12
d'abril
del
2022
Actualitzat
a la
13:36h
L’exposició és una iniciativa de DamiàMontes, el MuseudelaMardel’Ebre i l’AjuntamentdelaRàpita, amb el suport del MuseudelesTerresdel’Ebre.
DamiàMontesMartínez (www.damianmontes.com), artistanascutalaRàpita (1956), domina un ampli ventall de gèneres i tècniques: pintura, gravat, escultura i escenografia.
Llicenciat en Filosofia i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, professor d'Estètica a l'Institut del Teatre de Barcelona i professor de filosofia i art.
Autor de llibres i propostes didàctiques per a l'ensenyament de les arts i la filosofia.
Convidat a diferents taules rodones i conferències per exposar la seva opinió de l'art actual i la importància de l'ensenyament de les arts i la filosofia com a eines per millorar els resultats educatius i la cohesió social.
En la seua trajectòria artística, la seua obra ha anat evolucionant, passant per diverses etapes i centres d’interès: la reivindicació de la natura, la denúncia social, l'experimentació de tècniques i materials, de formes i estructures geomètriques i la celebració de la vida, a través de la indagació en les relacions socials i afectives.
En esta ocasió, l’artista porta al Museu de la Mar de l’Ebre la sèrie escultòrica i pictòrica “ La SirgadelaVida”. Montes utilitza el viatged’Ulisses cap a Ítaca, descrit a l’Odissead’Homer i l’anticcamídesirga paral.lel al riuEbre, com a metàforadelviatge que fem per la vida (anada, lluita i tornada).
Vaixells, guerrers, deus i herois, retornen del passat ara convertits en escultures de ferro i fusta, de petit i gran format, a partir de peces i trossos que l’artista ha recuperat pels camins de les nostres terres. Fragments de portes o d’eines de treball al camp o la mar, abans plens de vida i ara abandonats, als que ha intentat donar una segona vida a través de l’art.
Pintures de gran format, com a banderoles plenes de colors al vent, ens recorden que l’ésser humà és memòria, que construïm un relat que va passa de generació en generació i ens ajuda a saber d’on venim, qui som i cap a on anem. Però compte: el viatge clàssic de l’Ulisses d’Homer es transforma avui en un deambular constant pels mateixos llocs postmoderns (Joyce) i fora d’aquest repetitiu itinerari només existeix «ningú», com deia Samuel Beckett.
Per esta raó, Montes ens planteja en esta exposició la necessitat de reflexionar sobre les migracionsforçades, sobre els nousUlisses que obligats per actualsPolifems es veuen obligats a la invisibilitat , a ser els nous «NINGÚ», de les guerres o de la nostra marMediterrània, que abans de ser frontera és mar comuna.
L’exposició s’inaugura a la sala d’activitats temporals del museu el divendres 22 d’abril a les 19 h. Serà visitable fins al diumenge 3 de juliol, i l’entrada serà gratuïta.
Una exposició que mescla literatura, sentiment i denúncia a través de la mirada intima de l’autor.
DamiàMontesMartínez (www.damianmontes.com), artistanascutalaRàpita (1956), domina un ampli ventall de gèneres i tècniques: pintura, gravat, escultura i escenografia.
Llicenciat en Filosofia i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, professor d'Estètica a l'Institut del Teatre de Barcelona i professor de filosofia i art.
Autor de llibres i propostes didàctiques per a l'ensenyament de les arts i la filosofia.
Convidat a diferents taules rodones i conferències per exposar la seva opinió de l'art actual i la importància de l'ensenyament de les arts i la filosofia com a eines per millorar els resultats educatius i la cohesió social.
En la seua trajectòria artística, la seua obra ha anat evolucionant, passant per diverses etapes i centres d’interès: la reivindicació de la natura, la denúncia social, l'experimentació de tècniques i materials, de formes i estructures geomètriques i la celebració de la vida, a través de la indagació en les relacions socials i afectives.
En esta ocasió, l’artista porta al Museu de la Mar de l’Ebre la sèrie escultòrica i pictòrica “ La SirgadelaVida”. Montes utilitza el viatged’Ulisses cap a Ítaca, descrit a l’Odissead’Homer i l’anticcamídesirga paral.lel al riuEbre, com a metàforadelviatge que fem per la vida (anada, lluita i tornada).
Vaixells, guerrers, deus i herois, retornen del passat ara convertits en escultures de ferro i fusta, de petit i gran format, a partir de peces i trossos que l’artista ha recuperat pels camins de les nostres terres. Fragments de portes o d’eines de treball al camp o la mar, abans plens de vida i ara abandonats, als que ha intentat donar una segona vida a través de l’art.
Pintures de gran format, com a banderoles plenes de colors al vent, ens recorden que l’ésser humà és memòria, que construïm un relat que va passa de generació en generació i ens ajuda a saber d’on venim, qui som i cap a on anem. Però compte: el viatge clàssic de l’Ulisses d’Homer es transforma avui en un deambular constant pels mateixos llocs postmoderns (Joyce) i fora d’aquest repetitiu itinerari només existeix «ningú», com deia Samuel Beckett.
Per esta raó, Montes ens planteja en esta exposició la necessitat de reflexionar sobre les migracionsforçades, sobre els nousUlisses que obligats per actualsPolifems es veuen obligats a la invisibilitat , a ser els nous «NINGÚ», de les guerres o de la nostra marMediterrània, que abans de ser frontera és mar comuna.
L’exposició s’inaugura a la sala d’activitats temporals del museu el divendres 22 d’abril a les 19 h. Serà visitable fins al diumenge 3 de juliol, i l’entrada serà gratuïta.
Una exposició que mescla literatura, sentiment i denúncia a través de la mirada intima de l’autor.