21
de desembre
del
2020
Joan Alginet (Deltebre, 1988) és gerent del Galp Mar de l'Ebre des de desembre de 2016. Dels darrers 4 anys, segurament este 2020 ha estat el més complicat de tots, per les dificultats que ha hagut d'afrontar el sector. L'any va començar amb el temporal Gloria i quan encara no s'havia recuperat, el sector pesquer i aqüícola s'enfronta a la crisi derivada per la pandèmia de la Covid-19. Quin paper hi juga el Galp en este context? Quin és el futur dels ajuts que es gestionen a través d'este ens? En parlem de tot plegat en esta entrevista.
La crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus ha dut, amb ella, una crisi econòmica de la qual encara no som capaços de predir l’abast i que ha afectat a tots els àmbits. Pel que fa al sector pesquer, de quina manera afecta la crisi del coronavirus i les restriccions que ha comportat?
L’any 2020 serà recordat com un any difícil per al sector pesquer i aqüícola. Quan començaven a recuperar-se dels efectes devastadors del temporal Glòria va arribar la pandèmia. I amb la pandèmia les restriccions i el tancament del sector de la restauració, que és una de les fonts principals del peix i marisc de les nostres llotges. Per tant, només amb una resposta institucional com la que s’ha donat des d’Agricultura s’ha pogut contenir les pèrdues de les embarcacions i per tant, de les confraries. Els ajuts que s’han donat pels ERTO i a les confraries per compensar les pèrdues d’ingressos han donat oxigen. Estem davant d’un sector que és indispensable, fonamental per l’alimentació d’una societat i per tant essencial la seva funció diària.
Des del GALP ‘Mar de l’Ebre’ quines eines podeu oferir al sector per tal de pal·liar els efectes d’esta crisi?
La nostra visió és molt més àmplia i transversal, entenem que les línies que ofereix el DARP són les necessàries, que es prenen de la mà del sector. El paper del GALP ha de ser d’acompanyament i d’actualitzar l’estratègia de desenvolupament local participativa als actors del nostre territori, entre ells el sector pesquer. De la mà de la direcció general de Pesca hem fet canvis a l’ordre de bases perquè aquell projecte que no s’hagi pogut impulsar per raons econòmiques o directament atribuïbles a la COVID-19 puguin presentar-se a la convocatòria següent. El nostre esforç i compromís ha estat major, precisament perquè les nostres línies d’ajut poden fer possible que es visualitzin projectes i per tant es generi activitat econòmica.
En aquest sentit, creu que seran suficients els ajuts de 280.000 euros que ha aportat el Departament d’Agricultura a les llotges pesqueres?
El sector pesquer i les confraries en particular han de tenir les línies d’ajuts i les eines que faci falta per consolidar el seu paper d’articuladors de la venda del peix i marisc que les embarcacions porten cada dia a port. Assumeixen un volum important de responsabilitat i han de tenir els recursos que faci falta. L’administració ha demostrat fins a dia d’avui un alt nivell de compromís, que s’ha traduït amb ajuts importants. Cal vetllar per a que segueixi en aquesta direcció.
La pandèmia del coronavirus ha impulsat en alguns sectors econòmics canvis que fins ara eren incipients, com ara el teletreball. Això, per motius evidents, no és aplicable al sector pesquer, però creieu que impulsarà canvis d’altre tipus en el sector? Quins?
Certament la pandèmia que vivim ha canviat la dinàmica de funcionament de moltes activitats, i el que és més important, la dinàmica de les relacions humanes. Un exemple, la processó en honor a la Verge del Carme no s’havia suspès mai més enllà de l’any de la tragèdia del Càmping o a la Guerra Civil. Avui els pescadors i mariscadors porten mascareta mentre treballen, guarden les distàncies als espais de màxima concentració i les llotges estan preparades en cas d’algun contagi. Esperem que amb els anuncis de vacunacions aquesta situació es pugui mitigar, em fa por pensar que es refredi el contacte humà entre un sector que sempre ha estat unit i en contacte.
El pesquer o l’aqüícola poden ser un sectors de futur en temps de coronavirus?
El sector primari està ple d’oportunitats, no només en aquest context advers, sinó sempre. El que hem de fer tots plegats és la pedagogia suficient per “enganxar” les noves generacions mitjançant la formació i la feina que poden fer les escoles. Si seguim venent el sector primari com un sector sense futur, carregat de problemes difícilment il·lusionarem a cap jove. Donem-li la volta, necessitem peix, per tant, necessitem pescadores i pescadors. Com a societat valorem poc el que suposa que cada dia ens portin a port peix fresc i marisc d’una altíssima qualitat. Si som capaços de valorar-ho, serem capaços de generar il·lusió, confiança i oportunitats.
Una de les raons de ser principals del GALP de la Mar de l’Ebre és la gestió dels ajuts del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) al nostre territori. Quins ajuts s’han atorgat en la convocatòria d’este 2020?
La convocatoria del 2020 ha vingut sent el réflex de les anteriors, i fem una valoració molt positiva. Som un grup divers i plural i l’objectiu es que el resultat dels projectes representi aquesta singularitat. S’han seleccionat 18 projectes dels set municipis pesquers. La majoria de les iniciatives han modernitzat o incrementat l'activitat productiva i serveis del sector vinculat al mar .Tres empreses han innovat en el sector i tres han millorat en qualitat del producte del mar. Nou projectes han invertit en accions per diversificar i consolidar trets del territori diferencials i dos confraries han invertit en maquinaria i logística amb repercussió positiva pel medi ambient.
Ens pot desgranar quins han estat els projectes més importants que es podran impulsar a partir d’estos ajuts?
Voldria citar-ne tres que crec que poden resumir l’estratègia i la voluntat del GALP. L’empresa calera Plàncton propietat de dos dones, ha adquirit una embarcació que els permetrà diversificar l’activitat al seu centre de submarinisme; el jove rapitenc Josep Arlàndez ha rebut un ajut per impulsar esports nàutics a la Badia dels Alfacs i l’aqüicultor de Deltebre Ramon Bertomeu ha adquirit una furgoneta isotermo per a la millora del transport d’ostres i musclos. Tres projectes diferents però que a la vegada reforcen els vincles i el compromís amb el mar des de diversos punts de vista. Aquest és el nostre compromís, aquest ha de ser el camí a seguir.
El GALP Mar de l'Ebre porta des de l'any 2017 impulsant i finançant projectes relacionats amb l'economia blava als municipis amb activitat pesquera de les Terres de l'Ebre. Quina valoració en fa dels projectes que s’han executat fins ara?
Quan un mira en perspectiva el que hem sigut capaços d’impulsar des de la posada en marxa del grup, veu que els resultats no tant sols han sigut satisfactoris, sinó que a més, han generat l’efecte que esperàvem. Teníem i seguim tenint clar que la prioritat han de ser els projectes productius, els que lideren i impulsen autònoms, joves, petites empreses en detriment d’altres promotors que tot i ser també importants ja tenen les seves pròpies línies d’ajuts o més capacitat financera. La nostra filosofia es aquesta, veure el resultat en accions tangibles, que canviïn la dinàmica econòmica d’un territori, i que tot plegat contribueixi a vertebrar un territori que tingui l’economia blava al centre del seu producte interior brut. Hem atorgat ja la meitat dels recursos previstos,1,5 milions d’euros a 64 projectes dels municipis pesquers de les Terres de l’Ebre. Des de l’Ametlla de Mar fins a les Cases d’Alcanar.
En un inici s’havia planificat fins al 2023 finançar projectes per valor de 3,5 milions d’euros al territori. En diferents partides anuals. Si no tinc mal entès, els ajuts previstos per al 2023 es van destinar a una ajuda extraordinària al 2019. Per tant, com queda tot plegat? El paquet d’ajuts s’anirà desglossant fins al 2022?
L’última convocatòria ordinària del GALP es tancarà al gener de 2022 i s’executarà fins el 15 d’octubre del mateix any. Tal com comentes,des de l’any 2018 les convocatòries han estat de mig milió d’euros, a excepció de la última que teníem prevista pel 2023 que era menor. Per acord dels dos GALP i la direcció general de Pesca i Afers Marítims vam decidir passar aquesta convocatòria extraordinària l’any 2019 amb la que ja estava prevista i així formalment acabar l’any 2022. Vam alterar la convocatòria del 2023 per una qüestió de comoditat i per generar confiança en un moment que hi havia projectes i ganes de tirar-los endavant. Crec que va ser un encert.
Posteriorment, quin serà el futur d’estos ajuts del Fons Europeu Marítim i de la Pesca?
El FEMP vigent derivarà a partir del 2023 en el Fons Europeu Marítim de la Pesca i Aqüicultura (FEMPA) i per tant obrirà un nou marc operatiu de cinc anys. Des dels GALP catalans ja estem amb la mirada posada amb el nou horitzó, i per tant, començant a definir l’estratègia de participació al territori que haurà de definir la nova estratègia de desenvolupament local participativa (EDLP). Els resultats actuals justifiquen la necessitat de seguir amb el grup i seguir oferint als sectors que depenen de l’economia blava a les Terres de l’Ebre aquesta oportunitat.
Encara que no afecta l’àmbit de la pesca directament, fa unes setmanes el Parlament va instar el departament de Territori a assumir el lideratge de la defensa del riu i del Delta de l'Ebre. Precisament el departament liderat pel conseller Calvet disposa d’una partida de 6 milions d’euros per al Delta a partir d’una esmena del PSC i d’un posterior acord parlamentari que encara no s’han executat. I falta poc per acabar l’any. Tem, com ha passat històricament al Delta, les promeses per intervenir-hi i aturar la regressió queden en paper mullat?
Actuar per salvar el Delta ja no hauria de ser un compromís, sinó una necessitat inherent als responsables polítics que tenen a les seves mans la possibilitat d’actuar a un ecosistema fràgil i únic a la vegada. Ja estem fent tard, i per tant, qualsevol justificació d’inacció no pot ser entesa d’altra manera que deixadesa de funcions. Es molt frustrant que no s’actuï a un Delta malalt i tocat de mort, quin futur volen que impulsem al sector pesquer i aqüícola?
L'any 2016 vau ser nomenat gerent de la GALP Mar de l'Ebre. Quin balanç en fa d’estos 4 anys?
Ha estat una experiència personal molt enriquidora, estic aprenent cada dia. Treballar al costat de la gent de la mar és un regal. Hem treballat molt, i els resultats avalen el treball en equip que hem fet. Les coses mai surten soles, darrere dels bons resultats hi ha gent que ha contribuït i molt. Les relacions amb la direcció general de Pesca i Afers Marítims són extraordinàries, hi ha un equip i un director que creuen amb el desenvolupament local participatiu i és nota. Al final, un gerent sense un bon president i una bona junta directiva que acompanyi i generi confiança, no seria res.
La crisi sanitària provocada per la pandèmia del coronavirus ha dut, amb ella, una crisi econòmica de la qual encara no som capaços de predir l’abast i que ha afectat a tots els àmbits. Pel que fa al sector pesquer, de quina manera afecta la crisi del coronavirus i les restriccions que ha comportat?
L’any 2020 serà recordat com un any difícil per al sector pesquer i aqüícola. Quan començaven a recuperar-se dels efectes devastadors del temporal Glòria va arribar la pandèmia. I amb la pandèmia les restriccions i el tancament del sector de la restauració, que és una de les fonts principals del peix i marisc de les nostres llotges. Per tant, només amb una resposta institucional com la que s’ha donat des d’Agricultura s’ha pogut contenir les pèrdues de les embarcacions i per tant, de les confraries. Els ajuts que s’han donat pels ERTO i a les confraries per compensar les pèrdues d’ingressos han donat oxigen. Estem davant d’un sector que és indispensable, fonamental per l’alimentació d’una societat i per tant essencial la seva funció diària.
Des del GALP ‘Mar de l’Ebre’ quines eines podeu oferir al sector per tal de pal·liar els efectes d’esta crisi?
La nostra visió és molt més àmplia i transversal, entenem que les línies que ofereix el DARP són les necessàries, que es prenen de la mà del sector. El paper del GALP ha de ser d’acompanyament i d’actualitzar l’estratègia de desenvolupament local participativa als actors del nostre territori, entre ells el sector pesquer. De la mà de la direcció general de Pesca hem fet canvis a l’ordre de bases perquè aquell projecte que no s’hagi pogut impulsar per raons econòmiques o directament atribuïbles a la COVID-19 puguin presentar-se a la convocatòria següent. El nostre esforç i compromís ha estat major, precisament perquè les nostres línies d’ajut poden fer possible que es visualitzin projectes i per tant es generi activitat econòmica.
En aquest sentit, creu que seran suficients els ajuts de 280.000 euros que ha aportat el Departament d’Agricultura a les llotges pesqueres?
El sector pesquer i les confraries en particular han de tenir les línies d’ajuts i les eines que faci falta per consolidar el seu paper d’articuladors de la venda del peix i marisc que les embarcacions porten cada dia a port. Assumeixen un volum important de responsabilitat i han de tenir els recursos que faci falta. L’administració ha demostrat fins a dia d’avui un alt nivell de compromís, que s’ha traduït amb ajuts importants. Cal vetllar per a que segueixi en aquesta direcció.
Joan Alginet amb German Balagué, responsable de comptabilitat del GALP Foto: Sofia Cabanes
La pandèmia del coronavirus ha impulsat en alguns sectors econòmics canvis que fins ara eren incipients, com ara el teletreball. Això, per motius evidents, no és aplicable al sector pesquer, però creieu que impulsarà canvis d’altre tipus en el sector? Quins?
Certament la pandèmia que vivim ha canviat la dinàmica de funcionament de moltes activitats, i el que és més important, la dinàmica de les relacions humanes. Un exemple, la processó en honor a la Verge del Carme no s’havia suspès mai més enllà de l’any de la tragèdia del Càmping o a la Guerra Civil. Avui els pescadors i mariscadors porten mascareta mentre treballen, guarden les distàncies als espais de màxima concentració i les llotges estan preparades en cas d’algun contagi. Esperem que amb els anuncis de vacunacions aquesta situació es pugui mitigar, em fa por pensar que es refredi el contacte humà entre un sector que sempre ha estat unit i en contacte.
El pesquer o l’aqüícola poden ser un sectors de futur en temps de coronavirus?
El sector primari està ple d’oportunitats, no només en aquest context advers, sinó sempre. El que hem de fer tots plegats és la pedagogia suficient per “enganxar” les noves generacions mitjançant la formació i la feina que poden fer les escoles. Si seguim venent el sector primari com un sector sense futur, carregat de problemes difícilment il·lusionarem a cap jove. Donem-li la volta, necessitem peix, per tant, necessitem pescadores i pescadors. Com a societat valorem poc el que suposa que cada dia ens portin a port peix fresc i marisc d’una altíssima qualitat. Si som capaços de valorar-ho, serem capaços de generar il·lusió, confiança i oportunitats.
La seu del GALP Mar de l'Ebre es troba a la Llotja de la Ràpita. A la foto, Alginet conversant amb un treballador de les instal·lacions Foto: Sofia Cabanes
Una de les raons de ser principals del GALP de la Mar de l’Ebre és la gestió dels ajuts del Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) al nostre territori. Quins ajuts s’han atorgat en la convocatòria d’este 2020?
La convocatoria del 2020 ha vingut sent el réflex de les anteriors, i fem una valoració molt positiva. Som un grup divers i plural i l’objectiu es que el resultat dels projectes representi aquesta singularitat. S’han seleccionat 18 projectes dels set municipis pesquers. La majoria de les iniciatives han modernitzat o incrementat l'activitat productiva i serveis del sector vinculat al mar .Tres empreses han innovat en el sector i tres han millorat en qualitat del producte del mar. Nou projectes han invertit en accions per diversificar i consolidar trets del territori diferencials i dos confraries han invertit en maquinaria i logística amb repercussió positiva pel medi ambient.
Ens pot desgranar quins han estat els projectes més importants que es podran impulsar a partir d’estos ajuts?
Voldria citar-ne tres que crec que poden resumir l’estratègia i la voluntat del GALP. L’empresa calera Plàncton propietat de dos dones, ha adquirit una embarcació que els permetrà diversificar l’activitat al seu centre de submarinisme; el jove rapitenc Josep Arlàndez ha rebut un ajut per impulsar esports nàutics a la Badia dels Alfacs i l’aqüicultor de Deltebre Ramon Bertomeu ha adquirit una furgoneta isotermo per a la millora del transport d’ostres i musclos. Tres projectes diferents però que a la vegada reforcen els vincles i el compromís amb el mar des de diversos punts de vista. Aquest és el nostre compromís, aquest ha de ser el camí a seguir.
«Quan un mira en perspectiva veu que els resultats no tant sols han sigut satisfactoris, sinó que a més, han generat l’efecte que esperàvem»
El GALP Mar de l'Ebre porta des de l'any 2017 impulsant i finançant projectes relacionats amb l'economia blava als municipis amb activitat pesquera de les Terres de l'Ebre. Quina valoració en fa dels projectes que s’han executat fins ara?
Quan un mira en perspectiva el que hem sigut capaços d’impulsar des de la posada en marxa del grup, veu que els resultats no tant sols han sigut satisfactoris, sinó que a més, han generat l’efecte que esperàvem. Teníem i seguim tenint clar que la prioritat han de ser els projectes productius, els que lideren i impulsen autònoms, joves, petites empreses en detriment d’altres promotors que tot i ser també importants ja tenen les seves pròpies línies d’ajuts o més capacitat financera. La nostra filosofia es aquesta, veure el resultat en accions tangibles, que canviïn la dinàmica econòmica d’un territori, i que tot plegat contribueixi a vertebrar un territori que tingui l’economia blava al centre del seu producte interior brut. Hem atorgat ja la meitat dels recursos previstos,1,5 milions d’euros a 64 projectes dels municipis pesquers de les Terres de l’Ebre. Des de l’Ametlla de Mar fins a les Cases d’Alcanar.
En un inici s’havia planificat fins al 2023 finançar projectes per valor de 3,5 milions d’euros al territori. En diferents partides anuals. Si no tinc mal entès, els ajuts previstos per al 2023 es van destinar a una ajuda extraordinària al 2019. Per tant, com queda tot plegat? El paquet d’ajuts s’anirà desglossant fins al 2022?
L’última convocatòria ordinària del GALP es tancarà al gener de 2022 i s’executarà fins el 15 d’octubre del mateix any. Tal com comentes,des de l’any 2018 les convocatòries han estat de mig milió d’euros, a excepció de la última que teníem prevista pel 2023 que era menor. Per acord dels dos GALP i la direcció general de Pesca i Afers Marítims vam decidir passar aquesta convocatòria extraordinària l’any 2019 amb la que ja estava prevista i així formalment acabar l’any 2022. Vam alterar la convocatòria del 2023 per una qüestió de comoditat i per generar confiança en un moment que hi havia projectes i ganes de tirar-los endavant. Crec que va ser un encert.
Alginet va ser nomenat gerent del Galp Mar de l'Ebre l'any 2016 Foto: Sofia Cabanes
Posteriorment, quin serà el futur d’estos ajuts del Fons Europeu Marítim i de la Pesca?
El FEMP vigent derivarà a partir del 2023 en el Fons Europeu Marítim de la Pesca i Aqüicultura (FEMPA) i per tant obrirà un nou marc operatiu de cinc anys. Des dels GALP catalans ja estem amb la mirada posada amb el nou horitzó, i per tant, començant a definir l’estratègia de participació al territori que haurà de definir la nova estratègia de desenvolupament local participativa (EDLP). Els resultats actuals justifiquen la necessitat de seguir amb el grup i seguir oferint als sectors que depenen de l’economia blava a les Terres de l’Ebre aquesta oportunitat.
«Actuar per salvar el Delta ja no hauria de ser un compromís, sinó una necessitat inherent als responsables polítics»
Encara que no afecta l’àmbit de la pesca directament, fa unes setmanes el Parlament va instar el departament de Territori a assumir el lideratge de la defensa del riu i del Delta de l'Ebre. Precisament el departament liderat pel conseller Calvet disposa d’una partida de 6 milions d’euros per al Delta a partir d’una esmena del PSC i d’un posterior acord parlamentari que encara no s’han executat. I falta poc per acabar l’any. Tem, com ha passat històricament al Delta, les promeses per intervenir-hi i aturar la regressió queden en paper mullat?
Actuar per salvar el Delta ja no hauria de ser un compromís, sinó una necessitat inherent als responsables polítics que tenen a les seves mans la possibilitat d’actuar a un ecosistema fràgil i únic a la vegada. Ja estem fent tard, i per tant, qualsevol justificació d’inacció no pot ser entesa d’altra manera que deixadesa de funcions. Es molt frustrant que no s’actuï a un Delta malalt i tocat de mort, quin futur volen que impulsem al sector pesquer i aqüícola?
L'any 2016 vau ser nomenat gerent de la GALP Mar de l'Ebre. Quin balanç en fa d’estos 4 anys?
Ha estat una experiència personal molt enriquidora, estic aprenent cada dia. Treballar al costat de la gent de la mar és un regal. Hem treballat molt, i els resultats avalen el treball en equip que hem fet. Les coses mai surten soles, darrere dels bons resultats hi ha gent que ha contribuït i molt. Les relacions amb la direcció general de Pesca i Afers Marítims són extraordinàries, hi ha un equip i un director que creuen amb el desenvolupament local participatiu i és nota. Al final, un gerent sense un bon president i una bona junta directiva que acompanyi i generi confiança, no seria res.