10
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
11
de novembre
a la
13:10h
El riu Ebre ha comptat històricament amb la presència d'espècies de peixos migratoris com l'esturió europeu, la saboga, la llamprea i l'anguila. Estos peixos, que migren d'aigües salades a dolces, han vist, però, afectades les seues poblacions fins al punt que es troben extingides o prop de desaparèixer.
A través del seu projecte Life Migratoebre, l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) treballa des del 2014, amb algunes institucions científiques del territori, per recuperar poblacions estables d'estes espècies. Un projecte cofinançat per la Comissió Europea que, a dia d'avui, ha esdevingut buc insígnia de l'IDECE: "Migratoebre és un repte que hem de saber aprofitar. Ens situa al món dins d’un projecte Life+ amb un pressupost al voltant d'1,2 milions d'euros, dels quals l'IDECE aporta el 50%", recalca Xavier Pallarès, director de l'ens.
Segons Marc Ordeix, coordinador del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) i responsable, a més, del Life Migratoebre, "el projecte se centra principalment en la recuperació de la llamprea, l'anguila, la saboga i l'esturió europeu, però promou accions beneficioses per a totes les espècies autòctones de peix, que també afavoreixen altres grups, com les nàiades o musclos de riu i mamífers com la llúdriga, que així milloren la seua capacitat de dispersió i, per tant, de supervivència".
Durant els darrers anys el Migratoebre també ha ajudat a millorar significativament la connectivitat ecològica al tram final de l'Ebre i també ha implicat la societat en el projecte. Això s’ha traduït en la construcció d'una rampa per a peixos a l'assut d'Ascó, la instal·lació de càmeres subaquàtiques a la resclosa de navegació de Xerta, la realització de campanyes de conscienciació i participació ciutadana, estudis, i haver portat el 5 de març de 2019 quatre esturions europeus mascles joves.
L'impacte de les preses
Però com van desaparèixer del riu Ebre les espècies que ara l'IDECE a través de Migratoebre està intentant recuperar? La història, que es remunta dècades i fins i tot segles enrere, la coneix a fons Ordeix i ho explica en estos termes: "Quan al segle XV es va recréixer l'assut de Xerta, es va causar un problema greu en la dispersió d'estes espècies riu amunt i restringint la seua àrea de reproducció a aproximadament només un quilòmetre per davall de l'assut. A partir de llavors, juntament amb altres espècies, com la saboga, que hi quedaven bloquejades intentant nedar diu amunt, se'n van capturar grans quantitats".
A partir de 1965 ja no es va capturar cap esturió adult. Els darrers exemplars, joves, es van pescar la dècada de 1970. L'esturió europeu pràcticament a la mateixa dècada va desaparèixer del riu Guadalquivir i del Roine. Actualment, només sobreviu a la Garona i enlloc més del món, en un nombre molt reduït, encara en risc d'extinció.
Quatre accions clau
Com podrien tornar a les aigües de l'Ebre estes espècies? El pla de recuperació del Life Migratioebre consta de 4 accions clau:
En primer lloc, una extensa campanya de conscienciació i participació ciutadana centrada en "la necessitat de millorar el poblament de peixos al tram final de l'Ebre, especialment de les espècies que necessiten fer grans migracions", com són la llamprea, l'anguila, la saboga i l'esturió europeu, detalla Ordeix. També s'ha dut a terme una exposició permanent, en col·laboració amb el Museu de les Terres de l'Ebre, l'edició d'un catàleg i l'execució d'una campanya de sensibilització ambiental, amb la col·laboració del Grup de Natura Freixe de Flix, així com la difusió del projecte per mitjà d'activitats multitudinàries, com la piraguada de l'Ebre, i activitats de voluntariat, entre altres.
Un altre dels pilars ha estat l'elaboració d'estudis que han abordat l'estat ecològic del riu i els poblaments de peixos, la disponibilitat d'ambients per reproduir-se o créixer les espècies objecte del projecte, i el marcatge de peixos per conèixer la seua mobilitat actual i preveure quina pot ser la seua futura distribució entre Flix i la mar Mediterrània, incloent-hi les goles i els estanys del Delta de l'Ebre. Així, s’han marcat 2.000 peixos amb xips (PIT tags) i 150 peixos amb emissors d’ultrassons, per a ser detectats en 47 estacions subaquàtiques de control del seu pas establertes al llarg de 52 km de riu i llacunes del delta de l’Ebre.
La tercera acció va ser la construcció d’una rampa per a peixos a l’assut d’Ascó, que serveix per captar aigua per a la refrigeració de les centrals nuclears Ascó 1 i Ascó 2 i permet salvar obstacles als peixos migratoris. Inclou una antena de lectura de xips (PIT tags), per detectar-hi el pas de peixos marcats. Aquesta obra va costar 93.000,00 €.
D'altra banda, es van instal·lar sis càmeres a les comportes de la resclosa de Xerta, que haurien de permetre fer-hi una avaluació regular del pas de peixos per mitjà d'un comptatge visual. "Les rescloses de navegació poden servir també per al pas dels peixos si s'allarguen lleugerament els temps d'obertura i tancament de les comportes", explica el responsable del Migratioebre.
Per últim, el 5 de març de 2019, es van traslladar 4 exemplars d’esturions europeus mascles joves des de l‘Estació Experimental de l’IRSTEA (actualment, CEMAGREF) a Saint Seurin-sur-l’Isle (França) fins al Centre d’aqüicultura de l’IRTA a la Ràpita, cedits pel Govern de la República Francesa mitjançant un conveni. Això ha servit per incidir en els objectius de sensibilització ambiental i, alhora, per avaluar de manera preliminar l’adaptació d’esta espècie al delta de l’Ebre. Avui dia estan creixent i s’estan desenvolupant correctament.
L'esturió, cada cop més a prop
En el futur immediat Migratioebre passa per dos accions clau. El 2022 s’hi preveu construir una nova rampa per a peixos a l'assut de Xerta, que ampliarà i millorarà una rampa preexistent, ineficaç, feta fa uns anys per Acuamed. La seua presència no afectarà el repartiment actual dels concessionaris de cabals del riu Ebre a l’assut de Xerta-Tivenys, la rampa per a peixos només emprarà part del cabal ambiental que vessa actualment per damunt de l’assut. Dels 15 metres cúbics per segon del cabal ambiental, la nova rampa en farà servir uns 7,9. El pressupost de l'obra volta els 900.000,00€.
Entre l’hivern del 2022 i la primavera del 2023 arribarà un dels moments culminants del projecte, l’alliberament de 50 a 150 esturions juvenils al tram final de l’Ebre, “si, com és previsible, els exemplars de l’Estació Experimental de Saint Seurin-sur-l'Isle tenen èxit reproductiu”, especificar Marc Ordeix. Estos exemplars es seguiran per sistemes de telemetria ultrassònica durant, com a mínim, un any.
Podrien adaptar-se, en les condicions actuals, a l'Ebre estos esturions? "L’aigua del tram final de l’Ebre porta aigua de bona qualitat. Tot i un cert excés d’adobs, el riu té un bon estat ecològic, molt superior al de la majoria de grans rius europeus. A més, tot i l’escalfament global del conjunt del planeta, els grans embassaments de la conca de l’Ebre redueixen de mitjana un parell de graus la temperatura que hauria de tenir l’aigua, i això sembla que pot afavorir la pervivència dels esturions a l’Ebre en un futur", explica Marc Ordeix.
A través del seu projecte Life Migratoebre, l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (IDECE) treballa des del 2014, amb algunes institucions científiques del territori, per recuperar poblacions estables d'estes espècies. Un projecte cofinançat per la Comissió Europea que, a dia d'avui, ha esdevingut buc insígnia de l'IDECE: "Migratoebre és un repte que hem de saber aprofitar. Ens situa al món dins d’un projecte Life+ amb un pressupost al voltant d'1,2 milions d'euros, dels quals l'IDECE aporta el 50%", recalca Xavier Pallarès, director de l'ens.
Segons Marc Ordeix, coordinador del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) i responsable, a més, del Life Migratoebre, "el projecte se centra principalment en la recuperació de la llamprea, l'anguila, la saboga i l'esturió europeu, però promou accions beneficioses per a totes les espècies autòctones de peix, que també afavoreixen altres grups, com les nàiades o musclos de riu i mamífers com la llúdriga, que així milloren la seua capacitat de dispersió i, per tant, de supervivència".
Durant els darrers anys el Migratoebre també ha ajudat a millorar significativament la connectivitat ecològica al tram final de l'Ebre i també ha implicat la societat en el projecte. Això s’ha traduït en la construcció d'una rampa per a peixos a l'assut d'Ascó, la instal·lació de càmeres subaquàtiques a la resclosa de navegació de Xerta, la realització de campanyes de conscienciació i participació ciutadana, estudis, i haver portat el 5 de març de 2019 quatre esturions europeus mascles joves.
L'impacte de les preses
Però com van desaparèixer del riu Ebre les espècies que ara l'IDECE a través de Migratoebre està intentant recuperar? La història, que es remunta dècades i fins i tot segles enrere, la coneix a fons Ordeix i ho explica en estos termes: "Quan al segle XV es va recréixer l'assut de Xerta, es va causar un problema greu en la dispersió d'estes espècies riu amunt i restringint la seua àrea de reproducció a aproximadament només un quilòmetre per davall de l'assut. A partir de llavors, juntament amb altres espècies, com la saboga, que hi quedaven bloquejades intentant nedar diu amunt, se'n van capturar grans quantitats".
Imatges del centre MIGADO, a St Seurin-sur l'Isle (França) des d'on es van traslladar 4 esturions. Foto: Cedida
A partir de 1965 ja no es va capturar cap esturió adult. Els darrers exemplars, joves, es van pescar la dècada de 1970. L'esturió europeu pràcticament a la mateixa dècada va desaparèixer del riu Guadalquivir i del Roine. Actualment, només sobreviu a la Garona i enlloc més del món, en un nombre molt reduït, encara en risc d'extinció.
Quatre accions clau
Com podrien tornar a les aigües de l'Ebre estes espècies? El pla de recuperació del Life Migratioebre consta de 4 accions clau:
En primer lloc, una extensa campanya de conscienciació i participació ciutadana centrada en "la necessitat de millorar el poblament de peixos al tram final de l'Ebre, especialment de les espècies que necessiten fer grans migracions", com són la llamprea, l'anguila, la saboga i l'esturió europeu, detalla Ordeix. També s'ha dut a terme una exposició permanent, en col·laboració amb el Museu de les Terres de l'Ebre, l'edició d'un catàleg i l'execució d'una campanya de sensibilització ambiental, amb la col·laboració del Grup de Natura Freixe de Flix, així com la difusió del projecte per mitjà d'activitats multitudinàries, com la piraguada de l'Ebre, i activitats de voluntariat, entre altres.
Un altre dels pilars ha estat l'elaboració d'estudis que han abordat l'estat ecològic del riu i els poblaments de peixos, la disponibilitat d'ambients per reproduir-se o créixer les espècies objecte del projecte, i el marcatge de peixos per conèixer la seua mobilitat actual i preveure quina pot ser la seua futura distribució entre Flix i la mar Mediterrània, incloent-hi les goles i els estanys del Delta de l'Ebre. Així, s’han marcat 2.000 peixos amb xips (PIT tags) i 150 peixos amb emissors d’ultrassons, per a ser detectats en 47 estacions subaquàtiques de control del seu pas establertes al llarg de 52 km de riu i llacunes del delta de l’Ebre.
Rampa per a peixos de l'assut d'Ascó Foto: IDECE
La tercera acció va ser la construcció d’una rampa per a peixos a l’assut d’Ascó, que serveix per captar aigua per a la refrigeració de les centrals nuclears Ascó 1 i Ascó 2 i permet salvar obstacles als peixos migratoris. Inclou una antena de lectura de xips (PIT tags), per detectar-hi el pas de peixos marcats. Aquesta obra va costar 93.000,00 €.
D'altra banda, es van instal·lar sis càmeres a les comportes de la resclosa de Xerta, que haurien de permetre fer-hi una avaluació regular del pas de peixos per mitjà d'un comptatge visual. "Les rescloses de navegació poden servir també per al pas dels peixos si s'allarguen lleugerament els temps d'obertura i tancament de les comportes", explica el responsable del Migratioebre.
Per últim, el 5 de març de 2019, es van traslladar 4 exemplars d’esturions europeus mascles joves des de l‘Estació Experimental de l’IRSTEA (actualment, CEMAGREF) a Saint Seurin-sur-l’Isle (França) fins al Centre d’aqüicultura de l’IRTA a la Ràpita, cedits pel Govern de la República Francesa mitjançant un conveni. Això ha servit per incidir en els objectius de sensibilització ambiental i, alhora, per avaluar de manera preliminar l’adaptació d’esta espècie al delta de l’Ebre. Avui dia estan creixent i s’estan desenvolupant correctament.
L'esturió, cada cop més a prop
En el futur immediat Migratioebre passa per dos accions clau. El 2022 s’hi preveu construir una nova rampa per a peixos a l'assut de Xerta, que ampliarà i millorarà una rampa preexistent, ineficaç, feta fa uns anys per Acuamed. La seua presència no afectarà el repartiment actual dels concessionaris de cabals del riu Ebre a l’assut de Xerta-Tivenys, la rampa per a peixos només emprarà part del cabal ambiental que vessa actualment per damunt de l’assut. Dels 15 metres cúbics per segon del cabal ambiental, la nova rampa en farà servir uns 7,9. El pressupost de l'obra volta els 900.000,00€.
Entre l’hivern del 2022 i la primavera del 2023 arribarà un dels moments culminants del projecte, l’alliberament de 50 a 150 esturions juvenils al tram final de l’Ebre, “si, com és previsible, els exemplars de l’Estació Experimental de Saint Seurin-sur-l'Isle tenen èxit reproductiu”, especificar Marc Ordeix. Estos exemplars es seguiran per sistemes de telemetria ultrassònica durant, com a mínim, un any.
Alliberament angulons a l'Ebre Foto: IDECE
Podrien adaptar-se, en les condicions actuals, a l'Ebre estos esturions? "L’aigua del tram final de l’Ebre porta aigua de bona qualitat. Tot i un cert excés d’adobs, el riu té un bon estat ecològic, molt superior al de la majoria de grans rius europeus. A més, tot i l’escalfament global del conjunt del planeta, els grans embassaments de la conca de l’Ebre redueixen de mitjana un parell de graus la temperatura que hauria de tenir l’aigua, i això sembla que pot afavorir la pervivència dels esturions a l’Ebre en un futur", explica Marc Ordeix.
AMB EL SUPORT DE