28
de maig
del
2014
La portaveu del PP a la Comissió de Medi ambient del Congrés, María Teresa de Lara, ha avançat que el seu grup parlamentari no donarà suport a la petició de CiU, PSOE, Esquerra Plural i Compromís-Equo de tancar de forma definitiva el projecte d'emmagatzematge de gas Castor, després dels prop de 600 sismes del setembre passat.
Esta petició de tancament definitiu ha sortit del diputat de CiU, Martí Barberà, que ha defensat una proposició no de llei, a la qual s'han sumat la resta de grups de l'oposició i que serà rebutjada, atès que el PP compta amb majoria absoluta.
"Cal demanar que es tanqui, encara que una vegada conclosos els treballs actualment en curs es tindrà una base tècnica sòlida sobre la qual prendre una decisió, inclòs el desmantellament. En tot cas, prevaldrà la seguretat de les persones i la seguretat del medi ambient", ha insistit la portaveu popular.
Mentrestant, ha insistit que és "oportú" mantindre la "cautela" i la "prudència". La paralització del magatzem es mantindrà tot el temps necessari", ha insistit, després que s’aturés el passat 26 de setembre.
Igualment, ha destacat que el Ministeri que dirigix José Manuel Soria va demanar informes a l’IGN i a l’IGME, coneguts recentment, que després d'analitzar les causes de sismiscitat que les relaciona amb la injecció de gas matalàs, recomanen estudis addicionals que confirmen les hipòtesis plantejades i s'establisca el nivell de risc, i s'ha demanat col·laboració a entitats estrangeres per fer una anàlisi concloent.
Teresa de Lara ha recordat que es va donar llum verda al projecte gràcies a un decret de 2008 que va atorgar la llicència d'explotació. Així mateix, ha destacat que va ser l'anterior Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero el que va qualificar esta infraestructura "de caràcter urgent".
Igualment, ha apuntat a una resolució d'octubre de 2009 de la secretària d'Estat de Medi ambient, amb Teresa Ribera de secretària d'Estat, que va veure amb bons ulls la declaració d'impacte ambiental del projecte, que no incloïa el risc sísmic de Castor.
Sobre qui haurà de pagar els 1.300 milions d'euros, De Lara creu que caldria preguntar-li-ho a l'expresident Zapatero i si representa "un deute més" heretat.
Amb tot això, ha assegurat que el PP no pot donar suport a la proposició no de llei perquè molts dels seus punts "estan mancats de solidesa". En primer lloc, perquè no es pot tancar la instal·lació fins que no es coneguin els informes concloents, ha recordat, i també rebutja el punt de la iniciativa que diu que al Banc Europeu d'Inversions li correspon la tutela dels procediments administratius o el control tècnic dels projectes.
El Govern no és transparent
El diputat de CiU, Martí Barberà, ha criticat l'execució de Soria al capdavant del problema perquè estes situacions, segons ha insistit, precisen reaccions "ràpides i contundents", quan en l'actualitat ronda la "inseguretat" entre els ciutadans per la "opacitat" del Govern.
Des de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), Laia Ortiz ha qualificat el projecte Castor de "despropòsit", "mancat de transparència i democràcia". "S'ha dut a terme amb opacitat. Té deficiències en l'avaluació ambiental. Es van legislar a mida qüestions com que no hi hauria responsabilitat de l'empresa en cap cas", ha rebutjat la diputada ecosocialista. Ortiz també ha censurat l'actitud del Govern per amagar els informes encarregats.
Reunions amb Florentino
"Sabem que hi ha reunions entre el secretari d'Estat d'Energia, Álvaro Nadal i Florentino Pérez (accionista del projecte), que negocien com l'Estat paga la irresponsabilitat d'una empresa, encara que hi ha administracions implicades i hi ha hagut negligències en totes parts", ha indicat la parlamentària catalana d'ICV.
Joan Ruiz Carbonell, del PSOE, coincideix que és necessari paralitzar de forma definitiva Castor, mentre que Joan Baldoví, de Compromís-Equo, ha advertit que "ara el que els ciutadans volen saber és qui pagarà els plats trencats".
Esta petició de tancament definitiu ha sortit del diputat de CiU, Martí Barberà, que ha defensat una proposició no de llei, a la qual s'han sumat la resta de grups de l'oposició i que serà rebutjada, atès que el PP compta amb majoria absoluta.
"Cal demanar que es tanqui, encara que una vegada conclosos els treballs actualment en curs es tindrà una base tècnica sòlida sobre la qual prendre una decisió, inclòs el desmantellament. En tot cas, prevaldrà la seguretat de les persones i la seguretat del medi ambient", ha insistit la portaveu popular.
Mentrestant, ha insistit que és "oportú" mantindre la "cautela" i la "prudència". La paralització del magatzem es mantindrà tot el temps necessari", ha insistit, després que s’aturés el passat 26 de setembre.
Igualment, ha destacat que el Ministeri que dirigix José Manuel Soria va demanar informes a l’IGN i a l’IGME, coneguts recentment, que després d'analitzar les causes de sismiscitat que les relaciona amb la injecció de gas matalàs, recomanen estudis addicionals que confirmen les hipòtesis plantejades i s'establisca el nivell de risc, i s'ha demanat col·laboració a entitats estrangeres per fer una anàlisi concloent.
Teresa de Lara ha recordat que es va donar llum verda al projecte gràcies a un decret de 2008 que va atorgar la llicència d'explotació. Així mateix, ha destacat que va ser l'anterior Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero el que va qualificar esta infraestructura "de caràcter urgent".
Igualment, ha apuntat a una resolució d'octubre de 2009 de la secretària d'Estat de Medi ambient, amb Teresa Ribera de secretària d'Estat, que va veure amb bons ulls la declaració d'impacte ambiental del projecte, que no incloïa el risc sísmic de Castor.
Sobre qui haurà de pagar els 1.300 milions d'euros, De Lara creu que caldria preguntar-li-ho a l'expresident Zapatero i si representa "un deute més" heretat.
Amb tot això, ha assegurat que el PP no pot donar suport a la proposició no de llei perquè molts dels seus punts "estan mancats de solidesa". En primer lloc, perquè no es pot tancar la instal·lació fins que no es coneguin els informes concloents, ha recordat, i també rebutja el punt de la iniciativa que diu que al Banc Europeu d'Inversions li correspon la tutela dels procediments administratius o el control tècnic dels projectes.
El Govern no és transparent
El diputat de CiU, Martí Barberà, ha criticat l'execució de Soria al capdavant del problema perquè estes situacions, segons ha insistit, precisen reaccions "ràpides i contundents", quan en l'actualitat ronda la "inseguretat" entre els ciutadans per la "opacitat" del Govern.
Des de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), Laia Ortiz ha qualificat el projecte Castor de "despropòsit", "mancat de transparència i democràcia". "S'ha dut a terme amb opacitat. Té deficiències en l'avaluació ambiental. Es van legislar a mida qüestions com que no hi hauria responsabilitat de l'empresa en cap cas", ha rebutjat la diputada ecosocialista. Ortiz també ha censurat l'actitud del Govern per amagar els informes encarregats.
Reunions amb Florentino
"Sabem que hi ha reunions entre el secretari d'Estat d'Energia, Álvaro Nadal i Florentino Pérez (accionista del projecte), que negocien com l'Estat paga la irresponsabilitat d'una empresa, encara que hi ha administracions implicades i hi ha hagut negligències en totes parts", ha indicat la parlamentària catalana d'ICV.
Joan Ruiz Carbonell, del PSOE, coincideix que és necessari paralitzar de forma definitiva Castor, mentre que Joan Baldoví, de Compromís-Equo, ha advertit que "ara el que els ciutadans volen saber és qui pagarà els plats trencats".