23
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
10:15h
Joan Roig (Alcanar, 1983) és alcalde d'Alcanar per ERC des del 4 d'octubre de 2018. Regidor en els dos anteriors mandats al capdavant de les carteres de Salut, Participació Ciutadana, Banda Municipal de Música, Joventut i Gent Gran, Roig afrontava les eleccions del passat maig de 2019 amb el repte de revalidar la majoria absoluta del seu predecessor, Alfons Montserrat i, no només ho va aconseguir, sinó que va superar-la, arribant als 8 regidors. Superat el primer any de mandat i enmig d'una crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus, parlem amb ell per avaluar com encara esta situació el municipi i també conèixer quins seran els reptes del 2021.
Tanquem el primer any i mig de mandat d’esta legislatura. A punt d’encetar un nou any, quins projectes us agradaria veure acabats durant el 2021?
Un dels nostres principals objectius és la construcció definitiva de l’Auditori Municipal. També m’agradaria que haguem pogut executar les obres d’arranjament de camins que encara estan malmesos pels aiguats del 2018. Tenim la majoria de la xarxa de camins afectats per estos aiguats i estem a l’espera de la subvenció. Quan arribarà, ens posarem a licitar les obres i executar-les.
Una subvenció que ha portat molts de maldecaps. Heu hagut de reajustar partides per poder dur a terme l’arranjament d’estos camins?
Al final, només s’han subvencionat aquells camins que no eren de terra, cosa que ens ha sorprès, perquè com sabem la majoria de camins del territori són de terra. No ha estat així, per la qual cosa la subvenció s’ha vist reduïda de forma considerable i ara ens tocarà fer tot el possible des del municipi per solucionar este problema amb recursos propis, amb tot el que això comporta. I tenint en compte la llei d’estabilitat financera i la regla de la despesa.
Des de l'esclat de la pandèmia l’Ajuntament d’Alcanar, com la majoria d’Ajuntaments del país, ha hagut de fer mans i mànigues per mitigar els efectes econòmics i socials que se n’han derivat. En el vostre cas, en què s’han destinat els recursos?
Hem destinat sobretot recursos en dotar la ciutadania d’elements de protecció individual que permetessen evitar els contagis. Hem acabat repartint milers de mascaretes. També hem prioritzat el suport a aquelles persones que més ho necessiten. Augmentant les dotacions econòmiques a les entitats que s’encarreguen d’assistir a estes persones i nuclis familiars, com ara Càritas, i hem fins i tot doblat i triplicat partides pressupostàries de projectes socials com ara el Cistell, que té com a objectiu que les persones que més ho necessiten puguen adquirir aliments frescos.
A part hem eliminat la taxa d’ocupació de via pública, per tal que els bars i restaurants que són el sector que més ha patit les restriccions puguen gaudir d’esta disminució de la pressió fiscal i també hem bonificat per a totes aquelles empreses que han hagut de tancar per les restriccions la recollida de la brossa i també l’impost dels vehicles de tracció mecànica vinculats a les empreses.
Per al 2021, a més, tenim previst impulsar una sèrie de subvencions, que penso que seran importants, per a ajudar les empreses a adaptar-se a la digitalització i a les noves tecnologies.
Segurament, a Alcanar, com a molts pobles, el comerç ha degut notar com la seua clientela habitual cada cop compra més per internet,...
Sí, per això pensem que és una adaptació gairebé obligada la del comerç digital. La pandèmia ha obert un nou paradigma social i és que les persones que encara no ho havien fet han descobert les compres des de casa i això posa en greu perill el comerç de proximitat. Per tant, hem d’ajudar este comerç local a adaptar-se a la nova realitat. Estes ajudes específiques sobre digitalització s’implementaran el proper 2021.
El 2020 ha estat un any en què a nivell comptable segurament s’han hagut de reajustar moltes partides de les diferents regidories. En què han hagut de retallar, per exemple?
El pilar fonamental que ens ha permès refer els comptes en temps de pandèmia ha estat l’eliminació de les festes. En esta partida entren totes les festes d’Alcanar, les Cases i Alcanar Platja: les festes de maig, les d’octubre, les festes d’agost, Sant Antoni, Mare de Déu del Carme,... I després, teixint complicitats entre les regidories i mirant de ser el màxim de solidaris, tot hem entès que alguns projectes havien d’esperar, perquè evidentment hi ha hagut altres prioritats. Això ha estat un treball en equip del qual com a alcalde n’estic molt orgullós, perquè cada regidor i regidora ha pres consciència des del minut 0 que alguns dels projectes de les seues regidories per a este 2020 no hauran sigut possibles, perquè al carrer central de la política canareva s’han de posar les famílies i la gent que més ho necessita abans que res i això ho tenim claríssim.
Tenint en compte els efectes de la Covid-19 sobre l’economia local, com plantejareu els pressupostos de 2021?
També farem un fons de contingència covid, com hem fet este 2020, amb la possibilitat de poder fer modificacions de crèdit depenent de la magnitud de les circumstàncies. Si la pandèmia s’estira en el temps, nosaltres ja hem previst els mecanismes dins del pressupost municipal per poder fer que mitjançant vasos comunicants arriben recursos a esta partida mitjançant estes modificacions de crèdit que són totalment legals.
Per a quan preveieu tenir aprovat el pressupost municipal de 2021?
Estem treballant per aprovar-los el més aviat possible per poder treballar en la màxima eficiència, sobretot pel que fa a polítiques socials, sense deixar de banda les grans inversions, és clar.
Precisament, fa uns dies l’Ajuntament d’Alcanar i la càtedra d’economia de la URV van anunciar un acord per tal d’elaborar un ‘Pla de recuperació econòmica d'Alcanar’. Què n’espera d’este treball?
En primer lloc, esperem veure o tenir com a eina vital una radiografia real i molt acurada de la situació econòmica actual del nostre municipi arran de l’impacte directe de la pandèmia.
Què ha passat al nostre municipi? Disposem de dades macroeconòmiques, però també ens agradaria entrar al detall de quins han estat els sectors d'Alcanar que més estan patint l’impacte d’esta crisi sanitària i econòmica i quan tinguem esta diagnosi enllestida, començarem a fer este ‘Pla de recuperació econòmica d’Alcanar’. Són dos passos totalment necessaris que han d’anar en este ordre, si no, no tindria sentit.
El pla de reactivació econòmica tindrà molt en compte les subvencions europees. Adaptarem el pla, pensant en projectes que puguen rebre estes subvencions de la UE. Pensem que no podem deixar escapar esta oportunitat, és més, els pobles que deixaran passar les subvencions europees per a la reactivació econòmica, d’aquí 15 anys penso que no hauran tingut la mateixa capacitat per sortir-se’n que els pobles que les hauran rebut. Per això ens estem preparant.
Com a Govern municipal heu pres consciència que esta crisi pot marcar un abans i un després?
Totalment. A banda del canvi de paradigma que et comentava que com a societat viurem, penso que els municipis repensarem el nostre futur de manera diferent. Viurem canvis en les prioritats i en els projectes que s’aniran desenvolupant a partir d’ara.
Tem que, malgrat els esforços destinats, Alcanar comence l’any amb menys comerços i establiments oberts?
Sí,... per això mateix tenim tots els radars socials i econòmics activats, perquè volem evitar que això passe. No volem deixar-mos a ningú enrere, és el nostre gran objectiu. Que totes les persones que tinguen un negoci puguen reprendre la seua activitat amb totes les garanties un cop tot això s’haja acabat.
I, en este sentit, com encareu el Nadal? Suposo que és una de les últimes oportunitats per reactivar el comerç local,...
Sí, és molt complicat, perquè hem de trobar un equilibri molt difícil entre la reactivació econòmica i la salut pública. Cal fer molt de cas de les mesures sanitàries i al mateix temps tenir inventiva i imaginació per tirar endavant tots els sectors productius del municipi. I aquí estem, en permanent contacte amb els diferents sectors i evidentment amb les portes obertes a qualsevol persona que busque suport de l’administració local.
A nivell social, com heu previst que se celebren els actes més multitudinaris de Nadal?
L’encesa de llums la vam fer per via telemàtica, per evitar l’aglomeració de persones i no hem impulsat cap acte que pugue fer que la gent s’acumule. Creiem que tenim altres mecanismes per celebrar estes festes. Hem de ser molt conscients que el Nadal és un cop a l’any i que les repercussions que se’n poden derivar si no prenem les mesures sanitàries oportunes poden durar tota la vida.
Pel que fa a la cavalcada i després de rebre instruccions del PROCICAT, haurem d'explorar diferents escenaris per a que els xiquets i xiquetes puguen veure els seus Reis Mags respectant les mesures de protecció anticovid. La comissió de reis està fent una gran feina, enguany especialment important. Encara no podem definir una cavalcada al detall. Veurem com es mostren les dades epidemiològiques durant els propers dies. El que si puc assegurar a tots els menuts i menudes és que serà una trobada màgica amb els Reis Mags d'Orient.
Abans li preguntava sobre els propòsits per a l’any vinent. Un dels projectes més importants de cara el 2021 és també desenvolupar urbanísticament la zona on es troba el Bon Preu?
Efectivament. La nostra intenció és créixer cap al mar. Per tant, que vinguen empreses i s’implanten en esta zona del municipi és el que estem buscant. Totes les inversions que anirem fent en quant a equipaments i infraestructures la intenció és que siguen en este sentit, anar creixent cap a l’Àngol, cap al mar.
Dit això, m’agradaria afegir que el fet que vinguin empreses com BonPreu és magnífic, però tampoc volem deixar de banda, com he dit abans, que hi ha petits comerços al municipi que tenen producte de molta qualitat, que són totalment competitius i que estos dos models de comerç poden conviure.
Quins altres projectes d’envergadura volen dur a terme el 2021?
L'inici de la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) serà un dels projectes importants d’este 2021. Hem de saber cap a on vol anar Alcanar en l’àmbit urbanístic. La nostra preferència com a Govern municipal és créixer cap al mar, és començar a caminar cap a un Alcanar Platja molt més ordenat, que de fet ja s’estan iniciant alguns projectes d’urbanització en este sentit, després d’haver fet molta pedagogia. I volem que siga un procés molt participatiu, que la gent del poble ens indique quines seran les línies a seguir, això és molt important per a nosaltres.
A banda, també tenim el desenvolupament urbanístic de la zona dels Codonyers, per a nosaltres és una obra clau, que ens ha de permetre ordenar tota la zona on estan tots els equipament educatius i una obra clau també per a passar a ser un poble del s. XXI, amb unes infraestructures a l’alçada. Estem abocant molts esforços per complir este objectiu abans que acabe el mandat.
Des de fa unes setmanes l’Audiència Nacional acull el judici pels atemptats del 17-A. El xalet de la urbanització de Montecarlo, on es va amagar la cèl·lula jihadista per prepara els explosius, ha tornat a prendre protagonisme estos dies. Com a alcalde què sentiu quan es torna a rememorar tots aquells fets?
Et venen al cap moltes coses, com el moment en què vam arribar a la urbanització Montecarlo aquella nit del 16 d’agost, minuts després de la primera deflagració, les cares de les persones ferides, l’impacte que va suposar veure la casa totalment destruïda i sobretot un sentiment d’incertesa, pels fets que es van començar a desencadenar a partir d’aquell moment,...
Per a un alcalde, que li diguen que una cèl·lula jihadista s’amagava al seu terme municipal per preparar uns atemptats què suposa? Temeu que Alcanar quede marcat o etiquetat per allò?
Penso que la cèl·lula jihadista va aterrar a Alcanar com hagués pogut aterrar a qualsevol altre indret del país amb les mateixes característiques. La pregunta no és on, sinó com. Com és possible que l'imam de ripoll, una persona altament radicalitzada i confident del CNI, aconseguís arribar a Alcanar amb la resta de terroristes i articular una operació d'esta magnítud?
Fa uns dies Alcanar va ser escenari d’una notícia colpidora. L’abandonament d’un gosset de raça podenca moribund dintre d’un sac entre els matolls d’un solar. Què va sentir com a alcalde?
Quan vaig veure el vídeo he de dir que se’m va trencar alguna cosa ben endins i ho dic des del cor. Tinc gos a casa i quan vaig veure allò la primera pregunta que em vaig fer va ser: quin ésser humà és capaç de provocar este dolor voluntari a un animal? I de seguida se’m va despertar un sentiment de molta temor, perquè això em va dur a pensar que la persona o persones que han fet això a un gosset, possiblement no tindrien cap problema en provocar dolor a una altra persona o tenir una falta d’empatia total cap al dolor dels altres.
El treball que han fet les protectores i la resposta ciutadana que s’ha generat per poder salvar a Noel, que és com s’ha batejat este gosset, estan fent possible el miracle de la seua recuperació. Mentrestant, la policia està fent la seua investigació. Els agents van recollir proves i hem fet crides a la ciutadania per a que ens ajuden a tenir més informació.
No és la primera vegada que com alcalde heu hagut de presenciar fets atroços de maltractament animal. Recordem el xalet on es criaven clandestinament gossos en unes condicions més que deplorables,... Què és pot fer al municipi per evitar que notícies com estes es repetisquen?
Allò va ser molt dur, és cert que em va marcar molt. Treballarem al costat de la protectora per evitar nous casos com el de Noel. L’Administració local té competències molt limitades per fer estos controls, per tant, el que hem de mirar és fer campanyes de sensibilització que siguen efectives i que arriben allà on han d’arribar.
Hem iniciat l’entrevista preguntant-vos quins projectes volíeu veure realitzats l’any que ve. Però pel que fa a la situació pandèmica que estem vivint, com creieu que ens trobarem a Nadal de l’any vinent?
És molt agosarat fer algun tipus de predicció, però tal com veig la gent, penso que tots estem molt conscienciats del que està passant. Sabem on estem. Sabem que és la responsabilitat individual la que ens ha de portar a sortir d’esta pandèmia i penso que al desembre de l’any que ve haurem gairebé entrat en una nova normalitat “real”.
Esperem que puguem recuperar la nostra vida normal, que ara valorem molt més del que la valoràvem. Això és un altre dels efectes de la pandèmia, que dintre d’este dolor i de la crisi econòmica afloren coses positives. Valorem més la vida, les nostres relacions personals i la solidaritat pròpia i la dels demés.
Tanquem el primer any i mig de mandat d’esta legislatura. A punt d’encetar un nou any, quins projectes us agradaria veure acabats durant el 2021?
Un dels nostres principals objectius és la construcció definitiva de l’Auditori Municipal. També m’agradaria que haguem pogut executar les obres d’arranjament de camins que encara estan malmesos pels aiguats del 2018. Tenim la majoria de la xarxa de camins afectats per estos aiguats i estem a l’espera de la subvenció. Quan arribarà, ens posarem a licitar les obres i executar-les.
Una subvenció que ha portat molts de maldecaps. Heu hagut de reajustar partides per poder dur a terme l’arranjament d’estos camins?
Al final, només s’han subvencionat aquells camins que no eren de terra, cosa que ens ha sorprès, perquè com sabem la majoria de camins del territori són de terra. No ha estat així, per la qual cosa la subvenció s’ha vist reduïda de forma considerable i ara ens tocarà fer tot el possible des del municipi per solucionar este problema amb recursos propis, amb tot el que això comporta. I tenint en compte la llei d’estabilitat financera i la regla de la despesa.
Des de l'esclat de la pandèmia l’Ajuntament d’Alcanar, com la majoria d’Ajuntaments del país, ha hagut de fer mans i mànigues per mitigar els efectes econòmics i socials que se n’han derivat. En el vostre cas, en què s’han destinat els recursos?
Hem destinat sobretot recursos en dotar la ciutadania d’elements de protecció individual que permetessen evitar els contagis. Hem acabat repartint milers de mascaretes. També hem prioritzat el suport a aquelles persones que més ho necessiten. Augmentant les dotacions econòmiques a les entitats que s’encarreguen d’assistir a estes persones i nuclis familiars, com ara Càritas, i hem fins i tot doblat i triplicat partides pressupostàries de projectes socials com ara el Cistell, que té com a objectiu que les persones que més ho necessiten puguen adquirir aliments frescos.
A part hem eliminat la taxa d’ocupació de via pública, per tal que els bars i restaurants que són el sector que més ha patit les restriccions puguen gaudir d’esta disminució de la pressió fiscal i també hem bonificat per a totes aquelles empreses que han hagut de tancar per les restriccions la recollida de la brossa i també l’impost dels vehicles de tracció mecànica vinculats a les empreses.
Per al 2021, a més, tenim previst impulsar una sèrie de subvencions, que penso que seran importants, per a ajudar les empreses a adaptar-se a la digitalització i a les noves tecnologies.
Segurament, a Alcanar, com a molts pobles, el comerç ha degut notar com la seua clientela habitual cada cop compra més per internet,...
Sí, per això pensem que és una adaptació gairebé obligada la del comerç digital. La pandèmia ha obert un nou paradigma social i és que les persones que encara no ho havien fet han descobert les compres des de casa i això posa en greu perill el comerç de proximitat. Per tant, hem d’ajudar este comerç local a adaptar-se a la nova realitat. Estes ajudes específiques sobre digitalització s’implementaran el proper 2021.
«El pilar fonamental que ens ha permès refer els comptes en temps de pandèmia ha estat l’eliminació de les festes»
El 2020 ha estat un any en què a nivell comptable segurament s’han hagut de reajustar moltes partides de les diferents regidories. En què han hagut de retallar, per exemple?
El pilar fonamental que ens ha permès refer els comptes en temps de pandèmia ha estat l’eliminació de les festes. En esta partida entren totes les festes d’Alcanar, les Cases i Alcanar Platja: les festes de maig, les d’octubre, les festes d’agost, Sant Antoni, Mare de Déu del Carme,... I després, teixint complicitats entre les regidories i mirant de ser el màxim de solidaris, tot hem entès que alguns projectes havien d’esperar, perquè evidentment hi ha hagut altres prioritats. Això ha estat un treball en equip del qual com a alcalde n’estic molt orgullós, perquè cada regidor i regidora ha pres consciència des del minut 0 que alguns dels projectes de les seues regidories per a este 2020 no hauran sigut possibles, perquè al carrer central de la política canareva s’han de posar les famílies i la gent que més ho necessita abans que res i això ho tenim claríssim.
Tenint en compte els efectes de la Covid-19 sobre l’economia local, com plantejareu els pressupostos de 2021?
També farem un fons de contingència covid, com hem fet este 2020, amb la possibilitat de poder fer modificacions de crèdit depenent de la magnitud de les circumstàncies. Si la pandèmia s’estira en el temps, nosaltres ja hem previst els mecanismes dins del pressupost municipal per poder fer que mitjançant vasos comunicants arriben recursos a esta partida mitjançant estes modificacions de crèdit que són totalment legals.
Per a quan preveieu tenir aprovat el pressupost municipal de 2021?
Estem treballant per aprovar-los el més aviat possible per poder treballar en la màxima eficiència, sobretot pel que fa a polítiques socials, sense deixar de banda les grans inversions, és clar.
« El pla de reactivació econòmica per a Alcanar tindrà molt en compte les subvencions europees»
Precisament, fa uns dies l’Ajuntament d’Alcanar i la càtedra d’economia de la URV van anunciar un acord per tal d’elaborar un ‘Pla de recuperació econòmica d'Alcanar’. Què n’espera d’este treball?
En primer lloc, esperem veure o tenir com a eina vital una radiografia real i molt acurada de la situació econòmica actual del nostre municipi arran de l’impacte directe de la pandèmia.
Què ha passat al nostre municipi? Disposem de dades macroeconòmiques, però també ens agradaria entrar al detall de quins han estat els sectors d'Alcanar que més estan patint l’impacte d’esta crisi sanitària i econòmica i quan tinguem esta diagnosi enllestida, començarem a fer este ‘Pla de recuperació econòmica d’Alcanar’. Són dos passos totalment necessaris que han d’anar en este ordre, si no, no tindria sentit.
El pla de reactivació econòmica tindrà molt en compte les subvencions europees. Adaptarem el pla, pensant en projectes que puguen rebre estes subvencions de la UE. Pensem que no podem deixar escapar esta oportunitat, és més, els pobles que deixaran passar les subvencions europees per a la reactivació econòmica, d’aquí 15 anys penso que no hauran tingut la mateixa capacitat per sortir-se’n que els pobles que les hauran rebut. Per això ens estem preparant.
Com a Govern municipal heu pres consciència que esta crisi pot marcar un abans i un després?
Totalment. A banda del canvi de paradigma que et comentava que com a societat viurem, penso que els municipis repensarem el nostre futur de manera diferent. Viurem canvis en les prioritats i en els projectes que s’aniran desenvolupant a partir d’ara.
Els pressupostos d'Alcanar de 2021 inclouran un fons de contingència Covid per implementar diferents ajuts Foto: Sofia Cabanes
Tem que, malgrat els esforços destinats, Alcanar comence l’any amb menys comerços i establiments oberts?
Sí,... per això mateix tenim tots els radars socials i econòmics activats, perquè volem evitar que això passe. No volem deixar-mos a ningú enrere, és el nostre gran objectiu. Que totes les persones que tinguen un negoci puguen reprendre la seua activitat amb totes les garanties un cop tot això s’haja acabat.
I, en este sentit, com encareu el Nadal? Suposo que és una de les últimes oportunitats per reactivar el comerç local,...
Sí, és molt complicat, perquè hem de trobar un equilibri molt difícil entre la reactivació econòmica i la salut pública. Cal fer molt de cas de les mesures sanitàries i al mateix temps tenir inventiva i imaginació per tirar endavant tots els sectors productius del municipi. I aquí estem, en permanent contacte amb els diferents sectors i evidentment amb les portes obertes a qualsevol persona que busque suport de l’administració local.
«Hem de ser molt conscients que el Nadal és un cop a l’any i que les repercussions que se’n poden derivar si no prenem les mesures sanitàries oportunes poden durar tota la vida»
A nivell social, com heu previst que se celebren els actes més multitudinaris de Nadal?
L’encesa de llums la vam fer per via telemàtica, per evitar l’aglomeració de persones i no hem impulsat cap acte que pugue fer que la gent s’acumule. Creiem que tenim altres mecanismes per celebrar estes festes. Hem de ser molt conscients que el Nadal és un cop a l’any i que les repercussions que se’n poden derivar si no prenem les mesures sanitàries oportunes poden durar tota la vida.
Pel que fa a la cavalcada i després de rebre instruccions del PROCICAT, haurem d'explorar diferents escenaris per a que els xiquets i xiquetes puguen veure els seus Reis Mags respectant les mesures de protecció anticovid. La comissió de reis està fent una gran feina, enguany especialment important. Encara no podem definir una cavalcada al detall. Veurem com es mostren les dades epidemiològiques durant els propers dies. El que si puc assegurar a tots els menuts i menudes és que serà una trobada màgica amb els Reis Mags d'Orient.
Abans li preguntava sobre els propòsits per a l’any vinent. Un dels projectes més importants de cara el 2021 és també desenvolupar urbanísticament la zona on es troba el Bon Preu?
Efectivament. La nostra intenció és créixer cap al mar. Per tant, que vinguen empreses i s’implanten en esta zona del municipi és el que estem buscant. Totes les inversions que anirem fent en quant a equipaments i infraestructures la intenció és que siguen en este sentit, anar creixent cap a l’Àngol, cap al mar.
Dit això, m’agradaria afegir que el fet que vinguin empreses com BonPreu és magnífic, però tampoc volem deixar de banda, com he dit abans, que hi ha petits comerços al municipi que tenen producte de molta qualitat, que són totalment competitius i que estos dos models de comerç poden conviure.
Quins altres projectes d’envergadura volen dur a terme el 2021?
L'inici de la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) serà un dels projectes importants d’este 2021. Hem de saber cap a on vol anar Alcanar en l’àmbit urbanístic. La nostra preferència com a Govern municipal és créixer cap al mar, és començar a caminar cap a un Alcanar Platja molt més ordenat, que de fet ja s’estan iniciant alguns projectes d’urbanització en este sentit, després d’haver fet molta pedagogia. I volem que siga un procés molt participatiu, que la gent del poble ens indique quines seran les línies a seguir, això és molt important per a nosaltres.
A banda, també tenim el desenvolupament urbanístic de la zona dels Codonyers, per a nosaltres és una obra clau, que ens ha de permetre ordenar tota la zona on estan tots els equipament educatius i una obra clau també per a passar a ser un poble del s. XXI, amb unes infraestructures a l’alçada. Estem abocant molts esforços per complir este objectiu abans que acabe el mandat.
Des de fa unes setmanes l’Audiència Nacional acull el judici pels atemptats del 17-A. El xalet de la urbanització de Montecarlo, on es va amagar la cèl·lula jihadista per prepara els explosius, ha tornat a prendre protagonisme estos dies. Com a alcalde què sentiu quan es torna a rememorar tots aquells fets?
Et venen al cap moltes coses, com el moment en què vam arribar a la urbanització Montecarlo aquella nit del 16 d’agost, minuts després de la primera deflagració, les cares de les persones ferides, l’impacte que va suposar veure la casa totalment destruïda i sobretot un sentiment d’incertesa, pels fets que es van començar a desencadenar a partir d’aquell moment,...
«Afortunadament, d’ençà dels atemptats, el nostre municipi no s’ha vist afectat turísticament per aquells fets, tot al contrari»
Per a un alcalde, que li diguen que una cèl·lula jihadista s’amagava al seu terme municipal per preparar uns atemptats què suposa? Temeu que Alcanar quede marcat o etiquetat per allò?
Penso que la cèl·lula jihadista va aterrar a Alcanar com hagués pogut aterrar a qualsevol altre indret del país amb les mateixes característiques. La pregunta no és on, sinó com. Com és possible que l'imam de ripoll, una persona altament radicalitzada i confident del CNI, aconseguís arribar a Alcanar amb la resta de terroristes i articular una operació d'esta magnítud?
Roig avança que enguany els Reis Mags passaran per tots els carrers d'Alcnar, les Cases i Alcanar Platja. Foto: Sofia Cabanes
Fa uns dies Alcanar va ser escenari d’una notícia colpidora. L’abandonament d’un gosset de raça podenca moribund dintre d’un sac entre els matolls d’un solar. Què va sentir com a alcalde?
Quan vaig veure el vídeo he de dir que se’m va trencar alguna cosa ben endins i ho dic des del cor. Tinc gos a casa i quan vaig veure allò la primera pregunta que em vaig fer va ser: quin ésser humà és capaç de provocar este dolor voluntari a un animal? I de seguida se’m va despertar un sentiment de molta temor, perquè això em va dur a pensar que la persona o persones que han fet això a un gosset, possiblement no tindrien cap problema en provocar dolor a una altra persona o tenir una falta d’empatia total cap al dolor dels altres.
El treball que han fet les protectores i la resposta ciutadana que s’ha generat per poder salvar a Noel, que és com s’ha batejat este gosset, estan fent possible el miracle de la seua recuperació. Mentrestant, la policia està fent la seua investigació. Els agents van recollir proves i hem fet crides a la ciutadania per a que ens ajuden a tenir més informació.
No és la primera vegada que com alcalde heu hagut de presenciar fets atroços de maltractament animal. Recordem el xalet on es criaven clandestinament gossos en unes condicions més que deplorables,... Què és pot fer al municipi per evitar que notícies com estes es repetisquen?
Allò va ser molt dur, és cert que em va marcar molt. Treballarem al costat de la protectora per evitar nous casos com el de Noel. L’Administració local té competències molt limitades per fer estos controls, per tant, el que hem de mirar és fer campanyes de sensibilització que siguen efectives i que arriben allà on han d’arribar.
Hem iniciat l’entrevista preguntant-vos quins projectes volíeu veure realitzats l’any que ve. Però pel que fa a la situació pandèmica que estem vivint, com creieu que ens trobarem a Nadal de l’any vinent?
És molt agosarat fer algun tipus de predicció, però tal com veig la gent, penso que tots estem molt conscienciats del que està passant. Sabem on estem. Sabem que és la responsabilitat individual la que ens ha de portar a sortir d’esta pandèmia i penso que al desembre de l’any que ve haurem gairebé entrat en una nova normalitat “real”.
Esperem que puguem recuperar la nostra vida normal, que ara valorem molt més del que la valoràvem. Això és un altre dels efectes de la pandèmia, que dintre d’este dolor i de la crisi econòmica afloren coses positives. Valorem més la vida, les nostres relacions personals i la solidaritat pròpia i la dels demés.