Creix l’afiliació a la indústria de l’Ebre per primer cop des de l’inici de la crisi

L'increment de l'afiliació a la indústria d'Alcanar s'explica per la reactivació parcial de Cemex. Foto: Sílvia Berbís

Les exportacions i també una lleugera recuperació en la demanda del mercat intern són els dos factors que apunten una crescuda de l’afiliació a la Seguretat Social a la indústria per primer cop des de l’inici de la crisi. Així, l’increment d’afiliats se situa en un 1,5% interanual quan a finals de l’any passat la indústria ebrenca perdia el 5% dels seus afiliats. Tot i que encara no es pot parlar de cotitzants globals en positiu, estem a prop. “És probable que els propers trimestres l’evolució global siga ja positiva”, ha afirmat avui el catedràtic d’economia i director de la Càtedra d’Economia Local i Regional del Campus Terres de l’Ebre de la URV, Juan Antonio Duro, en la presentació del Butlletí d’Anàlisi de la Conjuntura Local de les Terres de l’Ebre del primer trimestre de 2014, a Deltebre.

La creu d’este trimestre l’hem de buscar en el comerç (a l’engròs), que és l’activitat que presenta una pitjor evolució, fins i tot més dolenta que la construcció, que modera novament la seva caiguda. En este sentit, per primer cop en molts trimestres, la construcció no encapçala la classificació d’activitats que han perdut més afiliats en termes relatius. Això segons Duro, s’explica per dos factors: “Per la forta moderació en la caiguda d’afiliats, que ha passat del 13,1% de finals del 2013 al 5,7% el primer trimestre del 2014, i perquè s’ha intensificat la caiguda en el sector del comerç, arribant al 7%”. Quant a la construcció, fins i tot hi ha municipis com Deltebre i l’Aldea que han creat llocs de treball, 1,1 i 13,8% respectivament.

Pel que fa als municipis, el que ha perdut més afiliats ha estat la Sénia, arribant al 7%, dos dècimes més que el trimestre anterior. Esta forta caiguda es deu majoritàriament a l’evolució de la indústria manufacturera, sobretot la relacionada amb el moble. El segon municipi pel que fa a pèrdua neta de cotitzants és Tortosa, que tot i que modera la seva caiguda, ésta arriba al 4,9%, sobretot per la mala evolució de les activitats comercials. En el pol oposat es troben cinc municipis que veuen incrementada la seva afiliació, destacant especialment el cas d’Alcanar, per l’evolució favorable de les indústries manufactureres, amb Cémex al capdavant; i Ulldecona, entre altres, per la bona evolució del seu comerç, amb creixements interanuals del 5,7 % i del 3,9%, respectivament. En total, estos tres primers mesos d’enguany els afiliats a la seguretat social eren 44.752 persones, 659 menys que el primer trimestre de 2013.

Per primer cop baixa l’atur femení

Pel que fa a l’atur a les Terres de l’Ebre, per segon trimestre consecutiu, es reduix en termes interanuals. El mes de març de 2014 hi havia 16.234 aturats, un 4,2% menys que el 2013. Per primer cop des del segon trimestre del 2007, l’atur entre les dones ha caigut, tot i que molt modestament, un -0,1%. Pel que fa als homes, l’abandonament de l’atur ha continuat intensificant-se fins arribar al -7,4%.

Com els últims trimestres, la reducció de l’atur s’ha concentrat en els grups d’edat més joves, i ha continuat creixent, tot i que més moderadament, al grup de majors de 50 anys, en un 4,6%. La novetat del trimestre ha estat que l’atur també ha caigut, en un 1,1%, en el grup comprès entre els 40 i 50 anys. La caiguda ha estat prou general independentment del nivell formatiu, tot i que continua sent major entre els aturats amb estudis primaris o inferiors, a excepció del sector serveis com ara restauració, serveis personals i venedors, on ha pujat l’atur a causa, previsiblement, de l’evolució de l’activitat comercial. Pel que fa a la gent amb titulació, baixa l’atur entre els primers cicles, les diplomatures, i augmenta lleugerament, un 0,5%, entre els graus, llicenciatures i màsters.

Quant a municipis, els més grans han tingut un descens en el nombre de desocupats prou important, del 6%, degut sobretot al bon funcionament de Tortosa, -8,2%. La caiguda de l’atur a l’Aldea continua sent molt forta, amb un 10,3% de variació interanual, i també a Ulldecona, un 6,1%. La Sénia, amb una taxa del 22,2 %, continua sent el municipi dels analitzats amb la taxa d’atur més elevada i que supera de molt la mitjana ebrenca que és del 15,7%, seguit d’Amposta (19,9 %), Deltebre (18,8%), Roquetes (18,3%) i Tortosa i Móra d’Ebre amb un 18,1% cadascuna. Per l’altra banda, la taxa d’atur aparent més baixa la trobem a Alcanar, amb una taxa del 12,2 %.

Segons Duro, “la situació actual, convida a un moderat optimisme ja que l’entorn general sembla donar senyals positives i es recupera la confiança entre els agents. En la mesura en que aquests factors es consolidin, i el consum privat creixi a taxes elevades, la recuperació prendrà forma clara en la segona meitat de l’any. De tota manera, encara estaríem lluny de ritmes de creixement suficients per disminuir de manera significativa l’atur a curt termini al territori. A mig termini, si l’entorn afavoreix i el territori aprofita els seus recursos estem esperançats en que l’economia de l’Ebre entri en una senda de creixement sostenible que l’aproximi a la mitjana catalana” .