Puigneró reclama a l'Estat que transferisca els recursos per al Delta de l'Ebre si no actuen en ell

El vicepresident insta el govern espanyol a complir les seues obligacions i ho compara amb Rodalies

per Aguaita.cat, Parlament de Catalunya | 14 de juny de 2022 a les 19:37 |
El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, al centre, i el director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Jesús Fierro, a l'esquerra, compareixent a la Comissió d'estudi sobre la protecció del delta de l'Ebre al Parlament | ACN
El vicepresident i conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha reclamat al govern espanyol que transfereixi a la Generalitat els recursos necessaris per actuar al Delta de l'Ebre "si no són capaços d'actuar". "No podem permetre que l'Estat defugi les seues obligacions, com amb Rodalies", ha assegurat Puigneró davant la Comissió d'estudi sobre la protecció del Delta de l'Ebre al Parlament. Ha reivindicat el pla presentat per la Generalitat per actuar per preservar l'espai natural i ha demanat que totes les administracions treballin en la mateixa línia per evitar els efectes de la regressió i la subsidència. "Si no remem tots en la mateixa direcció en uns quants anys ho lamentarem tots. No ens ho podem permetre", ha conclòs.

Puigneró ha comparegut davant la comissió parlamentària reconeixent, d'entrada, que el seu departament no té pràcticament competències que puguin afectar la protecció del Delta de l'Ebre. Amb tot, ha recordat el "compromís inequívoc" del Govern en la preservació de l'espai i ha volgut posar en valor l'Estratègia Delta presentada fa unes setmanes per la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà.


Davant la magnitud de la tasca prevista, el vicepresident ha precisat que la implicació estatal –tant del Ministeri per la Transició Ecològica, la seua Direcció General de Costes com la CHE- és necessària per poder aconseguir els objectius. Per contra, ha avisat, "si no són capaços d'implicar-se que transfereixen els recursos necessaris i el Govern sabrà fer servir-los amb actuacions calendaritzades per protegir el Delta".

"Volem exercir la nostra sobirania. Estic convençut que el Govern ho posarà com una prioritat. Però l'Estat és qui té la majoria competències i hem de ser exigents. Ens hi juguem molt", ha insistit. En aquest context, ha remarcat la necessitat d'emprendre conjuntament mesures tant a curt, com a mitjà i llarg termini, tal com preveu l'Estratègia Delta, en la línia d'implementar la governança compartida amb administracions i entitats territorials; executar projectes per actuar en contra la subsidència i la regressió; així com la comunicació per explicar què s'està fent i qui.


Per la seua banda, el director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Jesús Fierro, ha apostat per poder incorporar les propostes de la Generalitat al Pla de Protecció del delta de l'Ebre que continua elaborant el govern espanyol. Reclama, però, un compromís a l'hora d'aportar recursos econòmics i el seu manteniment al llarg del temps. "Volem formar part de la solució i aquí sempre ens hi trobareu", ha insistit.

Fierro ha tornat a reclamar al govern espanyol que compleixi l'acord de traspassos de competències i constitueixi la comissió bilateral amb la Generalitat. "Però el resultat sempre ha estat el mateix: el silenci", ha apuntat. Paral·lelament, ha insistit en la necessitat de signar un conveni amb el Ministeri per a la Transició Ecològica per a desenvolupar l'estudi i gestió d'obres, competències de les dues administracions, i executar-les conjuntament. "L'Estatut ens reconeix la competència de tramitar els plans d'ordenació i ús de les platges. En virtut d'això, hem iniciat la redacció del Pla de Protecció i Ordenació del Litoral i tenim el compromís perquè estigui a punt aquesta legislatura", ha afegit. En aquest últim àmbit s'integrarien mesures per recuperar la integritat i morfologia de la costa, l'adaptació al canvi climàtic i la priorització de criteris. Una "finestra d'oportunitat" per disposar d'un "instrument de planificació propi".

Una petita tempesta pot inundar el Delta el 2050

Al marge del vicepresident i el director general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, en la sessió d'aquest dimarts s'han iniciat també les compareixences experts acadèmics que han estudiat amb profunditat els problemes que arrossega el delta de l'Ebre. El primer d'ells ha estat el professor d'Enginyeria Civil i Ambiental de la UPC, Agustín Sánchez Arcilla.

Ha recordat que el Delta "no és sostenible" si no s'ajuda el riu Ebre a mantenir-lo a través d'una regulació adequada. En este sentit, ha apuntat els 100 metres cúbics per segon actuals de cabal ecològic queden lluny dels 400 calculats com a mínim per poder aportar sediments amb garanties.

En este escenari ha dibuixat un futur força negre per a l'espai natural si no s'hi actua i es mantenen les mateixes condicions climàtiques i oceanogràfiques. "Pel 2050, amb una pujada moderada del nivell del mar, amb una petita tempesta de 4,5 metres –altura de les onades-, el Gloria va ser de 8, tot queda sota l'aigua, s'erosiona i s'inunda a la vegada. Preocupant", ha advertit.

L'expert conclou que, per contrarestar-ho, és "més efectiu treballar alineat amb la natura, que en contra", excloent possibles solucions com la construcció de dics al voltant de la costa. Ha apuntat propostes que aprofiten la dinàmica natural com el transport de sorres cap enrere, vegetació per alentir les inundacions, el soterrament de sacs de sorra sense limitar la recuperació natural o la recuperació de sediments dels embassaments de tram final del riu Mesures, en tots els casos, que persegueixin també "descarbonitzar la protecció costanera", evitant sistemes artificials d'aportació amb una empremta de carboni elevada, que siguin més eficients i aplicables a qualsevol lloc del món.

Dubtes sobre el mètode holandès

Sobre la possibilitat d'emprar dragues al Delta per recuperar sorres com a la costa holandesa, l'anomenada "sand engine", Sánchez Arcilla s'ha mostrat escèptic i creu, obertament, que no és la "millor solució". Segons ha precisat, en aquell punt del mar del Nord disposen d'un "onatge reconstructor" –el dels "surfistes", ha precisat- que aquí "no té prou energia". També ha recordat que només funciona bé si disposa "'d'un volum de sorra molt gran". "Per a nosaltres és un bé escàs", ha tancat.

Per últim, el professor de Geografia Física de la Universitat de Lleida, Ramon Batalla, ha recordat que durant les últimes dècades l'acció humana ha "desconnectat" el riu del seu Delta amb la construcció d'infraestructures i únicament es poden aportar sediments a través de la xarxa de regadiu, amb les dificultats que això comporta. Les riuades històriques i aportacions extraordinàries del riu, ha emfasitzat, "ja no existeixen". "Hem domesticat la conca i el riu", ha insistit. També ha posat sobre la taula el paper del canvi dels usos de l'aigua de la conca, amb l'increment exponencial dels regadius. "Això ha canviat el balanç hídric de la conca. L'aigua no desapareix: està a les pomes que mengem a Barcelona i se'n va a l'atmosfera, s'evapora –pels sistemes de regadiu obsolets que encara s'usen-", ha insistit.

Els problemes dels sediments

Pel que fa als sediments, Batalla creu que resultaria més factible estudiar i fer transitar sediments de l'embassament de Riba-roja, que no pas de Mequinensa –acumulats a la cua-. Calcula que existeixen uns 20 milions de tones acumulat i es podrien mobilitzar baixant el nivell del pantà i amb avingudes controlades: estima, però, que la zona pròxima a la presa està neta i l'obertura de els comportes de fons a dures penes n'arrossegaria.

En qualsevol cas, segons els seus càlculs, perquè arribin al Delta un milió de tones anual, se n'haurien de fer arribar nou a Xerta, per distribuir-los a través dels canals. "Això ens dona dos anys d'estoc", ha conclòs, tot recordant els problemes que podria donar la retenció als macròfits o els problemes que generarien els sistemes de regadiu.

 

Participació