Núria Ventura versus Joan Sabaté: dos cares d'una dimissió

Núria Ventura i Joan Sabaté encarnen els dos pols de la crisi que viu el partit a l'Ebre. Foto: aguaita.cat

La dimissió del primer secretari del PSC, Pere Navarro, dibuixa un nou escenari més propici al rencontre entre sectors del socialisme fins ara enfrontats. Això és l’únic en el que estan d’acord dos de les cares ebrenques que precisament millor han encarnat els dos pols de la crisi que viu el partit, el cap visible de la comissió gestora a l’Ebre, Joan Sabaté, i la que en va ser fins a la imposició d’este òrgan primera secretària dels socialistes ebrencs, la diputada Núria Ventura.

Per a la d’Ulldecona la dimissió de Navarro, tot i que ha arribat avui “per sorpresa” és només “una de les decisions que s’havia de prendre”. “Era una decisió previsible, havia de dimitir com així li van fer sabers molts sectors i dirigents del partits no només dels malanomenats crítics”. Tal com ja va dir fa uns dies, insisteix en què “cal una refundació real del partit, i això no passa només per dimissió del primer secretari i un amb congrés que canvie 4 cares”.

Pot canviar, per tant, el full de ruta dels sectors socialistes més catalanistes abocats -almenys fins avui- a l’escissió? “Hi ha una altra pregunta sense resposta”, afirma Ventura, “que és saber si hi ha voluntat real de refundació del projecte, per part de les diferents sensibilitats del partit. Si la resposta és sí, evidentment que canvia el calendari, si la resposta és no i l’únic que fan és una operació de maquillatge la resposta és no, no es canvia el calendari”.

El cert, però, és que quan ja es donava per fet que Ventura, Geli i Elena abandonarien el grup del PSC al Parlament i passarien al grup mixt, ara hi ha l’”oportunitat”, admet Ventura, “d’acostament”. “Si som capaços d’aprofitar esta oportunitat evidentment aconseguirem els objectius, si no, no haurà servit de res. Falta ara molta dosi de generositat, de paciència, de voluntat real, i haurem de caminar per este camí”.

Sobre la gestió de Navarro la d’Ulldecona reconeix “llums i ombres”. “Hi ha hagut errors en l’orientació política del partit. Errors que m’atreviria a anomenar de bunkerització de les pròpies estructures del PSC i això ens ha portat als moments actuals”. Si bé és cert “al principi tot ens feia pensar que seria una direcció política integrada que tindria en compte les diferents sensibilitats, i així es va mostrar en l’executiva que en va sortir, però va durar ben poc”.

El panorama que s’obre ara a nivell territorial és també incert, ja que la convocatòria d’un Congrés extraordinari a nivell nacional hauria de marcar també la convocatòria d’un congrés a l’Ebre. “La gestora ja no hagués hagut ni d’arribar. Ahir s’anunciava la restitució parcial de les nostres funcions, però reclamem la restitució de tots els companys de Terres de l’Ebre que van ser apartats de les seues càrrecs orgànics. És evident que la gestora no representa la voluntats dels socialistes a l’Ebre”, etziba.

“Navarro no és el responsable de la situació dolenta que viu el partit”.

Per la seua banda, el primer secretari del PSC a Tortosa i senador Joan Sabaté, -un dels pocs homes fidels a l'aparell del partit que queden al sud del Principat- ha “lamentat” la dimissió de Navarro, “en el sentit que ha estat un bon dirigent i ha fet un bon paper”. Al seu parer, Navarro plega “per afavorir el procés de reflexió” i la decisió arriba després que s’allargue un moment “de certa crisi de la socialdemocracia a Europa, i també a Espanya i a Catalunya, perquè no s’acaba de percebre el missatge, i les darreres europees van donar el toc d’alerta de que calia obrir este procés”, apunta.

Sabaté assegura “respectar la voluntat” del fins ara primer secretari del partit a Catalunya, per bé que sosté que personalment no n’era partidari que donés este pas: “No és ell el responsable de la situació dolenta que viu el partit, les regnes del qual va agafar ja en un moment de dificultat”, ha recordat. Tampoc crec que este siga el millor moment per abordar el procés de reflexió que veu “necessari”, sinó que considera preferible que hagués arribat després dels processos electorals més immediats”.

Sobre el futur de la gestora ebrenca, Sabaté -que ha negat encapçalar-la esmenant la pregunta amb un taxatiu “jo no encapçalo cap gestora, disculpa la puntualització però és important i cadascú té la responsabilitat que té”-, ha assegurat que el consell nacional de dissabte no marca la fi d’este ens. “El que marca l’inici d’un nou cicle és el congrés nacional i és a partir d’aleshores que cal renovar totes les direccions i també la de l’Ebre”, ha dit.

Sabaté considera que, amb tot, ha arribat el moment de “reconstruir una alternativa per intentar, en bona voluntat, configurar el partit i reunificar-lo a tot arreu, també a l’Ebre”, admet. Sobre si la sortida de Navarro pot frenar el sorgiment de candidatures critiques amb marca blanca al territori ha apuntat que “està per veure” i ha instat a traslladar la pregunta “a aquells que promouen allò que en diuen marca blanca i en realitat són altres partits. Si algú tenia la temptació d’abandonar les sigles del partit, i ara no ho fa, serà una bona noticia”.