Amposta té prop de 700 empreses i comerços en actiu a peu de carrer

El Cens de l’activitat comercial urbana d’Amposta servirà per treballar polítiques per a l’enfortiment comercial de la ciutat

Amposta té actualment 684 activitats en actiu
Amposta té actualment 684 activitats en actiu | Ajuntament d'Amposta
Aguaita.cat
19 de juliol del 2022
Actualitzat a les 11:28h
Prop de 700activitatsempresarials en actiu repartides per tota la ciutat. Esta és una de les dades destacades del Censdel’activitatcomercialurbanad’Amposta, un pla encarregat per l’àreadeComerç de l’Ajuntamentd’Amposta per delimitar l’estructura de l’espaicomercial de la ciutat. La regidoradeComerçiMercatMunicipal a l’Ajuntament, SusannaSancho, explicava que "aquest cens fa una radiografia de l’estat qualitat i quantitatiu dels negocis a peu de carrer, a més d’analitzar la definició i caracterització dels carrers comercials". Una de les dades destacades és que Amposta té actualment 684 activitats en actiu i 231 inactives, unes dades que, segons Sancho, serviran per treballar polítiques per a l’enfortiment comercial: "A partir d’aquí, s’ha redactat un Pla per a l’enfortiment de l’activitat comercial urbana amb la voluntat de treballar sobretot amb els locals buits", seguia la regidora. El Pla per a l’enfortiment de l’activitat comercial urbana marcarà les accions a seguir en els pròxims tres anys.

Així, este cens dels locals comercials de la capital del Montsià detalla que, de les empreses que hi ha en funcionament a peu de carrer, 395 són serveis, 262 corresponen a comerç al detall i la resta són altres activitats. Alhora, destaca que més de la meitat són comerços de compra complementària, des de roba i complements a mobles o joguines. "Són just aquests negocis els que aporten una atracció comercial de potencials compradors d’altres municipis veïns", afegia Sancho. Quant a la restauració, el pla estableix que un 19% dels negocis són bars i restaurants, un percentatge per sota de la mitjana catalana. Aquesta classificació en tipologies comercials i en zones es complementa amb la georeferenciació de cadascun dels establiments utilitzant el sistema de coordenades UTM ETRS 1989 Zona 31N, corresponent a la zona de Catalunya mitjançant el Sistema d’Informació geogràfica (SIG), cosa que permet encreuar informació amb el cadastre i utilitzar-se per a obtenir informació al respecte.

D’altra banda, en la definiciódel’espaicomercialprincipal, hi ha eixos amb una major concentració d’activitats. Els carrers més comercials d’Amposta, el que significa que avui presenten més nombres d’establiments en funcionament, són l’avinguda de la Ràpita, el carrer Barcelona, l’avinguda Catalunya, l’avinguda Josep Tarradellas i l’avinguda Santa Bàrbara. Destaquen també el carrer Sebastià Juan Arbó, l’avinguda Alcalde Palau i el carrer Major.

Posant la mirada en l’entramat comercial d’espais en desús, la regidora de Comerç i Mercat Municipal deia que "el pla ens situa com una ciutat amb cert impuls pel que fa a negocis actius, però continuarem treballant per disminuir el nombre de locals tancats". Sancho reblava que dintre dels negocis no actius, només uns 90 locals estan disponibles per a llogar o comprar. "Són aquests amb els que podem treballar per afavorir polítiques d’implantació de negocis", afegia.

Enfortimentdel’activitatcomercial
 
Partint d’este cens, l’àreadeComerç ha començat a executar el Pla per a l’enfortiment de l’activitat comercial urbana, que ha de marcar les accions des del setembre d'este any finsal2025. Entre les primeres que es duran a terme hi ha una sessió participativa que constarà d’un Afterwork organitzat conjuntament amb AmpostaEmprèn de l’àrea d’Empresa i PAO de l’Ajuntament, on participaran els principals agents vinculats al sector del comerç de la ciutat, i "d’on han de sorgir els àmbits d’actuació per respondre a la mesura 94 del Pla d’Acció Municipal, que correspon a crear una borsa de locals buits per posar-los al mercat per afavorir la continuïtat del paisatge comercial d’Amposta", tancava Susanna Sancho.
 
La redacció del Cens i del Pla d’enfortiment ha suposat una inversió de 14.157 euros, dels quals la meitat s’acolliran a una subvenció.