«Lobster Soup», el documental que reflexiona sobre els efectes del turisme a Islància, arriba a Amposta

Projeccions al Casal d'Amposta el divendres 5 de novembre a les 21.30 h i el dissabte 6 a les 18.00 h

Aguaita.cat
02 de novembre del 2021
Actualitzat a les 11:49h
Fotograma del documental «Lobster Soup», de Pepe Andreu i Rafa Molés
Fotograma del documental «Lobster Soup», de Pepe Andreu i Rafa Molés | Cedida
Els directors, Pepe Andreu i Rafa Molés, ens submergeixen en un petit cafè d'Islàndia per reflexionar sobre els efectes del turisme massiu i de com les nostres vacances transformen els llocs i a les persones que els habiten.

El film arriba a Amposta després de recórrer el món per més de 20 festivals internacionals, i es podrà veure a El Casal este divendres 5 de novembre a les 21.30 h i el dissabte 6 a les 18.00 h. Es projectarà en versió original subtitulada al català iel preu de l'entrada és de 4 €.

L'espai on transcorre Lobster Soup, és el cafè Bryggjan, l'ànima del poble més gris d'Islàndia. Vells pescadors, músics bojos, boxejadors, elfs... Una comèdia deliciosa sobre les comunitats humanes.


Cada matí, en Krilli prepara la sopa de llagosta del cafè Bryggjan, un local diminut en el poble més anodí d'Islàndia. La seua parella ajuda a la cuina i enyora Reykjavík. A la cafeteria, el germà d'en Krilli, l'Alli, s'asseu amb els vells pescadors, amb l'últim boxejador de l'illa i amb el traductor d'El Quixot a l'islandès, Gudbergur Bergsson. Cada dia troben una nova solució per als problemes del món, i veuen com la seva terra s'omple a diari de visitants i turistes.

L'ambient d'aquell petit cafè, autèntic i recondit, atrau l'atenció de tots aquests turistes que busquen un lloc on sentir-se especials. L'èxit de la sopa supera totes les expectatives, fins al punt de captar l'interès d'uns inversors ambiciosos. Volen comprar el local, ampliar-lo i penjar un gran esquelet de balena a la paret.

Islàndia ha estat un d'aquells llocs recondits que s'han convertit en destí turístic pels viatgers amb ànima d'aventurers. En la darrera dècada ha multiplicat per quatre el seu volum de visitants superant els 2 milions el 2017, un número set vegades major que els habitants de la illa, que és de 334.000 censats. Este creixement ha permès que Islàndia es desenvolupés dins d'un mercat més global, però generant estralls en un espai de per si fràgil, i és que les zones més populars del país no tenen capacitat per allotjar tots aquests turistes i acaben per ressentir-se'n. El govern d'Islàndia esta treballant constantment per trobar la manera de mantenir els espais en les condicions apropiades, així com per aconseguir un turisme més respectuós. Però aquest no és un camí fàcil.