19
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
20:50h
En el llibre Aigües, una aproximació a les Terres de l'Ebre, el doctor en geologia Alvaro Arasa fa una recerca sobre la qualitat de l’aigua del riu, els aqüífers i els pous de les Terres de l’Ebre compilant gairebé 40 anys de dades. L’estat actual, i l’evolució, diu molt sobre la salut en general de la gent, perquè allò que es consumix fa cap a l’aigua, i una advertència: sempre torna a casa d’aigua manera. Entre línies el llibre també inclou una reivindicació que l’autor fa directa als Ajuntaments per tal que siguen transparents a l’hora d’exposar les analítiques de l’aigua que se subministra a la població.
Sobre quins territoris i en quines àrees s'ha realitzat la recerca, i d'on sorgix tot el volum de dades que inclou en este llibre?
El tema sorgeix a partir d'una anomalia que va haver-hi a Mora la Nova en un pou d'un centenar i pico de metres i llavors es va generar una alarma perquè la gent no begués d'aquella aigua, a no ser que tinguessen un filtre qualificat o bé comprar aigua envasada, o bé agafar aigua del camió cisterna. El llibre incorpora dades des del 1980 fins a l’any 2018, gairebé quaranta anys, i es veu perfectament com evoluciona la qualitat de l'aigua del riu, de les fonts i dels pous. Es tracta bàsicament d'alguna manera veure la qualitat que tenen. Hi ha un capítol que és deficitari, el dels municipis que no informen de la qualitat de l'aigua que subministren als ciutadans. Aquí hi ha una reivindicació que es llegix entre línies, i hi ha pàgines senceres tipus pancarta demanant als Ajuntaments que publiquen les analítiques de l'aigua, entre altres coses perquè el ciutadà estiga tranquil sabent que l'aigua que consumix és bona. L'altra és que si deixéssim de comprar aigua envasada de plàstic, ens estalviarem molts de quilos de plàstic anuals.
Ja que toca el tema, és una bona idea comprar l’aigua per beure envasada o hi ha altres solucions millors si no ens fiem de l'aigua de l'aixeta?
Sí, hi ha solucions, de fet jo en proposo una que és un simple filtre de carbó actiu, i que en el llibre explico de forma molt més detallada, m'aparto del que és l’osmosi inversa perquè és molt més cara, et costa entre 300 i 400 euros instal·lar-la i després un manteniment de prop de 100 euros anuals, en canvi la meua proposta és una instal·lació de menys de 100 euros i un manteniment anual de 10 euros. Amb això aconseguixes eliminar el mal gust de clor, els metabòlits i les substàncies derivades de la reacció del clor, entre altres, i queda una aigua mineralitzada perfectament bona i apta per al consum, la qual cosa és totalment diferent de l’osmosi inversa, perquè en este beus aigua destil·lada. I 'altra és deixar de comprar aigua destil·lada o plàstic, per la qual cosa podríem estalviar a les Terres de l'Ebre entre 800.000 i 1 milió de quilos de plàstic anuals.
A l'hora de comprar aigua envasada seria millor que tinga molts minerals, de baixa mineralització o això depèn de cada persona?
Normalment les envasades solen ser aigües minerals naturals i tenen una mineralització no massa elevada pel fet que no han tingut temps de passar per dins del sistema del rocam. Llavors el gran avantatge que té l'aigua envasada és que no té clor, però té el gran desavantatge que cada dos per tres s’estan traginant quilos i quilos d'aigua i al cap de l’any, a un preu totalment desorbitat respecte al preu del municipi, un metre cúbic d'aigua al municipi et pot costar com a molt cara 2 euros, mentre que un metro cúbic amb aigua envasada et pot costar com a molt barata 500 euros el m3. Depèn de la quantitat de gent que tinga cada família hi haurà una despesa considerable, però com la comprem a poc a poc no ens adonem.
Per tant és una bona solució el filtre de carbó actiu? però sempre que sabem que l’aigua base, diguem, té una qualitat, i ara mateix pel que deies sobre això, els ajuntaments no ho acaben de fer públic. Només uns pocs, no?
Exacte, molt poquets. Dels vuitanta i pocs pobles que tenen Les Terres de l'Ebre i que jo hi treballo hi ha quatre pobles que ho publiquen i són Flix, Falset, Tortosa, Santa Bàrbara. .. Ulldecona potser també. Però després la gent s'amaga darrere el real decret 140/2003 que no obliga a presentar als ciutadans les analítiques d'aigua. A partir d'ara hi ha una nova norma directiva de l'aigua que es va aprovar al desembre de l'any passat i que ara s'està fent la transposició a la legió espanyola, i que tindrà un article que és l'article 17 que obligarà a que tots els municipis publiquen les analítiques. Hi ha una esperança que és que en menys de dos anys puga sortir a la llum este article i que per tant la gent puga començar a plantejar-s’ho. Hi ha molts canvis substancials, per tant hi haurà molts municipis que s'hauran de posar les piles per fer les coses ben fetes, perquè avui en dia s'estan fent encara d'aquella manera de jo no t'ho ensenyo, jo t'ho amago, jo no sé... Que no sabem exactament què volen amagar perquè en principi han de complir la normativa, per tant no els hi costaria res als Ajuntaments.
Per què els ajuntaments es poden excusar en què els municipis que reben l'aigua subministrada del Consorci d’Aigües de Tarragona ja és pública, perquè el CAT ja ho publica?
El CAT publica les seues analítiques, això està clar, perquè entre altres coses complix fent un control de qualitat que l'obliga entre altres coses a fer les analítiques. El que no es publica són les analítiques municipals, perquè una cosa és que l'aigua quan surti del CAT fins que arribe al municipi o al dipòsit de potabilització es pot arribar a mesclar en altres aigües municipals i esta analítica de les aigües barrejades del CAT i de les aigües municipals dels pous que estan més o menys salinitzats, això automàticament ja no és públic. Per tant aquí, i és una reivindicació que jo tinc i he escrit a la premsa i a la ràdio i per tot arreu en l’àmbit territorial per demanar als municipis que siguen transparents en la seva gestió i la qualitat de l'aigua, si la seua aigua és transparent, la seua gestió i la seua qualitat també ho han de ser.
I que si s'exposen les dades que siguen intel·ligibles per al conjunt de la ciutadania no?
En este sentit entendre una anàlisi d'aigua és igual que entendre una anàlisi de sang. Tothom sap quan et fan una anàlisi de sang et diuen que si estàs dintre d'este marge per dalt o per sota d'estos valors estàs bé, si estàs per dalt o per baix estàs malament. Això és el mateix. Una anàlisi d'aigua et dona un valor paramètric a complir i si estàs per baix estàs bé i si estàs per dalt estàs malament i punt. No necessites saber grans coses per llegir el que diu l'analítica en qüestió.
De vegades també el que fem seguint parlant d'aigua de boca és que anem passejant o anem d'excursió, per la muntanya o on siga, a alguna font i bevem. Fem bé?
Bé, en principi, no sé si fem bé o no, però ho hem fet tota la vida. En aquell moment diria que per fer un glop d'aigua jo diria que no fas res malament, no sé si et pots enverinar, jo diria que no. Crec que està ben fet beure si necessites aigua. La font et pot aportar les seues sals. El problema que veig jo és en esta gent que ha trobat solucions en reciclar una, dos i tres enèsimes de vegades les garrafes de plàstic i va aquella font d'allà dalt, que no sabem quina qualitat d'aigua està servint, però que ompli 20 o 30 garrafes i que se les torna a emportar cap a casa. A casa no se les beurà de seguida, i aquelles garrafes de plàstic estan sotmeses a les pujades i baixades de la temperatura, normals a l’estiu o l’hibern i tot i això fa que el plàstic aquell, que és d'un so ús, vaja alliberant molècules de plàstic, és a dir, estes persones que fan això estan pixant més plàstic que ningú, i això pot generar problemes endocrins, i altres complicacions a la llarga. Evidentment no d'un dia per a l'altre, perquè la quantitat d'aigua que bevem al final és molt poca en comparació a la ingesta de carn, de verdura, de fruita... Tot això porta aigua i les molècules nostres, que són un autèntic laboratori deambulant, s'abastixen d'estes substàncies que els donem. En algun moment sempre pot arribar aquella “cosa” que mai desitgem a ningú i que tots a vegades coneixem algun familiar o proper que li ha arribat. Per tant la transparència és el més important perquè la societat estiga tranquil·la bevent allò que és el més important: aigua. Pensa que el 60% del nostre cos és aigua, per tant, alguna importància ha de tenir, juntament amb els aliments que bevem cada dia
Ara s'està intentant acabar amb el plàstic d'un sol ús. Això afecta també a les garrafes de plàstic, hauríem d'anar més tirant cap al vidre?
Jo crec que les garrafes de plàstic de consum d'aigua són d'un ús únic, per tant no s'haurien de reciclar, tot i que tots sabem que les persones reciclem garrafes, botelles i ho reciclem tot. És un problema que al final de la correguda ens està aportant està quantitat de substàncies orgàniques d’hidrocarburs que ens entren al cos i en conseqüència hem de tenir present els potencials inconvenients que poden acabar generant, per tant jo no recomanaria la reciclació d'estos plàstics.
Parlem també del gran tema del llibre, de la qualitat de l'aigua del riu, de les fonts i dels pous que has analitzat. Què ens pots dir sobre esta qualitat de forma general?
En general el llibre manifesta clarament la situació dels problemes que podem trobar a la línia de costa, on hi ha problemes de salinitat, és a dir els pous ja estan captant aigües salades. A l'interior, la plana de la Galera, la Sénia, Tortosa, trobem problemes de nitrats, la qual cosa vol dir que estem escapant massa fems als camps, les plantes no ho aprofiten tot i això genera un problema, perquè es va generant una filtració a poquet a poquet que si els nitrats estan arribant ja les aigües subterrànies, estos nitrats no van tot sols, van acompanyats dels plaguicides, van acompanyats dels fàrmacs, etc. I tot això ens arriba a les aigües subterrànies, com va passar a Mora la Nova o a altres pobles de per aquí, com per exemple Santa Bàrbara, on ja tenen uns filtres de carbó actiu per a filtrar tota l'aigua general per al municipi. D’altra banda tenim tot el tema de problemes de sals, com per exemple los sulfats, els guixos que donen astringència a l'aigua. O en la part del Priorat la presència d'alguns metalls no massa bons, com podria ser l'arsènic, la presència del qual es continua en molts de pous. Tots són temes d'una qüestió que s'ha de tenir molt en compte.
Al riu tots hem conegut episodis durant els últims anys d’alta contaminació, originàriament provinents d'una fàbrica, la fabrica Ercros de Flix, es va netejar tota aquella "bomba" de contaminants, tal com la van nomenar. S'ha notat una evolució cap a una millor qualitat pel de l’aigua del riu que fa al contingut d'estes substàncies?
El riu té pujades i baixades. Per exemple d’ençà que ha tingut plaguicides, o de metalls pesants com el mercuri, el 2001-2002, també quan a Tortosa es va detectar al riu la mortaldats aquella de peixos... Normalment el riu és d'una salubilitat bastant acceptable, en el sentit que com a molt pateix de sulfats, els guixos que dissol a les zones més de la conca de l'Ebre, aquí dalt de Zaragoza, Pina d'Ebre, però això és un problema que no genera una malaltia o un problema de salut. D’altra banda el riu Ebre no és en principi un dels rius massa contaminats, a escala d’Europa, però sí que tenim fàrmacs... Tenim una mica de tot. S'ha de tenir molt compte en això, i sobretot tenir compte a els pobles de la Terra Alta i la Ribera, com per exemple Batea, la Fatarella, Riba-roja, Flix... pobles que beuen aigua del riu i que possiblement no sempre fan una potabilització adequada. Això genera problemes de trihalometans, que són substàncies cancerígenes, pel fet que mantenen encara una part de matèria orgànica i al posar el clor genera un metabòlit que d'alguna manera tampoc és bo. Lo mateix passa en molts pobles del Priorat que beuen aigua del pantà, i també tenen estos nivells elevats de trihalometans.
Pel que fa a la presència de fàrmacs o drogues que ara citava al riu, quins podem trobar a l'aigua?
Bé la llista és bastant llarga, però entre antibiòtics i analgèsics podríem estar parlant de moltes coses.
Ens diu molta cosa a l'aigua sobre la salut de la societat?
Sí perquè de fet, sobre els fàrmacs, quan nosaltres prenem una pastilla de qualsevol cosa està clar que no és aprofitada al 100%, ho excretem i orinem i alliberem una part que va a les depuradores. Però les depuradores només amb el sistema secundari de depuració no eliminen estos fàrmacs que després aboquen a la llera d'un barranc o al mateix riu. En conseqüència tenim un cicle que ens està apretant i hem de ser conscients que tot allò que llancem tard o d'hora ens torna a casa, siga en forma de molècules, que no són acceptables per al nostre cos, per a tot el problema de malalties endocrines, etc.
En tot cas, sobre les depuradores, potser a vegades podem pensar que si l'aigua passa per allí es pot soltar al medi ambient amb tranquil·litat, però no acaba de ser així?
Les depuradores s'haurien d'espavilar una mica en el sentit de dir, senyors comencem a fer una depuració molt més fina i acurada, perquè si estem llançant l'aigua depurada, transparent, però carregada de substàncies tòxiques al medi, amb fàrmacs i altres substàncies, és evident que això va filtrant. Filtra i arriba als aqüífers, i els esta fent malbé, perquè d'alguna manera perdem qualitat de l'aigua de l’aqüífer i això és perdre el recurs de l’aigua. Això és fonamental per al futur, perquè aquí portem de l'ordre de 40 - 50 anys fent ja una activitat molt amplia i tot això està baixant, és tota una autopista de productes i substàncies tòxiques que van baixant a poc a poc cap als aqüífers. Això ens ho hem de fer mirar, de la mateixa manera que estem preocupats per la regressió del delta, pels temporals i altres fenòmens naturals, ens estem adonant que molta gent ho amaga baix de la catifa. No ho volem veure, però ho hauríem de veure, perquè això tard d'hora ens tornarà a casa.
Sí perquè el problema és que ho consumim. Per acabar volíem preguntar el tema dels pesticides que utilitzem per a l'agricultura i que fan cap a vegades a les badies del delta.
Els pesticides és com el tema dels fàrmacs, és a dir hi ha dos retalls de premsa, un en valencià que deia "vam matar les herbes i ens vam beure els herbicides" i un a escala de Catalunya, que diu “els peixos del Llobregat i de l'Ebre beuen Voltaren” . Llavors, aquí cada u que s'apliqui la música que li convé perquè estem tocats per tot arreu i hem de ser conscients que el futur ha de ser un futur més sostenible i més net del que tenim avui en dia, i per tant ens hem de posar les piles en molts aspectes per cuidar el medi l'aigua i els aliments que prenem.
Sobre quins territoris i en quines àrees s'ha realitzat la recerca, i d'on sorgix tot el volum de dades que inclou en este llibre?
El tema sorgeix a partir d'una anomalia que va haver-hi a Mora la Nova en un pou d'un centenar i pico de metres i llavors es va generar una alarma perquè la gent no begués d'aquella aigua, a no ser que tinguessen un filtre qualificat o bé comprar aigua envasada, o bé agafar aigua del camió cisterna. El llibre incorpora dades des del 1980 fins a l’any 2018, gairebé quaranta anys, i es veu perfectament com evoluciona la qualitat de l'aigua del riu, de les fonts i dels pous. Es tracta bàsicament d'alguna manera veure la qualitat que tenen. Hi ha un capítol que és deficitari, el dels municipis que no informen de la qualitat de l'aigua que subministren als ciutadans. Aquí hi ha una reivindicació que es llegix entre línies, i hi ha pàgines senceres tipus pancarta demanant als Ajuntaments que publiquen les analítiques de l'aigua, entre altres coses perquè el ciutadà estiga tranquil sabent que l'aigua que consumix és bona. L'altra és que si deixéssim de comprar aigua envasada de plàstic, ens estalviarem molts de quilos de plàstic anuals.
Ja que toca el tema, és una bona idea comprar l’aigua per beure envasada o hi ha altres solucions millors si no ens fiem de l'aigua de l'aixeta?
Sí, hi ha solucions, de fet jo en proposo una que és un simple filtre de carbó actiu, i que en el llibre explico de forma molt més detallada, m'aparto del que és l’osmosi inversa perquè és molt més cara, et costa entre 300 i 400 euros instal·lar-la i després un manteniment de prop de 100 euros anuals, en canvi la meua proposta és una instal·lació de menys de 100 euros i un manteniment anual de 10 euros. Amb això aconseguixes eliminar el mal gust de clor, els metabòlits i les substàncies derivades de la reacció del clor, entre altres, i queda una aigua mineralitzada perfectament bona i apta per al consum, la qual cosa és totalment diferent de l’osmosi inversa, perquè en este beus aigua destil·lada. I 'altra és deixar de comprar aigua destil·lada o plàstic, per la qual cosa podríem estalviar a les Terres de l'Ebre entre 800.000 i 1 milió de quilos de plàstic anuals.
A l'hora de comprar aigua envasada seria millor que tinga molts minerals, de baixa mineralització o això depèn de cada persona?
Normalment les envasades solen ser aigües minerals naturals i tenen una mineralització no massa elevada pel fet que no han tingut temps de passar per dins del sistema del rocam. Llavors el gran avantatge que té l'aigua envasada és que no té clor, però té el gran desavantatge que cada dos per tres s’estan traginant quilos i quilos d'aigua i al cap de l’any, a un preu totalment desorbitat respecte al preu del municipi, un metre cúbic d'aigua al municipi et pot costar com a molt cara 2 euros, mentre que un metro cúbic amb aigua envasada et pot costar com a molt barata 500 euros el m3. Depèn de la quantitat de gent que tinga cada família hi haurà una despesa considerable, però com la comprem a poc a poc no ens adonem.
Per tant és una bona solució el filtre de carbó actiu? però sempre que sabem que l’aigua base, diguem, té una qualitat, i ara mateix pel que deies sobre això, els ajuntaments no ho acaben de fer públic. Només uns pocs, no?
Exacte, molt poquets. Dels vuitanta i pocs pobles que tenen Les Terres de l'Ebre i que jo hi treballo hi ha quatre pobles que ho publiquen i són Flix, Falset, Tortosa, Santa Bàrbara. .. Ulldecona potser també. Però després la gent s'amaga darrere el real decret 140/2003 que no obliga a presentar als ciutadans les analítiques d'aigua. A partir d'ara hi ha una nova norma directiva de l'aigua que es va aprovar al desembre de l'any passat i que ara s'està fent la transposició a la legió espanyola, i que tindrà un article que és l'article 17 que obligarà a que tots els municipis publiquen les analítiques. Hi ha una esperança que és que en menys de dos anys puga sortir a la llum este article i que per tant la gent puga començar a plantejar-s’ho. Hi ha molts canvis substancials, per tant hi haurà molts municipis que s'hauran de posar les piles per fer les coses ben fetes, perquè avui en dia s'estan fent encara d'aquella manera de jo no t'ho ensenyo, jo t'ho amago, jo no sé... Que no sabem exactament què volen amagar perquè en principi han de complir la normativa, per tant no els hi costaria res als Ajuntaments.
Per què els ajuntaments es poden excusar en què els municipis que reben l'aigua subministrada del Consorci d’Aigües de Tarragona ja és pública, perquè el CAT ja ho publica?
El CAT publica les seues analítiques, això està clar, perquè entre altres coses complix fent un control de qualitat que l'obliga entre altres coses a fer les analítiques. El que no es publica són les analítiques municipals, perquè una cosa és que l'aigua quan surti del CAT fins que arribe al municipi o al dipòsit de potabilització es pot arribar a mesclar en altres aigües municipals i esta analítica de les aigües barrejades del CAT i de les aigües municipals dels pous que estan més o menys salinitzats, això automàticament ja no és públic. Per tant aquí, i és una reivindicació que jo tinc i he escrit a la premsa i a la ràdio i per tot arreu en l’àmbit territorial per demanar als municipis que siguen transparents en la seva gestió i la qualitat de l'aigua, si la seua aigua és transparent, la seua gestió i la seua qualitat també ho han de ser.
I que si s'exposen les dades que siguen intel·ligibles per al conjunt de la ciutadania no?
En este sentit entendre una anàlisi d'aigua és igual que entendre una anàlisi de sang. Tothom sap quan et fan una anàlisi de sang et diuen que si estàs dintre d'este marge per dalt o per sota d'estos valors estàs bé, si estàs per dalt o per baix estàs malament. Això és el mateix. Una anàlisi d'aigua et dona un valor paramètric a complir i si estàs per baix estàs bé i si estàs per dalt estàs malament i punt. No necessites saber grans coses per llegir el que diu l'analítica en qüestió.
De vegades també el que fem seguint parlant d'aigua de boca és que anem passejant o anem d'excursió, per la muntanya o on siga, a alguna font i bevem. Fem bé?
Bé, en principi, no sé si fem bé o no, però ho hem fet tota la vida. En aquell moment diria que per fer un glop d'aigua jo diria que no fas res malament, no sé si et pots enverinar, jo diria que no. Crec que està ben fet beure si necessites aigua. La font et pot aportar les seues sals. El problema que veig jo és en esta gent que ha trobat solucions en reciclar una, dos i tres enèsimes de vegades les garrafes de plàstic i va aquella font d'allà dalt, que no sabem quina qualitat d'aigua està servint, però que ompli 20 o 30 garrafes i que se les torna a emportar cap a casa. A casa no se les beurà de seguida, i aquelles garrafes de plàstic estan sotmeses a les pujades i baixades de la temperatura, normals a l’estiu o l’hibern i tot i això fa que el plàstic aquell, que és d'un so ús, vaja alliberant molècules de plàstic, és a dir, estes persones que fan això estan pixant més plàstic que ningú, i això pot generar problemes endocrins, i altres complicacions a la llarga. Evidentment no d'un dia per a l'altre, perquè la quantitat d'aigua que bevem al final és molt poca en comparació a la ingesta de carn, de verdura, de fruita... Tot això porta aigua i les molècules nostres, que són un autèntic laboratori deambulant, s'abastixen d'estes substàncies que els donem. En algun moment sempre pot arribar aquella “cosa” que mai desitgem a ningú i que tots a vegades coneixem algun familiar o proper que li ha arribat. Per tant la transparència és el més important perquè la societat estiga tranquil·la bevent allò que és el més important: aigua. Pensa que el 60% del nostre cos és aigua, per tant, alguna importància ha de tenir, juntament amb els aliments que bevem cada dia
Ara s'està intentant acabar amb el plàstic d'un sol ús. Això afecta també a les garrafes de plàstic, hauríem d'anar més tirant cap al vidre?
Jo crec que les garrafes de plàstic de consum d'aigua són d'un ús únic, per tant no s'haurien de reciclar, tot i que tots sabem que les persones reciclem garrafes, botelles i ho reciclem tot. És un problema que al final de la correguda ens està aportant està quantitat de substàncies orgàniques d’hidrocarburs que ens entren al cos i en conseqüència hem de tenir present els potencials inconvenients que poden acabar generant, per tant jo no recomanaria la reciclació d'estos plàstics.
Parlem també del gran tema del llibre, de la qualitat de l'aigua del riu, de les fonts i dels pous que has analitzat. Què ens pots dir sobre esta qualitat de forma general?
En general el llibre manifesta clarament la situació dels problemes que podem trobar a la línia de costa, on hi ha problemes de salinitat, és a dir els pous ja estan captant aigües salades. A l'interior, la plana de la Galera, la Sénia, Tortosa, trobem problemes de nitrats, la qual cosa vol dir que estem escapant massa fems als camps, les plantes no ho aprofiten tot i això genera un problema, perquè es va generant una filtració a poquet a poquet que si els nitrats estan arribant ja les aigües subterrànies, estos nitrats no van tot sols, van acompanyats dels plaguicides, van acompanyats dels fàrmacs, etc. I tot això ens arriba a les aigües subterrànies, com va passar a Mora la Nova o a altres pobles de per aquí, com per exemple Santa Bàrbara, on ja tenen uns filtres de carbó actiu per a filtrar tota l'aigua general per al municipi. D’altra banda tenim tot el tema de problemes de sals, com per exemple los sulfats, els guixos que donen astringència a l'aigua. O en la part del Priorat la presència d'alguns metalls no massa bons, com podria ser l'arsènic, la presència del qual es continua en molts de pous. Tots són temes d'una qüestió que s'ha de tenir molt en compte.
Al riu tots hem conegut episodis durant els últims anys d’alta contaminació, originàriament provinents d'una fàbrica, la fabrica Ercros de Flix, es va netejar tota aquella "bomba" de contaminants, tal com la van nomenar. S'ha notat una evolució cap a una millor qualitat pel de l’aigua del riu que fa al contingut d'estes substàncies?
El riu té pujades i baixades. Per exemple d’ençà que ha tingut plaguicides, o de metalls pesants com el mercuri, el 2001-2002, també quan a Tortosa es va detectar al riu la mortaldats aquella de peixos... Normalment el riu és d'una salubilitat bastant acceptable, en el sentit que com a molt pateix de sulfats, els guixos que dissol a les zones més de la conca de l'Ebre, aquí dalt de Zaragoza, Pina d'Ebre, però això és un problema que no genera una malaltia o un problema de salut. D’altra banda el riu Ebre no és en principi un dels rius massa contaminats, a escala d’Europa, però sí que tenim fàrmacs... Tenim una mica de tot. S'ha de tenir molt compte en això, i sobretot tenir compte a els pobles de la Terra Alta i la Ribera, com per exemple Batea, la Fatarella, Riba-roja, Flix... pobles que beuen aigua del riu i que possiblement no sempre fan una potabilització adequada. Això genera problemes de trihalometans, que són substàncies cancerígenes, pel fet que mantenen encara una part de matèria orgànica i al posar el clor genera un metabòlit que d'alguna manera tampoc és bo. Lo mateix passa en molts pobles del Priorat que beuen aigua del pantà, i també tenen estos nivells elevats de trihalometans.
Pel que fa a la presència de fàrmacs o drogues que ara citava al riu, quins podem trobar a l'aigua?
Bé la llista és bastant llarga, però entre antibiòtics i analgèsics podríem estar parlant de moltes coses.
Ens diu molta cosa a l'aigua sobre la salut de la societat?
Sí perquè de fet, sobre els fàrmacs, quan nosaltres prenem una pastilla de qualsevol cosa està clar que no és aprofitada al 100%, ho excretem i orinem i alliberem una part que va a les depuradores. Però les depuradores només amb el sistema secundari de depuració no eliminen estos fàrmacs que després aboquen a la llera d'un barranc o al mateix riu. En conseqüència tenim un cicle que ens està apretant i hem de ser conscients que tot allò que llancem tard o d'hora ens torna a casa, siga en forma de molècules, que no són acceptables per al nostre cos, per a tot el problema de malalties endocrines, etc.
En tot cas, sobre les depuradores, potser a vegades podem pensar que si l'aigua passa per allí es pot soltar al medi ambient amb tranquil·litat, però no acaba de ser així?
Les depuradores s'haurien d'espavilar una mica en el sentit de dir, senyors comencem a fer una depuració molt més fina i acurada, perquè si estem llançant l'aigua depurada, transparent, però carregada de substàncies tòxiques al medi, amb fàrmacs i altres substàncies, és evident que això va filtrant. Filtra i arriba als aqüífers, i els esta fent malbé, perquè d'alguna manera perdem qualitat de l'aigua de l’aqüífer i això és perdre el recurs de l’aigua. Això és fonamental per al futur, perquè aquí portem de l'ordre de 40 - 50 anys fent ja una activitat molt amplia i tot això està baixant, és tota una autopista de productes i substàncies tòxiques que van baixant a poc a poc cap als aqüífers. Això ens ho hem de fer mirar, de la mateixa manera que estem preocupats per la regressió del delta, pels temporals i altres fenòmens naturals, ens estem adonant que molta gent ho amaga baix de la catifa. No ho volem veure, però ho hauríem de veure, perquè això tard d'hora ens tornarà a casa.
Sí perquè el problema és que ho consumim. Per acabar volíem preguntar el tema dels pesticides que utilitzem per a l'agricultura i que fan cap a vegades a les badies del delta.
Els pesticides és com el tema dels fàrmacs, és a dir hi ha dos retalls de premsa, un en valencià que deia "vam matar les herbes i ens vam beure els herbicides" i un a escala de Catalunya, que diu “els peixos del Llobregat i de l'Ebre beuen Voltaren” . Llavors, aquí cada u que s'apliqui la música que li convé perquè estem tocats per tot arreu i hem de ser conscients que el futur ha de ser un futur més sostenible i més net del que tenim avui en dia, i per tant ens hem de posar les piles en molts aspectes per cuidar el medi l'aigua i els aliments que prenem.