08
de juliol
del
2014
La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia intenta “tindre més força a l’hora d’exigir responsabilitats i demanar que els ciutadans no haguéssem d’acabar pagant de la nostra butxaca els 1.700 milions d’euros” que costen les instal·lacions del Castor. Amb este objectiu, l’entitat demana l’adhesió ciutadana presentant signatures a les diverses queixes que ha presentat davant el Síndic de Greugues de Catalunya. La campanya de recollida de signattures es farà durant tot l'estiu, fins al setembre.
Entre les queixes, esmenta que “el projecte s’ha fragmentat en trams per dificultar la seva oposició per part de la ciutadania i evitar l’avaluació ambiental del tram de connexió de les instal·lacions. Això ha permès a les administracions 'estalviar-se' les avaluacions que requeririen l'obertura d'un nou període d'al·legacions”. També exposa que “s’han pogut vulnerar competències de la Generalitat de Catalunya perquè mitjançant una ‘correcció d’errors’ es van modificar les coordenades marines del projecte Castor, part de les quals es trobaven en aigües de Catalunya, sense donar audiència prèvia a la Comunitat Autònoma, com a part interessada en el procediment”. Una altra de les queixes fa referència a que “l’administració estatal no va exigir a l’empresa els estudis sismològics necessaris davant el risc de terratrèmols, tot i l’informe emès per l’Observatori de l’Ebre de 2005, i els advertiments fets per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia”.
No és tot, també apunta que es va modificar el traçat del gasoducte sense haver sotmès la nova ubicació a estudi d’impacte ambiental, tot i que afectava el tram final de desembocadura del riu Sénia. Un altre motiu de queixa és que la documentació presentada per l'empresa es troba parcialment redactada en llengua anglesa, així com que l’administració estatal (Ministeri d’Indústria, Ministeri de Medi Ambient) s’ha negat a reconèixer la Plataforma com a part interessada en el procediment, tot i les reiterades peticions de participació pública, consulta i al·legacions presentades.
La Plataforma també recorda al Síndic que l’article 14 del Reial Decret pel qual s’atorgava a ESCAL UGS la concessió d’explotació de l’activitat, “protegix els interessos econòmics particulars de l’empresa promotora, i atempta greument contra l’interès general”.
Finalment, recrimina que “l’empresa no ha dut a terme, ni s’ha exigit per part de l’administració, l’adopció de les mesures de reparació dels danys mediambientals causats per aquesta activitat econòmica, amb el cost de recuperació dels hàbitats afectats (planta terrestre), ni de cap mesura compensatòria d’acord amb la llei de responsabilitat mediambiental”.
“No ens podem quedar passius, perquè no hem de pagar tots una cosa que han fet malament uns quants”, conclou la Plataforma del Sénia.
Entre les queixes, esmenta que “el projecte s’ha fragmentat en trams per dificultar la seva oposició per part de la ciutadania i evitar l’avaluació ambiental del tram de connexió de les instal·lacions. Això ha permès a les administracions 'estalviar-se' les avaluacions que requeririen l'obertura d'un nou període d'al·legacions”. També exposa que “s’han pogut vulnerar competències de la Generalitat de Catalunya perquè mitjançant una ‘correcció d’errors’ es van modificar les coordenades marines del projecte Castor, part de les quals es trobaven en aigües de Catalunya, sense donar audiència prèvia a la Comunitat Autònoma, com a part interessada en el procediment”. Una altra de les queixes fa referència a que “l’administració estatal no va exigir a l’empresa els estudis sismològics necessaris davant el risc de terratrèmols, tot i l’informe emès per l’Observatori de l’Ebre de 2005, i els advertiments fets per la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia”.
No és tot, també apunta que es va modificar el traçat del gasoducte sense haver sotmès la nova ubicació a estudi d’impacte ambiental, tot i que afectava el tram final de desembocadura del riu Sénia. Un altre motiu de queixa és que la documentació presentada per l'empresa es troba parcialment redactada en llengua anglesa, així com que l’administració estatal (Ministeri d’Indústria, Ministeri de Medi Ambient) s’ha negat a reconèixer la Plataforma com a part interessada en el procediment, tot i les reiterades peticions de participació pública, consulta i al·legacions presentades.
La Plataforma també recorda al Síndic que l’article 14 del Reial Decret pel qual s’atorgava a ESCAL UGS la concessió d’explotació de l’activitat, “protegix els interessos econòmics particulars de l’empresa promotora, i atempta greument contra l’interès general”.
Finalment, recrimina que “l’empresa no ha dut a terme, ni s’ha exigit per part de l’administració, l’adopció de les mesures de reparació dels danys mediambientals causats per aquesta activitat econòmica, amb el cost de recuperació dels hàbitats afectats (planta terrestre), ni de cap mesura compensatòria d’acord amb la llei de responsabilitat mediambiental”.
“No ens podem quedar passius, perquè no hem de pagar tots una cosa que han fet malament uns quants”, conclou la Plataforma del Sénia.