«El Castor no és segur ni viable. Són 1.700 MEUR tirats al mar»

Jordi Marsal és l'autor del llibre 'Castor: la bombolla sísmica'. Foto: Sofia Cabanes

Una macroinversió poc segura i que fa aigües per tot arreu. A Castor: la bombolla sísmica  (Edicions Saldonar), Jordi Marsal (El Perelló, 1976) investiga i trau a la llum com un entramat d'empreses, amb Florentino Pérez al capdavant, va teixir un magatzem submarí de gas que ha arribat a provocar més de 500 terratrèmols, els més greus de 4,1 graus a l'escala de Richter, a les Terres de l'Ebre i del Sénia. Una inversió de 1.700 MEUR instal·lada al territori a través de la compra de voluntats i amb maniobres gairebé inconfessables per evitar la intromissió de les administracions catalanes, segons descriu.

Les dades que Marsal trau a la llum demostren com el fracàs de les proves d'injecció de gas al magatzem estan darrere l'onada de moviments sísmics i fan palès que el projecte ha deixat també de ser viable. El proper dimarts 22 d'abril serà a Barcelona per presentar el llibre i per la diada de Sant Jordi, en signarà a Tortosa i Masdenverge. El llibre forma part de la col·lecció Periodistes del Grup de Periodistes Ramon Barnils.


- 1.700 MEUR, per un projecte que en les beceroles s’havia valorat amb poc més de 200MEUR i que pel camí ha generat més de 500 sismes.  La bombolla sísmica , com la defineixes al teu llibre, acabarà esclatant-nos a les mans?

- És evident. Ja ens ha explotat. Tenint en compte que això està paralitzat des de fa 6 mesos, que ho està investigant Fiscalia i que el ministre d'Indústria José Manuel Soria no vol pronunciar-se  obertament, és que alguna cosa passa. El gran problema és saber si permetran que això continue funcionant sense que cap científic independent hi pose la mà al foc per la seua seguretat i viabilitat, i l’altra qüestió és saber com afectarà això sobre la factura del gas i l’erari públic.

Estem parlant d'un projecte 1.700 MEUR que s'hauria d'indemnitzar i que a més desmantellar-ho val quasi 300 MEUR.

-  Segons expliques, les relacions de poder entre l’alta oligarquia espanyola i la casta política han estat clau per teixir este macroprojecte. Especialment destacable és la relació entre president d'Escal UGS, Recaredo del Potro i l’exsecretari socialista d’Energia Ignasi Nieto.

- Efectivament. És molt estrany que un personatge com Ignasi Nieto que va estar durant el procés clau de tramitació del Castor, independentment que puga ser legal, anys després es demostre que comparteix una empresa amb l’actual president d’Escal UGS, promotora del Castor. Això és una mostra més del mecanisme de porta giratòria que porta ministres als consells d’administració de les grans empreses energètiques i que fa pensar que certs tipus de tramitació ni concessions no són gratuïtes. Tot plegat clama al cel i requereix una explicació. La reiteració d’estes casuístiques ens ha deportar a preguntar-nos què està passant.

- El projecte Castor no s'explicaria però, sense la involucració de Florentino Pérez, president d'ACS o «l'ésser superior», com alguns l'anomenen. Com explicaries la seua influència en la facilitació de tràmits estatals,burocràtics i ajuts bancaris?

- La seua influència és total i absoluta. Dundee Coportation, els canadencs que van impulsar el projecte, l’únic negoci en hidrocarburs que tenien, a banda del Castor, era una explotació petrolera a la costa de Tunísia. Els canadencs havien comprat l'empresa que havia tingut originàriament la idea de fer un magatzem submarí de gas, però ells no es dediquen a construir, per tant, el que fan és buscar algú que no només construisca la infraestructura i els hi pose en marxa, sinó que a més a més els hi aconseguisca els permisos. És aquí on entra Florentino.

- Florentino, però, no es va deixar veure públicament mai, entre les Terres de l'Ebre i les del Sénia. Qui va picar pedra aquí va ser el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, de qui descrius el seu art per comprar voluntats, sobretot a Vinaròs (Baix Maestrat), on s'acabaria instal·lant el Castor. Què va arribar a oferir i en què han quedat totes aquelles promeses?

- ACS entra cap a finals de 2006 i principis de 2007 de forma clara al projecte, però fins aquell moment, el president d’Escal UGS, la promotora del Castor, Recaredo del Potro, va arribar aquí amb la idea que al municipi de Vinaròs se l’havia de mimar i privilegiar. No va tenir cap inconvenient en aplicar la màniga ampla i començar a repartir beneficis. Va prometre d’entrada més de 2,5 MEUR a l’Ajuntament de Vinaròs, un consistori que anualment mou uns 24 o 25 MEUR de pressupost.  Va vendre Escal com l’empresa que ajudava al territori on s’instal·lava. Va ser un procés molt estratègic de compra de voluntats.

Això ho va fer amb l’Ajuntament, però també amb els pescadors de Vinaròs. Com s’explica que els pescadors de Vinaròs amb una flota molt més reduïda cobren 3,5 MEUR i els de la Ràpita, al Montsià, tant o més perjudicats que els altres, només 400.000 euros?. Del Potro també va contractar el fill l’Associació de Veïns més crítica de Vinaròs, que és geòleg, i amb això també es va assegurar desactivar també este sector. 

En què ha quedat? A banda dels pescadors, que van cobrant, si preguntes a l’Ajuntament et diran que els 900.000 euros que els van prometre per IAE i per IBI de la planta terrestre no els estan cobrant, perquè diuen que la planta terrestre no s’ha obert i, per tant, no els paguen.

-  En el seu moment, però, destacats càrrecs polítics de les Terres de l'Ebre i també del Govern de la Generalitat veien amb molt bons ulls el Castor.

- És cert. No només càrrecs ebrencs del PSC, sinó també d’ERC. I el paper que juga ICV des del Departament de Medi Ambient, jo diria que almenys va ser una mica passiu. Ara estem molt acostumats a veure com el Govern de la Generalitat per determinades qüestions, que són legítimes, no dubta en anar al Tribunal Constitucional, però aquí es van moure les fronteres marítimes deixant Catalunya amb una mínima part del que tenia en zona del Castor, i la Generalitat no va fer res. També es va autoritzar el gasoducte d’interconnexió a Ulldecona sense l’estudi d’impacte ambiental que afectava Catalunya i el Govern no va moure un dit. Qui sí ho va fer va ser la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia i sobretot el senyor Mariano Sunyer, propietari dels terrenys on originalment anava la planta, qui manté des del primer moment nombrosos litigis judicials amb Escal UGS. Però la Generalitat, conscient i sabedora del que estava passant, no va fer res. 

 - Després de tot el succeït com han quedat les relacions entre Alcanar i Vinaròs a banda i banda de la frontera administrativa entre Catalunya i el País Valencià?

- A Vinaròs continuen resistint-se a acceptar que la gent d’Alcanar i la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia són els que han estat des d’un primer moment aguantant el pal, contra el descrèdit i el menysteniment constant. La Plataforma ha sigut un exemple de tenacitat d’un col·lectiu social impressionant. M’he trobat amb gent a Vinaròs que ho reconeix forçadament, intentant buscar que l’actuació d’Alcanar fos espúria.

Vinaròs ha continuat anant per lliure. És molt significatiu que el dia que es va visualitzar el front d’alcaldes de banda i banda del Sénia en contra del Castor l’alcalde de Vinaròs no hi fos. Continua havent una recança.

- Mentre els responsables d’Escal UGS continuen negant haver provocat els terratrèmols més greus, un dels mèrits de la teua investigació ha estat demostrar que això, precisament, no ha estat així. 

- Sí. Les dades d’injecció en els dies claus a les quals he tingut accés diuen dues coses molt clares. La primera és que la injecció de gas matalàs, que com a molt havia agafat cabals de 3,2 o 3,3 milions de metres cúbics diaris es va apujar durant dos dies a 8 milionsde metres cúbics, que es el valor d’operació que l’Estat exigia per superar les proves, operar i tenir la llicència definitiva. A partir d'aquell dia, que és el 5 de setembre, comencen els terratrèmols. I això és impepinable.  Comparant pics d'injecció amb els terratrèmols i consultant amb experts en la matèria de contrastada reputació, creuen que no hi ha cap tipus de dubte en la correlació.

A mi m’expliquen que els ànims de Recaredo del Potro aquell dia van caure per terra. Perquè va comprovar que tot allò en què havien basat el projecte no s’aguantava. Ara imagina't que vols fer una casa, vas a prendre les mides del solar, fas el disseny, i resulta que fins que no 'has acabat no t’adones que tot allò havia sigut un error, probablement. 

El més fotut de tot no és que no siga segur, és que operant als valors que l'haurien de fer viable, el projecte Castor ni és segur ni és viable. Si tornessen a injectar a 8 milions de metres cúbics probablement ens tornaríem a trobar amb este tipus de conseqüències. El problema és no no només que no és segur, reitero, sinó que no és viable. Més de 1.700 MUER tirats al mar. 

- Mentrestant, el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, manté una guerra freda amb Florentino Pérez. Com pot acabar això?

Estos dies ens trobem amb el conflicte d’Ucraïna i es torna a mirar cap a Algèria, es torna a parlar de la connexió amb França,... Però ells saben que el consum industrial durant els últims anys, que era el que justificava la viabilitat del projecte, esta baixant a ritmes del 25% anual. Les empreses grans del sector no en volen ni sentor a parlar del Castor i així li han transmès al ministre.

Soria es troba amb un projecte impulsat pel PSOE, tot i que iniciat pel PP amb Josep Piqué, amb les pressions de les grans empreses del sector, d'una banda, i amb les d'Escal UGS i Florentino de l'altra. I el ministre té un problema, tant si acaba autoritzant la posada en marxa, com si no. Serà ell qui passarà a la història per haver firmat el taló a Florentino i incrementar unes dècimes el dèficit públic? O serà també ell qui passarà a la història per haver permès engegar el projecte sense tenir la seguretat que no hi haurà més terratrèmols? 

Florentino Pérez juga amb l'as a la màniga de saber que si el projecte no prospera, haurà de ser indemnitzat, amb negligència o no. Ell s’agafa a això i porten l’estratègia de dir que volen obrir, però crec que això no significa que realment siga el que vulguen. Crec que saben que apretant i posant contra el precipici al Govern central el que poden aconseguir és que el Govern els hi signe el xec, però com que probablement el Govern no s’avindrà a signar tan fàcilment, llavors ens aboquem segurament a un procés judicial llarguíssim, laberíntic i de conseqüències imprevisibles. Pensa que les empreses subcontractades ja han trucat a la porta d’experts per a què els hi facen de perits davant d’un possible procés judicial.