocat per quaranta anys de dictadura i no sé quants de presó, però el rebuig a la proteïna animal ha sobreviscut entre tots els seus familiars més propers generació darrere generació. Els anys de postguerra hi van ajudar, aquells temps devien d'haver molts vegetarians per força, com diu la Júlia. Ella assegura que mai ha sentit la temptació de menjar carn. "No per fanatisme sinó perquè estic bé com estic", assegura. Per a ella, un bon plat de cigrons o llenties és equivalent a un filet de vedella, anarquisme a banda.