Per què la Covid-19 infecta alguns animals i altres no?

L’estructura d’una proteïna podria causar les distincions, segons una investigació de la Universitat d’Stanford

Una granja de visons de Dinamarca
Una granja de visons de Dinamarca | Europa Press
NacióDigital
06 de desembre del 2020
Actualitzat a les 19:51h
Alguns animals són més susceptibles a la infecció per Covid-19 que altres. Una investigació de la Universitat d'Stanford suggerix que la causant d'estes diferències podria ser una proteïna que es troba a la superfície de les cèl·lules animals i que presenta característiques estructurals distintes segons els animals.

Investigacions anteriors apunten que la pandèmia actual va començar quan el virus que causa la Covid-19, SARS-CoV-2, va saltar dels ratpenats als humans. Alguns altres animals, com el bestiar o els gats, semblen susceptibles a la Covid-19, mentre que d'altres, com els porcs i les gallines, no ho són. Un zoològic fins i tot va arribar a informar sobre infeccions en tigres. Tot i això, no estava clar perquè alguns animals són immunes i d'altres no.

Per respondre esta pregunta, João Rodrígues, de la Universitat d'Standford, i els seus col·legues van buscar pistes en el primer pas de la infecció, quan la proteïna "espiga" del SARS-CoV-2 s'unix a una proteïna receptora ACE2 a la superfície de la cèl·lula animal.  Van utilitzar ordinadors per simular les estructures 3D de les proteïnes i investigar com interactuaven amb els receptors de diferents animals, similar a verificar quins panys encaixen amb una determinada clau.

Els investigadors van trobar que els "cadenat" ACE2 de diversos animals s'ajustaven millor a la "clau" viral, i que estos animals, inclosos els humans, són susceptibles a la infecció. Tot i ser aproximacions, les simulacions van identificar certes característiques estructurals úniques dels receptors ACE2 d'aquestes espècies susceptibles.

L'anàlisi suggerix que altres espècies són immunes perquè els seus receptors ACE2 no tenen estes característiques, la qual cosa porta a interaccions més dèbils amb proteïnes de pic.

Este descobriment podria ajudar al desenvolupament d'estratègies antivirals que utilitzen "panys" artificials per atrapar els virus i evitar que interactue amb els receptors humans. També podria ajudar a millorar els models per monitoritzar els ostes animals dels quals un virus podria potencialment saltar als humans, evitant en última instància brots futurs.