22
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
11:59h
La central hidroelèctrica de bombeig més gran del món podria acabar fent-se realitat a les Terres de l'Ebre, concretament a cavall entre Riba-roja d'Ebre i la Fatarella, a la Ribera d'Ebre. Amb el vistiplau del Parlament Europeu i el govern espanyol, els quals l'han declarat projecte d'interès comunitari, la central reversible batejada amb el nom de "Gironès i Raïmats" ocuparia unes 1.300 hectàrees i, a ple rendiment, tindria la capacitat de generar i emmagatzemar la mateixa energia que els tres reactors d'Ascó i Vandellòs.
El projecte, impulsat fa una dècada pel grup lleidatà Romero Polo, ha tornat a causar enrenou a les xarxes socials arran de l'emissió del reportatge "Sense ficció: Kilowatts d'aigua. El negoci del segle", emès per TV3. Al programa s'explicava que preveuen que la instal·lació servisca per contrarestar els efectes del tancament de les centrals nuclears a la comarca, a canvi, però, de l'important impacte paisatgístic que causarien les dos basses del projecte, ubicades on actualment hi ha més de mil hectàrees de camps i terreny forestal. Ara bé, la idea de fa 10 anys s'ha modificat diversos cops per allunyar-se de l'embassament de Riba-roja, del qual es volia desviar l'aigua al principi, així com de la zona protegida per la Xarxa Natura 2000.
Quant al funcionament, la central es basaria en un sistema de dos basses artificials distanciades 400 metres entre sí, de les quals, segons deien, només caldrà omplir-ne una un sol cop, amb 78 hectòmetres cúbics d'aigua que pretenen agafar de l'Ebre. Després, el funcionament seria un "circuit tancat" que, apuntaven, només necessitaria l'aigua del riu per compensar "les petites pèrdues per evaporació", explicaven al reportatge de TV3. En més detall, els dos embassaments, situats en cotes diferents, estarien units per un circuit que faria caure l'aigua de l'embassament superior a l'inferior, passant per una turbina; mentre que quan hi hagués excedent s'aprofitaria per bombar-la a la bassa superior i guardar-la. Amb la bassa superior plena, la central podria funcionar a ple rendiment durant 29 hores.
A banda, l'objectiu de la central de la Ribera d'Ebre és que funcione amb energia renovable durant tot el cicle. Així, quan les turbines es posen a bombar aigua cap a la bassa superior, s'alimentaran amb aerogeneradors.
Si més no, després de trobar la ubicació, el pròxim objectiu de "Gironés i Raïmats" és aconseguir el finançament: necessiten 2.600 milions d'euros per tirar endavant el projecte per al 2023. I, per descomptat, cal comptar amb el suport del territori, un dels entrebancs més grans que poden trobar a hores d'ara. De moment, l'Ajuntament de la Fatarella ha donat el seu suport formal, mentre que l'alcalde de Riba-roja va dir en declaracions a Canal 21 que el projecte va més enllà del suport municipal, però que a canvi demanaran altres infraestructures per a la zona.
El projecte està encara en una fase inicial, caldrà avaluar-ne la viabilitat econòmica i tècnica i obrir el preceptiu procés de participació pública obligatori.
El projecte, impulsat fa una dècada pel grup lleidatà Romero Polo, ha tornat a causar enrenou a les xarxes socials arran de l'emissió del reportatge "Sense ficció: Kilowatts d'aigua. El negoci del segle", emès per TV3. Al programa s'explicava que preveuen que la instal·lació servisca per contrarestar els efectes del tancament de les centrals nuclears a la comarca, a canvi, però, de l'important impacte paisatgístic que causarien les dos basses del projecte, ubicades on actualment hi ha més de mil hectàrees de camps i terreny forestal. Ara bé, la idea de fa 10 anys s'ha modificat diversos cops per allunyar-se de l'embassament de Riba-roja, del qual es volia desviar l'aigua al principi, així com de la zona protegida per la Xarxa Natura 2000.
Simulació virtual del punt de captació de la central, segons el projecte. Foto: Cedida
Quant al funcionament, la central es basaria en un sistema de dos basses artificials distanciades 400 metres entre sí, de les quals, segons deien, només caldrà omplir-ne una un sol cop, amb 78 hectòmetres cúbics d'aigua que pretenen agafar de l'Ebre. Després, el funcionament seria un "circuit tancat" que, apuntaven, només necessitaria l'aigua del riu per compensar "les petites pèrdues per evaporació", explicaven al reportatge de TV3. En més detall, els dos embassaments, situats en cotes diferents, estarien units per un circuit que faria caure l'aigua de l'embassament superior a l'inferior, passant per una turbina; mentre que quan hi hagués excedent s'aprofitaria per bombar-la a la bassa superior i guardar-la. Amb la bassa superior plena, la central podria funcionar a ple rendiment durant 29 hores.
A banda, l'objectiu de la central de la Ribera d'Ebre és que funcione amb energia renovable durant tot el cicle. Així, quan les turbines es posen a bombar aigua cap a la bassa superior, s'alimentaran amb aerogeneradors.
Si més no, després de trobar la ubicació, el pròxim objectiu de "Gironés i Raïmats" és aconseguir el finançament: necessiten 2.600 milions d'euros per tirar endavant el projecte per al 2023. I, per descomptat, cal comptar amb el suport del territori, un dels entrebancs més grans que poden trobar a hores d'ara. De moment, l'Ajuntament de la Fatarella ha donat el seu suport formal, mentre que l'alcalde de Riba-roja va dir en declaracions a Canal 21 que el projecte va més enllà del suport municipal, però que a canvi demanaran altres infraestructures per a la zona.
El projecte està encara en una fase inicial, caldrà avaluar-ne la viabilitat econòmica i tècnica i obrir el preceptiu procés de participació pública obligatori.