07
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
01
de febrer
del
2023
a les
18:43h
Hi havia una vegada, en un poble molt petit de la comarca, unes escales que fregaven el cel, on des de les altures, entre núvols i tonalitats de blau, se sentia poesia. Versos acompanyats de mètrica, música acompanyada de poetes, i de fons el xivarri de la gent del poble.
Pareix l'inici d'un conte de fantasia, dels de dracs i princeses, però no cal travessar cap portal màgic per accedir-hi. La cita té lloc a la volta d’una cantonada del Montsià: a Mas de Barberans. El festival "Escales que pugen al cel" arriba a la seua VIII edició este diumenge 10 d'octubre, amb restriccions per la pandèmia, però mantenint intacte l'objectiu pel qual es va crear: apropar la ciutadania a la seducció de la poesia.
El nom del festival prové del paisatge on emergeix. Així com cada regne té els seus castells i muralles que l'identifiquen, Mas de Barberans ha tingut com a escenari de la gesta, durant totes les edicions passades, l'emblema més representatiu del mas: les escales enfilades. Durant l'espectacle itinerant, la poesia oral es fusiona amb la poètica escenografia del municipi, ideant un recorregut pels carrers, carrerons i les cases esglaonades a la falda de la muntanya. Enguany, com que el municipi ebrenc tampoc s'ha deslliurat de la pandèmia mundial, tindrà lloc al Centre Cívic, amb reserva d'entrada prèvia.
La festa poètica i musical se celebrarà este diumenge de matí amb una primera trobada al Museu de la Palma, un acte íntim on els poetes invitats podran recitar. També s'exposarà un audiovisual amb composicions literàries d'una quarantena de poetes que normalment sempre assisteixen a la trobada, ja que molts, a causa de la pandèmia, no han pogut venir. A cada u dels poetes se li han cedit dues paraules: una d'inici i una de final. A partir d'allí han creat el seu vers propi, i amb l'agrupació de tots els diferents versos han compost un poema. Enguany participen poetes de casa, del territori ebrenc, com Emigdi Subirats o Conchita Jiménez, i altres de demarcacions veïnes, en diferents punts del país. Tots ells compartiran la seua poesia, allunyant-se de la literatura elitista, per apropar metàfores, sinestèsies i hipèrboles a tot fill de veí.
"Sóm conscients que a causa de la covid-19 és difícil ajuntar-nos, però a la vegada, ens ha nascut el repte de reinventar-nos i poder gaudir d'un acte cultural", declara la regidora de cultura de l'Ajuntament de Mas de Barberans, Elisabeth Mestre, que a la vegada defensa firmament que "la cultura és segura i necessària". La regidora reitera que no es tracta sols una trobada per a poetes, sinó "una festa del poble i per al poble", amb la finalitat última d'apropar la poesia als ciutadans.
L'estratègia d'enguany per casar poble i poesia ha passat per l'educació. "Pretenem que des de petits, creixi en els alumnes de l’IES Les Planes i de l'Escola Teresa Subirats estima per la trobada i la poesia", explica Mestre, i per això es va decidir que alumnes, juntament amb els seus professors i educadors, formessin part de la trobada. En este context han anat realitzant diferents tallers a l'escola, adaptats a diferents nivells. Per una part, Silvia Panisello ha impartit un taller infantil i a la llar d'infants de poesia onomatopeica, Josep Lleixà, la Pili Cugat i Carlos Lupprian n'han proposat un de poesia acròstica, i els alumnes IES Les Plaes de Santa Bàrbara han realitzat un recorregut per les diferents escales del poble, creant un audiovisual sobre l'art i la poesia, que s'emetrà el diumenge al Centre Civic.
Tot va començar al 2014
"L'estima que tinc a la trobada és la mateixa estima que tinc al poble". Josep Lleixà, poeta natal del municipi, va crear Escales que pugen al Cel fa sis anys, amb el suport de la regidoria de cultura. Un dia, fa molt temps, Lleixà anava caminant amb un amic fotògraf per les escales del poble, que "encara eren les antigues, no s'havien remodelat". Tots dos havien decidit fer un reportatge sobre aquells esglaons tan significatius i en acabar la peça ho van veure tan bonic que va sorgir la idea de realitzar la trobada poètica i musical.
"Vam pensar que les escales podien ser un amfiteatre, un seient on els oients gaudirien de la poesia", explica Lleixà. "El primer any moltíssims rapsodes van acudir al crit de solidaritat poètica. A partir de llavors, any rere any molts d'ells han repetit, altres s'han afegit, i alguns per obligacions no han pogut acompanyar-nos". Lleixà defineix l'esdeveniment com una festa de poesia, de música, i d'amistat, i agraeix l'ajut de l'Ajuntament per organitzar, col·laborar i fer-la més atractiva.
"I amb això em pregunto i et preguntes... Per què esta afició, carinyo i estima cap a esta trobada? És la mateixa estima que tinc al poble. I la reminiscència de les seues escales a mi m'ha portat sempre molts bons records. El fet de poder retornar al poble, el fet que des que ho organitzem han passat per allí més de 100 poetes... Donar a conèixer el poble i donar a conèixer a la gent del poble la poesia... això, per mi ha sigut una gran avantatja", conclou Lleixà.
La poesia, la gran oblidada
La regidora de cultura de l'Ajuntament de Mas de Barberans, Elisabeth Mestre, té clar que sovint la poesia queda renegada als calaixos de l'oblit. "Som conscients que la poesia és un gènere literari minoritari i moltes vegades desconegut. Tot i estar present en el nostre dia a dia, als llibres, al WhatsApp, al nostre mur de Facebook, a les cançons... a vegades és difícil de veure" declara la regidora, que explica que des de l'organització tenen "el repte d’apropar la trobada poètica al poble i saludar amb una gran benvinguda a la tardor". Per acomplir esta aproximació amb els residents locals, l'any 2019 van decidir fer un espectacle de poesia musicada, de la mà de Pili Cugat, Carlos Lupprian i el violoncel. La inserció de música en el certamen ha estat una novetat recent, un punt renovador, fresc.
Mestre també fa referència al nom del festival, "té este nom per la seua orografia; els carrers estan pegats a la muntanya i s'uneixen entre si per escales, és un tret característic del nostre poble i poèticament se li va treure esta denominació". El festival no sempre ha comptat amb el mateix itinerari, de fet la regidora explica que a l'inici el recorregut es feia per totes les escales del municipi, i després va anar evolucionant cap a un recorregut més curt. "Per infraestructura no era viable: hi ha moltíssimes escales. L'any 2019 va ser la primera vegada que vam fer un recorregut més curt, des dels esglaons de la Miranda fins la zona dels restaurants, on vam oferir un concert amb Pili Cugat. Vam acabar sobre la 1 del migdia, a l'hora del vermut. Esta era la idea, fer un espectacle poètic i que tingues cabuda la gent del poble", exposa Mestre.
Una quarentena de poetes
Josep Lleixà va reunir a un grup de poetes quan el festival va començar el 2014, i actualment hi ha una quarantena de rapsodes que participen en la trobada, enguany pot ser no tots amb la seua presència però sí participat en la creació del poema anteriorment esmentat. Qualsevol poeta que estigue interessat, pot participar en la jornada, que compta amb poetes des de les Terres de l'Ebre fins arreu de Catalunya i País Valencià que s'han volgut adherir.
Algunes de les poetes que participen importants de l'Ebre, són la Emigdi Subirats, Conchita Jiménez, Montse Pallarès, Anna Maria Franco, que forma part de les lorquianes i Ricardo Gascón, tots ells impulsors del territori. També col·labora Silvia Panisello, de l'equip d'Òmnium cultural de les Terres de l'Ebre. D'altra banda també participen un grup poètic de la zona de Sabadell, anomenat A trenc d'alba, a banda de poetes de la zona de Catalunya central. 
Dues edicions marcades per la pandèmia
L'edició de l'any passat, la setena trobada poètica i musical, es va realitzar en tres sessions diferents, al Museu de la Palma, per poder controlar l'aforament i què tothom tingués cabuda. Durant esta edició del 2020 el públic va poder gaudir d'un audiovisual amb recitacions per part dels poetes, música cantada i interpretació. Enguany, degut a modificacions en les restriccions, es podrà celebrar l'esdeveniment d'una sola tirada, començant pel Museu i acabant al Centre Cívic, però encara no ha estat possible celebrar el festival realitzant l'itinerari exterior, com en edicions passades.
Lleixà explica que al llarg dels anys la trobada es veu modificada per motius diferents, especialment arran de la pandèmia, però que sempre s'ha fet amb "gran encert" i aportant la part atractiva perquè la festa continuï endavant. "I cada vegada creix, creix... Els que hem tingut la sort de participar i de ser part activa ens sentim molt orgullosos i esperançats de què continuï la cosa", confessa el poeta.
"Puja a les escales del cel, les que porten al cel. I ho fan des de molts d'indrets... però especialment des de Mas de Barberans", amb estes paraules Josep Lleixà ens invita on el sisè art s'uneix amb el patrimoni immaterial de les Terres de l'Ebre. Esperem que les escales, testimonis de versos àrids, retòrica pura, rimes infantils i paraules d'amor, ens aguarden amb il·lusió en properes jornades.
"Escales que pugen al cel
pujo corrent embogit
vull aturar el vent que bufa
que no desfaci el meu desig" -Lletra de la cançó Escales que pugen al cel, de Josep Lleixà
Pareix l'inici d'un conte de fantasia, dels de dracs i princeses, però no cal travessar cap portal màgic per accedir-hi. La cita té lloc a la volta d’una cantonada del Montsià: a Mas de Barberans. El festival "Escales que pugen al cel" arriba a la seua VIII edició este diumenge 10 d'octubre, amb restriccions per la pandèmia, però mantenint intacte l'objectiu pel qual es va crear: apropar la ciutadania a la seducció de la poesia.
El nom del festival prové del paisatge on emergeix. Així com cada regne té els seus castells i muralles que l'identifiquen, Mas de Barberans ha tingut com a escenari de la gesta, durant totes les edicions passades, l'emblema més representatiu del mas: les escales enfilades. Durant l'espectacle itinerant, la poesia oral es fusiona amb la poètica escenografia del municipi, ideant un recorregut pels carrers, carrerons i les cases esglaonades a la falda de la muntanya. Enguany, com que el municipi ebrenc tampoc s'ha deslliurat de la pandèmia mundial, tindrà lloc al Centre Cívic, amb reserva d'entrada prèvia.
La festa poètica i musical se celebrarà este diumenge de matí amb una primera trobada al Museu de la Palma, un acte íntim on els poetes invitats podran recitar. També s'exposarà un audiovisual amb composicions literàries d'una quarantena de poetes que normalment sempre assisteixen a la trobada, ja que molts, a causa de la pandèmia, no han pogut venir. A cada u dels poetes se li han cedit dues paraules: una d'inici i una de final. A partir d'allí han creat el seu vers propi, i amb l'agrupació de tots els diferents versos han compost un poema. Enguany participen poetes de casa, del territori ebrenc, com Emigdi Subirats o Conchita Jiménez, i altres de demarcacions veïnes, en diferents punts del país. Tots ells compartiran la seua poesia, allunyant-se de la literatura elitista, per apropar metàfores, sinestèsies i hipèrboles a tot fill de veí.
"Sóm conscients que a causa de la covid-19 és difícil ajuntar-nos, però a la vegada, ens ha nascut el repte de reinventar-nos i poder gaudir d'un acte cultural", declara la regidora de cultura de l'Ajuntament de Mas de Barberans, Elisabeth Mestre, que a la vegada defensa firmament que "la cultura és segura i necessària". La regidora reitera que no es tracta sols una trobada per a poetes, sinó "una festa del poble i per al poble", amb la finalitat última d'apropar la poesia als ciutadans.
L'estratègia d'enguany per casar poble i poesia ha passat per l'educació. "Pretenem que des de petits, creixi en els alumnes de l’IES Les Planes i de l'Escola Teresa Subirats estima per la trobada i la poesia", explica Mestre, i per això es va decidir que alumnes, juntament amb els seus professors i educadors, formessin part de la trobada. En este context han anat realitzant diferents tallers a l'escola, adaptats a diferents nivells. Per una part, Silvia Panisello ha impartit un taller infantil i a la llar d'infants de poesia onomatopeica, Josep Lleixà, la Pili Cugat i Carlos Lupprian n'han proposat un de poesia acròstica, i els alumnes IES Les Plaes de Santa Bàrbara han realitzat un recorregut per les diferents escales del poble, creant un audiovisual sobre l'art i la poesia, que s'emetrà el diumenge al Centre Civic.
Tot va començar al 2014
"L'estima que tinc a la trobada és la mateixa estima que tinc al poble". Josep Lleixà, poeta natal del municipi, va crear Escales que pugen al Cel fa sis anys, amb el suport de la regidoria de cultura. Un dia, fa molt temps, Lleixà anava caminant amb un amic fotògraf per les escales del poble, que "encara eren les antigues, no s'havien remodelat". Tots dos havien decidit fer un reportatge sobre aquells esglaons tan significatius i en acabar la peça ho van veure tan bonic que va sorgir la idea de realitzar la trobada poètica i musical.
"Vam pensar que les escales podien ser un amfiteatre, un seient on els oients gaudirien de la poesia", explica Lleixà. "El primer any moltíssims rapsodes van acudir al crit de solidaritat poètica. A partir de llavors, any rere any molts d'ells han repetit, altres s'han afegit, i alguns per obligacions no han pogut acompanyar-nos". Lleixà defineix l'esdeveniment com una festa de poesia, de música, i d'amistat, i agraeix l'ajut de l'Ajuntament per organitzar, col·laborar i fer-la més atractiva.
"I amb això em pregunto i et preguntes... Per què esta afició, carinyo i estima cap a esta trobada? És la mateixa estima que tinc al poble. I la reminiscència de les seues escales a mi m'ha portat sempre molts bons records. El fet de poder retornar al poble, el fet que des que ho organitzem han passat per allí més de 100 poetes... Donar a conèixer el poble i donar a conèixer a la gent del poble la poesia... això, per mi ha sigut una gran avantatja", conclou Lleixà.
La regidora de cultura de l'Ajuntament de Mas de Barberans, Elisabeth Mestre, té clar que sovint la poesia queda renegada als calaixos de l'oblit. "Som conscients que la poesia és un gènere literari minoritari i moltes vegades desconegut. Tot i estar present en el nostre dia a dia, als llibres, al WhatsApp, al nostre mur de Facebook, a les cançons... a vegades és difícil de veure" declara la regidora, que explica que des de l'organització tenen "el repte d’apropar la trobada poètica al poble i saludar amb una gran benvinguda a la tardor". Per acomplir esta aproximació amb els residents locals, l'any 2019 van decidir fer un espectacle de poesia musicada, de la mà de Pili Cugat, Carlos Lupprian i el violoncel. La inserció de música en el certamen ha estat una novetat recent, un punt renovador, fresc.
Mestre també fa referència al nom del festival, "té este nom per la seua orografia; els carrers estan pegats a la muntanya i s'uneixen entre si per escales, és un tret característic del nostre poble i poèticament se li va treure esta denominació". El festival no sempre ha comptat amb el mateix itinerari, de fet la regidora explica que a l'inici el recorregut es feia per totes les escales del municipi, i després va anar evolucionant cap a un recorregut més curt. "Per infraestructura no era viable: hi ha moltíssimes escales. L'any 2019 va ser la primera vegada que vam fer un recorregut més curt, des dels esglaons de la Miranda fins la zona dels restaurants, on vam oferir un concert amb Pili Cugat. Vam acabar sobre la 1 del migdia, a l'hora del vermut. Esta era la idea, fer un espectacle poètic i que tingues cabuda la gent del poble", exposa Mestre.
Una quarentena de poetes
Josep Lleixà va reunir a un grup de poetes quan el festival va començar el 2014, i actualment hi ha una quarantena de rapsodes que participen en la trobada, enguany pot ser no tots amb la seua presència però sí participat en la creació del poema anteriorment esmentat. Qualsevol poeta que estigue interessat, pot participar en la jornada, que compta amb poetes des de les Terres de l'Ebre fins arreu de Catalunya i País Valencià que s'han volgut adherir.
Algunes de les poetes que participen importants de l'Ebre, són la Emigdi Subirats, Conchita Jiménez, Montse Pallarès, Anna Maria Franco, que forma part de les lorquianes i Ricardo Gascón, tots ells impulsors del territori. També col·labora Silvia Panisello, de l'equip d'Òmnium cultural de les Terres de l'Ebre. D'altra banda també participen un grup poètic de la zona de Sabadell, anomenat A trenc d'alba, a banda de poetes de la zona de Catalunya central.
Dues edicions marcades per la pandèmia
L'edició de l'any passat, la setena trobada poètica i musical, es va realitzar en tres sessions diferents, al Museu de la Palma, per poder controlar l'aforament i què tothom tingués cabuda. Durant esta edició del 2020 el públic va poder gaudir d'un audiovisual amb recitacions per part dels poetes, música cantada i interpretació. Enguany, degut a modificacions en les restriccions, es podrà celebrar l'esdeveniment d'una sola tirada, començant pel Museu i acabant al Centre Cívic, però encara no ha estat possible celebrar el festival realitzant l'itinerari exterior, com en edicions passades.
Lleixà explica que al llarg dels anys la trobada es veu modificada per motius diferents, especialment arran de la pandèmia, però que sempre s'ha fet amb "gran encert" i aportant la part atractiva perquè la festa continuï endavant. "I cada vegada creix, creix... Els que hem tingut la sort de participar i de ser part activa ens sentim molt orgullosos i esperançats de què continuï la cosa", confessa el poeta.
"Puja a les escales del cel, les que porten al cel. I ho fan des de molts d'indrets... però especialment des de Mas de Barberans", amb estes paraules Josep Lleixà ens invita on el sisè art s'uneix amb el patrimoni immaterial de les Terres de l'Ebre. Esperem que les escales, testimonis de versos àrids, retòrica pura, rimes infantils i paraules d'amor, ens aguarden amb il·lusió en properes jornades.
"Escales que pugen al cel
pujo corrent embogit
vull aturar el vent que bufa
que no desfaci el meu desig" -Lletra de la cançó Escales que pugen al cel, de Josep Lleixà