Fiscalia denunciarà el Castor per prevaricació ambiental

Plataforma marina del projecte Castor Foto: Escal UGS

La Fiscalia de Castelló presentarà una querella als tribunals per la comissió d'un suposat delicte de prevaricació ambiental i un altre contra el medi ambient comesos en la posada en marxa del magatzem de gas submarí Castor, segons publica avui el País .

La primera de les acusacions, segons explica el diari, es dirigirà contra la que va ser secretària d'Estat de Canvi Climàtic el 2009, Teresa Ribera, qui va signar la Declaració d'Impacte Ambiental per la qual es va autoritzar el projecte. La segona, contra Escal UGS, participada per ACS (66,67%) i la societat canadenca CLP (33,33%).

Els delictes que s'inclouran en la querella comporten penes de presó d'entre sis mesos i cinc anys .

L'acusació de fiscalia sosté que el risc que estos terratrèmols es produïssen no era un fet imprevisible sinó una possibilitat de rellevància i que, per tant, va haver de ser objecte de valoració dins de la Declaració d'Impacte Ambiental (DIA).

Pel que fa al delicte contra el medi ambient, fiscalia entén que es va cometre per què el magatzem no va parar de funcionar fins més de 10 dies després que es produïssin els primers moviments sísmics.

La querella es basa, entre altres coses, en les conclusions dels informes realitzats per l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), que sostenen que hi ha una causa efecte entre les activitats d'injecció de gas i els sismes registrats davant la costa de Castelló i Tarragona.

Castor:la bombolla sísmica ja ho apuntava

El periodista ebrenc Jordi Marsal ja havia constatat a Castor: la bombolla sísmica que la injecció sobtada de gas a un cabal de fins a 8 milions de metres cúbics durant el 5 i 6 de setembre de 2013 seria els desencadenants de l’esclat sísmic de major intensitat que es va viure al voltant del magatzem submarí Castor. 

“Les dades d’injecció en els dies claus diuen dues coses molt clares. La primera és que la injecció de gas matalàs, que com a molt havia agafat cabals de 3,2 o 3,3 milions de metres cúbics diaris es va apujar durant dos dies fins a 8 milions de metres cúbics, que es el valor d’operació que l’Estat exigia per superar les proves, operar i tenir la llicència definitiva. A partir d'aquell dia, que és el 5 de setembre, comencen els terratrèmols”, afirma Marsal, un fet que ja avançava les conclusions de l’estudi de l’Institut Geogràfic Nacional fet públic ahir. 

Partint de les dades del Ministeri i de l’Institut Geogràfic Nacional, Marsal ha superposat les dades dels cabals d’injecció i els posteriors sismes registrats a la zona i ha constatat “una correspondència diferida” entre totes dues. “És una prova bastant empírica que ara l’estudi de l’IGN tret a la llum corrobora”. Quan superposem en un gràfic en diferents estadis temporals – (amb 15 dies naturals de diferencia) es demostraria que la intensitat d’esta injecció de gas té una correspondència amb la intensitat del sismes que hi van haver a partir del dia 24 de setembre”, constata.

Per què aquests 15 dies de diferència? “El gas a pressió empeny l’aigua, que es distribueix i es desplaça per les porositats. Els fluids acaben generant fractures petites a les roques, que s’engrandeixen i propaguen radialment aquest trencament fins connectar amb una falla, lubricant i facilitant el seu lliscament”, així doncs “la permeabilitat depèn del temps”, remarca LuisGonzález de Vallejo, catedràtic d’Ingeneria Geològica, al treball que ha fet Marsal. 

D’altra banda, Marsal, subratlla que “ja s’apuntava” l’existència d’una falla encara per estudiar just a la base del magatzem submarí, tal com ha constatat també l’estudi de l’IGN. “L’empresa en fòrums tècnics ja havia dit que hi havia una falla no cartografiada a la base del magatzem i que no era la falla Amposta”. “Segons diuen els científics”, afirma Marsal, “això encara és pitjor”, per què “si no hi ha espai suficient per emmagatzemar gas, per què no hi ha suficient porositat”, com ja han apuntat geòlegs com Josep Giner, “els fluids buscaran una sortida i aquesta falla pot ser una sortida. El risc principal és la fuita de gas sobre la falla”, assevera.