14
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
21:02h
Els sectoragroalimentari i el turístic han estat els sectors que han ajudat l'economia ebrenca a resistir durant aquest 2020. Ho confirma l'Informed'EconomiaLocali Regional elaborat per la URV, que destaca les bones dades d'aquests àmbits econòmics respecte la mitjana catalana. En el cas ebrenc, al 2020 s'han mantingut el 67% dels visitants i el 72% de pernoctacions, mentre que la indústria agroalimentària ha incrementat un 5,5% les exportacions de productes no transformats respecte l'any anterior. En canvi, la construcció va ser un dels sectors més afectats negativament per la pandèmia, amb una caiguda del 47,5% dels habitatges construïts. L'informe també recull que a excepció de la Terra Alta, totes les comarques van guanyar població.
El director de la Càtedra d'Economia Local i Regional (CELIR) de la URV, JuanAntonioDuro, ha destacat la resiliència del conjunt de les Terresdel'Ebre davant l'embat de la pandèmia en comparació a la mitjana catalana. Sectors com el comerç, l'agroalimentació o el turisme a les Terres de l'Ebre han registrat un augment de contractacions durant l'últim trimestre de 2020, un fet que els economistes consideren ha permès una resposta menys negativa del territori respecte les dades de tot Catalunya.
El turisme ha estat un dels pilars que ha permès que les dades econòmiques globals registrades a les Terres de l'Ebre hagin "reduït el desastre" de la pandèmia. Durant l'estiu de 2020, tot i que la demanda va caure arreu de Catalunya, ho va fer en menor mesura a les Terres de l'Ebre tal com apunten els economistes. Concretament, l'any passat el turisme ebrenc va conservar el 67% de viatgers i el 72% de pernoctacions respecte al 2019. A tot Catalunya, per exemple, es van mantenir només el 36% dels visitants durant l'estiu passat.
L'atur creix prop d'un 20% a les Terres de l'Ebre
L'atur va pujar un 19,93% respecte al 2019, especialment en els sectors de la construcció i els serveis. L'informe apunta que els sectors més castigats per la desocupació són la construcció i els serveis, mentre que el sector de l'atur al sector de la indústria també ha pujat, però en menor mesura, en un 8,16% més respecte l'any anterior. Segons els economistes, les dades actuals de desocupació són similars a les del 2017. Estadísticament, les comarques del Montsià i Baix Ebre son les que acumulen més persones sense feina.
Increment de la xifra d'habitants
Pel que fa a la població, la pandèmia ha comportat un increment d'habitants en totes les comarques ebrenques, a excepció de la Terra Alta. Segons el director de la CELIR, els municipis ubicats a l'interior o a la costa, així com també les capitals de comarca, son els que s'han beneficiat d'un creixement més gran de la població. "El repte es troba ara en mantenir aquest increment inesperat", ha assenyalat Duro. Les comarques amb major creixement demogràfic han estat el Montsià -amb els pobles de Freginals i Godall al capdavant-, el Baix Ebre i en menor mesura, la Ribera d'Ebre.
Pel director de la CELIR, la pandèmia ha comportat una sèrie d'indicadors negatius al conjunt de l'economia catalana, però alhora, una oportunitat per a les Terres de l'Ebre. En aquesta línia, Duro ha reiterat les fortaleses del territori i els reptes que a dia d'avui existeixen per potenciar les possibilitats econòmiques, com pot ser l'aposta per la sostenibilitat, la resiliència que ha demostrat el sector primari, el turisme de baixa densitat o la digitalització de les empreses.
El director de la Càtedra d'Economia Local i Regional (CELIR) de la URV, JuanAntonioDuro, ha destacat la resiliència del conjunt de les Terresdel'Ebre davant l'embat de la pandèmia en comparació a la mitjana catalana. Sectors com el comerç, l'agroalimentació o el turisme a les Terres de l'Ebre han registrat un augment de contractacions durant l'últim trimestre de 2020, un fet que els economistes consideren ha permès una resposta menys negativa del territori respecte les dades de tot Catalunya.
El turisme ha estat un dels pilars que ha permès que les dades econòmiques globals registrades a les Terres de l'Ebre hagin "reduït el desastre" de la pandèmia. Durant l'estiu de 2020, tot i que la demanda va caure arreu de Catalunya, ho va fer en menor mesura a les Terres de l'Ebre tal com apunten els economistes. Concretament, l'any passat el turisme ebrenc va conservar el 67% de viatgers i el 72% de pernoctacions respecte al 2019. A tot Catalunya, per exemple, es van mantenir només el 36% dels visitants durant l'estiu passat.
L'atur creix prop d'un 20% a les Terres de l'Ebre
L'atur va pujar un 19,93% respecte al 2019, especialment en els sectors de la construcció i els serveis. L'informe apunta que els sectors més castigats per la desocupació són la construcció i els serveis, mentre que el sector de l'atur al sector de la indústria també ha pujat, però en menor mesura, en un 8,16% més respecte l'any anterior. Segons els economistes, les dades actuals de desocupació són similars a les del 2017. Estadísticament, les comarques del Montsià i Baix Ebre son les que acumulen més persones sense feina.
Increment de la xifra d'habitants
Pel que fa a la població, la pandèmia ha comportat un increment d'habitants en totes les comarques ebrenques, a excepció de la Terra Alta. Segons el director de la CELIR, els municipis ubicats a l'interior o a la costa, així com també les capitals de comarca, son els que s'han beneficiat d'un creixement més gran de la població. "El repte es troba ara en mantenir aquest increment inesperat", ha assenyalat Duro. Les comarques amb major creixement demogràfic han estat el Montsià -amb els pobles de Freginals i Godall al capdavant-, el Baix Ebre i en menor mesura, la Ribera d'Ebre.
Pel director de la CELIR, la pandèmia ha comportat una sèrie d'indicadors negatius al conjunt de l'economia catalana, però alhora, una oportunitat per a les Terres de l'Ebre. En aquesta línia, Duro ha reiterat les fortaleses del territori i els reptes que a dia d'avui existeixen per potenciar les possibilitats econòmiques, com pot ser l'aposta per la sostenibilitat, la resiliència que ha demostrat el sector primari, el turisme de baixa densitat o la digitalització de les empreses.