02
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
17:49h
Dos dies després que es fes pública la sentència absolutòria contra els exdirectius del projecte Castor, el Tribunal Suprem ha tancat la porta definitivament a una hipotètica reobertura de les instal·lacions i ha avalat el desmantellament anunciat pel govern espanyol. Ho ha fet desestimant el contenciós administratiu de la promotora Escal UGS en contra de l'acord del govern espanyol del 31 d'octubre de 2019 que posava fi a la hibernació i acordava el desmantellament, segellament i abonament definitiu dels pous. Amb el recurs, pretenia que es reconegués que el magatzem de gas submarí podia "funcionar adequadament" i recuperar un aval. L'alt tribunal recorda que l'empresa ja no té cap "dret" o "interès legítim" sobre les instal·lacions.
La possibilitat de tornar a injectar gas al magatzem de gas submarí Castor, una idea que els responsables de l'exconcessionària havien alimentat també durant el judici de fa un mes sobre els terratrèmols i del qual van quedar finalment absolts, ha quedat definitivament descartada. Esta possibilitat preocupava ajuntaments i veïns de les Terres del Sénia, que fa vuit anys van patir una onada de més d'un miler de terratrèmols que, finalment, no ha trobat responsables entre els exdirectius de l'empresa que va planificar el projecte i hi va intentar injectar gas.
Escal UGS, l'antiga promotora del projecte que controla l'ACS de Florentino Pérez, i que des de fa dos anys es troba en concurs de creditors, va presentar recurs en contra de la decisió aprovada pel Consell de Ministres d'abandonar la hibernació de les instal·lacions i desmantellar-les definitivament. Un procés que, malgrat tot, ha seguit un ritme molt més lent del que sol ser habitual en este tipus d'operacions, amb els segells provisionals dels pous caducats des de fa gairebé quatre anys.
Davant de l'ofensiva judicial d'Escal UGS, tant el govern espanyol com la codemandada Enagás, companyia a la qual se li va encarregar la hibernació i manteniment de les instal·lacions des de finals de 2014 amb la renúncia de l'exconcessionària, van demanar que es reafirmés la legalitat de l'acord i es reconegués que Escal UGS no tenia legitimitat per qüestionar-lo. Després de retornar la concessió, el govern espanyol va acabar indemnitzant l'empresa amb 1.350 milions d'euros i va assumir la titularitat de les instal·lacions.
Voluntat de reobrir
La sentència, datada el 17 de de novembre passat, just dos dies després de la finalització de la vista oral a l'Audiència de Castelló, assumix precisament estos arguments i rebutja les intencions de l'exconcessionària. La societat controlada per Florentino Pérez demanava que es revoqués l'acord de desmantellament perquè, considerava, que la capacitat d'injeccions dels magatzems de gas era suficient per garantir les obligacions de reserves davant una suposada demanda creixent d'este hidrocarbur. També qüestionaven que l'acord de desmantellament no va ser sotmès a informació pública i no es va donar audiència a l'exconcessionària, que s'atribuïa uns suposats drets econòmics, dins de les liquidacions del dèficit tarifari del sistema gasista, com a antiga titular del magatzem.
El Suprem considera que l'empresa no pot adduir la condició d'interessada pel fet d'haver estat anteriorment reconeguda dins d'este sistema. També recorre a la seua pròpia jurisprudència per remarcar que l'acte administratiu impugnat "no ha produït una lesió dels seus drets ni interessos legítims". En este sentit, apunta que l'acord governamental per al desmantellament no preveu cap disposició retributiva per a l'anterior concessionari i que només afecten a l'actual administrador de les instal·lacions, que és Enagás. "Els drets retributius de l'antiga concessionària no es veuen afectats ni directa ni indirectament pel citat acord", subratlla la sentència.
Recuperar l'aval
Seguint este mateix fil, els magistratstambé qüestionen el plantejament adduït per l'empresa, segons el qual l'interès a impugnar l'acord perquè li permetria acreditar que van desenvolupar les seues accions com a concessionària "amb la més absoluta correcció", per poder recuperar l'aval que havia presentat –la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència li va reclamar el retorn de prop de 200 milions d'euros cobrats a càrrec del sistema gasista arran la sentència d'inconstitucionalitat del mecanisme de pagament establerts pel decret de 2014 del govern del PP-.
Tampoc entren a valorar aspectes tècnics, tal i com demanava l'empresa, en la línia de "demostrar que el magatzem subterrani Castor podria funcionar adequadament". En este sentit, Escal UGS seguix qüestionant l'informe del MIT que va determinar –com ja havia fet l'IGME i l'IGN anteriorment- la correlació entre injeccions de gas i terratrèmols i que no existia un marge de seguretat per efectuar les operacions d'injecció.
La possibilitat de tornar a injectar gas al magatzem de gas submarí Castor, una idea que els responsables de l'exconcessionària havien alimentat també durant el judici de fa un mes sobre els terratrèmols i del qual van quedar finalment absolts, ha quedat definitivament descartada. Esta possibilitat preocupava ajuntaments i veïns de les Terres del Sénia, que fa vuit anys van patir una onada de més d'un miler de terratrèmols que, finalment, no ha trobat responsables entre els exdirectius de l'empresa que va planificar el projecte i hi va intentar injectar gas.
Escal UGS, l'antiga promotora del projecte que controla l'ACS de Florentino Pérez, i que des de fa dos anys es troba en concurs de creditors, va presentar recurs en contra de la decisió aprovada pel Consell de Ministres d'abandonar la hibernació de les instal·lacions i desmantellar-les definitivament. Un procés que, malgrat tot, ha seguit un ritme molt més lent del que sol ser habitual en este tipus d'operacions, amb els segells provisionals dels pous caducats des de fa gairebé quatre anys.
Davant de l'ofensiva judicial d'Escal UGS, tant el govern espanyol com la codemandada Enagás, companyia a la qual se li va encarregar la hibernació i manteniment de les instal·lacions des de finals de 2014 amb la renúncia de l'exconcessionària, van demanar que es reafirmés la legalitat de l'acord i es reconegués que Escal UGS no tenia legitimitat per qüestionar-lo. Després de retornar la concessió, el govern espanyol va acabar indemnitzant l'empresa amb 1.350 milions d'euros i va assumir la titularitat de les instal·lacions.
Voluntat de reobrir
La sentència, datada el 17 de de novembre passat, just dos dies després de la finalització de la vista oral a l'Audiència de Castelló, assumix precisament estos arguments i rebutja les intencions de l'exconcessionària. La societat controlada per Florentino Pérez demanava que es revoqués l'acord de desmantellament perquè, considerava, que la capacitat d'injeccions dels magatzems de gas era suficient per garantir les obligacions de reserves davant una suposada demanda creixent d'este hidrocarbur. També qüestionaven que l'acord de desmantellament no va ser sotmès a informació pública i no es va donar audiència a l'exconcessionària, que s'atribuïa uns suposats drets econòmics, dins de les liquidacions del dèficit tarifari del sistema gasista, com a antiga titular del magatzem.
El Suprem considera que l'empresa no pot adduir la condició d'interessada pel fet d'haver estat anteriorment reconeguda dins d'este sistema. També recorre a la seua pròpia jurisprudència per remarcar que l'acte administratiu impugnat "no ha produït una lesió dels seus drets ni interessos legítims". En este sentit, apunta que l'acord governamental per al desmantellament no preveu cap disposició retributiva per a l'anterior concessionari i que només afecten a l'actual administrador de les instal·lacions, que és Enagás. "Els drets retributius de l'antiga concessionària no es veuen afectats ni directa ni indirectament pel citat acord", subratlla la sentència.
Recuperar l'aval
Seguint este mateix fil, els magistratstambé qüestionen el plantejament adduït per l'empresa, segons el qual l'interès a impugnar l'acord perquè li permetria acreditar que van desenvolupar les seues accions com a concessionària "amb la més absoluta correcció", per poder recuperar l'aval que havia presentat –la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència li va reclamar el retorn de prop de 200 milions d'euros cobrats a càrrec del sistema gasista arran la sentència d'inconstitucionalitat del mecanisme de pagament establerts pel decret de 2014 del govern del PP-.
Tampoc entren a valorar aspectes tècnics, tal i com demanava l'empresa, en la línia de "demostrar que el magatzem subterrani Castor podria funcionar adequadament". En este sentit, Escal UGS seguix qüestionant l'informe del MIT que va determinar –com ja havia fet l'IGME i l'IGN anteriorment- la correlació entre injeccions de gas i terratrèmols i que no existia un marge de seguretat per efectuar les operacions d'injecció.