08
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
9:59h
Els membres de la Diàspora Ebrenca es mostren preocupats davant la nova regulació del teletreball per al personal de la Generalitat de Catalunya. La instrucció 1/2021 de mesures organitzatives per a la reincorporació als centres de treball del personal de l'Administració de la Generalitat de Catalunya fixa un màxim de dos dies setmanals de teletreball, el que, segons el col·lectiu, podria representar un impediment per a les persones que treballen a distància des de les Terres de l'Ebre, com un mal precedent que pot afectar la resta d'administracions públiques i empreses del país.
Així, diuen que amb la publicació d'esta nova regulació, "es mostra una manca de sensibilitat territorial i la manca de mirada estratègica a l'hora de buscar i detectar solucions per al desequilibri territorial per part del govern". Per este motiu, reclamen que els representants polítics i la societat civil ebrenca es mobilitzen "perquè les polítiques de reequilibri territorial siguen part fonamental de la nova normalitat; replantejar el marc de dies de teletreball, tenint en compte criteris de conciliació familiar, reequilibri territorial i drets laborals; i accelerar la posada en marxa d'un Pla de Teletreball a les Terres de l'Ebre". Entre altres coses, des de la Diàspora diuen també que s'ha d'abordar el teletreball "com una política transversal enfront les problemàtiques de desigualtat territorial i desenvolupament econòmic de les comarques", alhora que s'hauria d'assegurar unes infraestructures de comunicació que faciliten la connexió amb els centres de treball i la viabilitat del retorn de persones treballadores a comarques més despoblades.
L'estudi del teletreball
Des de la Diàspora defensen que des de l'inici de la pandèmia s'ha constatat, amb experiències favorables, la possibilitat de treballar a distància des de diferents punts del territori. Ho demostren amb un estudi que va detectar més de 200 casos de treballadors i treballadores que, malgrat tenir el centre de treball en altres ciutats, estaven teletreballant des de l'Ebre. "Durant estos mesos, el teletreball ha permès que moltes persones s'hagen plantejat altres models de vida, aprofitant l'oportunitat per establir-se o retornar temporalment a zones rurals, tot contemplant la possibilitat de fer-ho de forma permanent", detallaven.
Per este motiu, des de la Diàspora Ebrenca van fer una crida als agents polítics, econòmics i socials del territori "a no deixar passar este context, elaborant un Pla per al Teletreball a les Terres de l'Ebre, per contribuir a generar noves oportunitats per al territori i les persones", tenint en compte que aquest escenari favorable es basava en la possibilitat de teletreballar més dies dels hi havia establerts abans de la pandèmia.
Així, diuen que amb la publicació d'esta nova regulació, "es mostra una manca de sensibilitat territorial i la manca de mirada estratègica a l'hora de buscar i detectar solucions per al desequilibri territorial per part del govern". Per este motiu, reclamen que els representants polítics i la societat civil ebrenca es mobilitzen "perquè les polítiques de reequilibri territorial siguen part fonamental de la nova normalitat; replantejar el marc de dies de teletreball, tenint en compte criteris de conciliació familiar, reequilibri territorial i drets laborals; i accelerar la posada en marxa d'un Pla de Teletreball a les Terres de l'Ebre". Entre altres coses, des de la Diàspora diuen també que s'ha d'abordar el teletreball "com una política transversal enfront les problemàtiques de desigualtat territorial i desenvolupament econòmic de les comarques", alhora que s'hauria d'assegurar unes infraestructures de comunicació que faciliten la connexió amb els centres de treball i la viabilitat del retorn de persones treballadores a comarques més despoblades.
L'estudi del teletreball
Des de la Diàspora defensen que des de l'inici de la pandèmia s'ha constatat, amb experiències favorables, la possibilitat de treballar a distància des de diferents punts del territori. Ho demostren amb un estudi que va detectar més de 200 casos de treballadors i treballadores que, malgrat tenir el centre de treball en altres ciutats, estaven teletreballant des de l'Ebre. "Durant estos mesos, el teletreball ha permès que moltes persones s'hagen plantejat altres models de vida, aprofitant l'oportunitat per establir-se o retornar temporalment a zones rurals, tot contemplant la possibilitat de fer-ho de forma permanent", detallaven.
Per este motiu, des de la Diàspora Ebrenca van fer una crida als agents polítics, econòmics i socials del territori "a no deixar passar este context, elaborant un Pla per al Teletreball a les Terres de l'Ebre, per contribuir a generar noves oportunitats per al territori i les persones", tenint en compte que aquest escenari favorable es basava en la possibilitat de teletreballar més dies dels hi havia establerts abans de la pandèmia.