14
de gener
del
2022
Actualitzat
a les
16:27h
L'AgrupaciódePenyesiComissionsTaurinesdelesTerresdel'Ebre vol divulgar i promoure la festadelsbous a les escoles iinstitutsdelterritori. L'entitat ha elaborat un projecte que ha remés a tots els centres escolars i també als serveisterritorialsd'Educació perquè valoren la proposta. La iniciativa pretén desmuntar el que consideren "falsedats i mentides" sobre el món dels correbous i les ramaderies de bous braus. Ofereixen fer xerrades, tallers o adaptar-se a les activitatslectives i extraescolarsdelscentres i explicar l'impactesocioeconòmic de les festesambbous alsmunicipisebrencs. L'entitat també anirà al Parlament i les administracions superiors perquè, si es torna a legislar, totes les parts tinguen veu.
La nova junta directiva de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre ha posat en marxa un projecte per fer explicar a les escoles i instituts "la història, tradició i la cultura que les festes amb bous representen als pobles i ciutats" del territori. El projecte, afirmen, naix del compromís d'invertir recursos econòmics en la difusió de la tradició i sobretot rebatre "boles, mentides, mites i falsedats" que escampen les agrupacions animalistes. "Volem canviar aquesta perspectiva i contar des de dins, amb la gent que ho viu, què és i què representa socialment i econòmicament per als nostres municipis", ha dit el portaveu de l'Agrupació, AdolfoLleixà.
El projecte s'ha remès per correu electrònic als centresescolars i al Departamentd'Educació. S'ofereixen a anar als centres a parlar de la festa i també com funcionen les ramaderies dels bous braus. "Ara que hi ha tanta polèmica amb la ramaderia, extensiva o industrial, que vegin com viu el bou brau a les nostres terres i com, al costat d'altres animals de la cadena alimentària, és un privilegiat", ha apuntat Lleixà.
"La perspectiva i la mentalitat enganyosa" sobre què són els correbous i quina és l'activitat que es genera al seu voltant, també es vol explicar a les administracions superiors, sobretot al Parlament. A principis del 2020, nouentitatsanimalistesvancrearlaplataforma 'ProuCorrebous' per demanar que la proposta de resolució, que va aprovar la Cambra catalana per prohibir la festa dels bous, es converteixi en una llei que les faci desaparèixer. Sustentaven la petició en una enquesta promoguda per la plataforma on un 75% de la població donava suport a prohibir els correbous.
Com ha defensat Adolfo Lleixà, la nova junta directiva de l'Agrupació vol donar visibilitat al seu treball, ser transparents, i que "se'ls miri amb uns altres ulls" fora del territori, perquè a l'Ebre tenen el suport d'ajuntaments i administracions locals. "Tota aquella gent que té l'opció d'emetre un vot per acabar legislant cap a un costat o un altre, que al moment de prémer el botó, siguin conscients què estan votant i no només es basin en allò que una de les parts interessades vol. Que es donin les mateixes oportunitats a les dues parts per igual", ha reclamat.
L'Agrupació confia que latemporadataurina d'enguany, que hauria d'arrencar a Aldover perSantJordi, pugui celebrar-se com es feia abans de la pandèmia. L'any passat, els municipis han pogut celebrar només bous a la plaça, en estructures portàtils o amb carretes, però amb entrades i aforaments limitats, tant a la plaça com a les graderies. L'afició va respondre i per a les Penyes i Comissions és un indicatiu que la salut de la tradició "és bona".
Lleixà ha recordat que tot i les limitacions, les places es van omplir als pobles el passat estiu - a Amposta es van reunir 1.700 persones i a l'Ampolla un miler– i que molta gent es va quedar fora per la limitació del 70% de la capacitat. "No hi ha cap acte ludicocultural que, pagant, pugui omplir amb 1.700 persones cada tarda, sobretot tenint en compte la demografia de les Terres de l'Ebre", ha subratllat. "El futur de la tradició, per afició, hi és. N'hi ha moltíssima i estem molt tranquils", ha afegit.
La nova junta directiva de l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre ha posat en marxa un projecte per fer explicar a les escoles i instituts "la història, tradició i la cultura que les festes amb bous representen als pobles i ciutats" del territori. El projecte, afirmen, naix del compromís d'invertir recursos econòmics en la difusió de la tradició i sobretot rebatre "boles, mentides, mites i falsedats" que escampen les agrupacions animalistes. "Volem canviar aquesta perspectiva i contar des de dins, amb la gent que ho viu, què és i què representa socialment i econòmicament per als nostres municipis", ha dit el portaveu de l'Agrupació, AdolfoLleixà.
El projecte s'ha remès per correu electrònic als centresescolars i al Departamentd'Educació. S'ofereixen a anar als centres a parlar de la festa i també com funcionen les ramaderies dels bous braus. "Ara que hi ha tanta polèmica amb la ramaderia, extensiva o industrial, que vegin com viu el bou brau a les nostres terres i com, al costat d'altres animals de la cadena alimentària, és un privilegiat", ha apuntat Lleixà.
"La perspectiva i la mentalitat enganyosa" sobre què són els correbous i quina és l'activitat que es genera al seu voltant, també es vol explicar a les administracions superiors, sobretot al Parlament. A principis del 2020, nouentitatsanimalistesvancrearlaplataforma 'ProuCorrebous' per demanar que la proposta de resolució, que va aprovar la Cambra catalana per prohibir la festa dels bous, es converteixi en una llei que les faci desaparèixer. Sustentaven la petició en una enquesta promoguda per la plataforma on un 75% de la població donava suport a prohibir els correbous.
Com ha defensat Adolfo Lleixà, la nova junta directiva de l'Agrupació vol donar visibilitat al seu treball, ser transparents, i que "se'ls miri amb uns altres ulls" fora del territori, perquè a l'Ebre tenen el suport d'ajuntaments i administracions locals. "Tota aquella gent que té l'opció d'emetre un vot per acabar legislant cap a un costat o un altre, que al moment de prémer el botó, siguin conscients què estan votant i no només es basin en allò que una de les parts interessades vol. Que es donin les mateixes oportunitats a les dues parts per igual", ha reclamat.
L'Agrupació confia que latemporadataurina d'enguany, que hauria d'arrencar a Aldover perSantJordi, pugui celebrar-se com es feia abans de la pandèmia. L'any passat, els municipis han pogut celebrar només bous a la plaça, en estructures portàtils o amb carretes, però amb entrades i aforaments limitats, tant a la plaça com a les graderies. L'afició va respondre i per a les Penyes i Comissions és un indicatiu que la salut de la tradició "és bona".
Lleixà ha recordat que tot i les limitacions, les places es van omplir als pobles el passat estiu - a Amposta es van reunir 1.700 persones i a l'Ampolla un miler– i que molta gent es va quedar fora per la limitació del 70% de la capacitat. "No hi ha cap acte ludicocultural que, pagant, pugui omplir amb 1.700 persones cada tarda, sobretot tenint en compte la demografia de les Terres de l'Ebre", ha subratllat. "El futur de la tradició, per afició, hi és. N'hi ha moltíssima i estem molt tranquils", ha afegit.